JOAN TRIAY: L'HOME MÉS DESITJAT

Si aquestes eleccions municipals han deixat res clar és que la UPCM és el partit clau de la política ciutadellenca. Aquest partit conservador, compte, en canvi, amb gent de totes les tendències de l’esquerra a la dreta. La lluita per la propietat privada en el cementeri col·locà a Joan Triay en el centre de l’escena social de la capital de Ponent. El seu lema no era el més senzill, “es teus drets, sa nostra feina”, però ha convençut una part de l’electorat tant de l’esquerra com de la dreta com del centre. UPCM i Joan Triay –autodefinit de la dreta social- al capdavant han de treballar ara perquè Ciutadella millori, tant la hisenda, com l’urbanisme, terrenys aquests malesos durant aquests quatre anys... En canvi, en el desert cultural, caldrà d’un acord responsable amb els partits que més han treballat per a treure endavant projectes reals, és el cas de PSOE… La cultura quan de veres és cultura no enten de partidismes, enten només de lògica i de feina, i en aquest aspecte en Joan Triay i els seus han d’estalonar el que ell pregona, “la serietat, l’honredesa i el seny”... i a nivell polític caldrà d’alguna maniobra per a diferenciar-se del PP, ja que UPCM es juga la seva existència cara als propers comicis de 2011.

(Foto: propietat de Diari Menorca, http://www.menorca.info)

MENORCA ÉS SOCIALISTA: 7 A 6

La fortalesa política de Joana Barceló es va confirmar ja de matinada quan per uns minuts corria la veu que el PP de Seguí s'havia fet amb 7 dels 13 consellers. Després de la decepció de Ciutadella allò era la pitjor notícia, però minuts més tard de la mitja nit arribava la confirmació que el PSOE (amb un 40,47%) s'assegurava a nivell insular els 6 + 1 del PSM (9,02%) que donaven la victòria a l'esquerra.
Amb la proclama que "Menorca és socialista" na Joana Barceló certificava la seva reelecció com a presidenta del Consell Insular.
En les eleccions al Parlament trobem el mateix resultat, però percentualment diferent. 6+6+1. El PSOE amb el 38,31% i el PP amb el 42,99.

CIUTADELLA: 11 a 10, ALTRA VEGADA ELS CONSERVADORS

Aquest podria ser el diari d'un interventor de mesa del PSOE. Podria ser també el diari de l'únic objecte perdut en el col·legi electoral de la Casa de Cultura, un rosari. Tot un presagi!!! Entre les 9 i les 10 vam assistir al desembarcament de la gent de missa, d'aquella que fa olor a ciri pasqual, i sí, en certa manera allò s'assemblava a una processó de Maria Auxiliadora, açò sí, molt grisa, tan grisa que prest va començar a ploure a poalades! Hom es va imaginar un abans i un després d'aquella pluja que queia de les teulades del carrer del Sant Crist. Aquell seguici de monges, capellans, feligresos de pro eren els primers votants, i també van ser, com és lògic, els darrers en esser comptats i, clar, allò sí que va ser un recompte quasi monocolor.

Si exceptuem el servei d'acompanyament personalitzat que els populars posen a disposició dels discapacitats i retrassats mentals -compte, que ho deim amb tot el respecte cap a ells!- (total: just bescanvien un cafenet per un vot i a més si cal t'aguanten el canet perquè no orini allà on li doni la gana) i d'alguna incidència indigne de comentar, açò de les deu del vespre, el PP-Ciutadella havia assolit els 10 regidors, el PSOE 6, el PSM 4 i, finalment, la UPCM 1. És clar que en aquell moment, assegut en aquella taula, els comptes per a futures aliances resultaven impossibles. Els interventors del partit d'en Joan Triay, l'home del cementeri, tenien les coses clares, "cap pacte anti natura" i "no involucrar-se en el govern municipal". Açò significa que Llorenç Brondo seguirà de batlle, però en minoria, i si la UPCM és el que diu que és, aquests seran quatre anys de govern de "seny", amb un tarannà molt diferent que ha de començar en la reducció de les retribucions dels regidors en un 20% (segons es llig en el seu programa) i en la capacitat d'influir en una Ciutadella que necessita d'una nova imatge després de quatre anys caravaggians. Amb tot, Joan Triay té motius per estar content, ja que a sobre d'ell recau la responsabilitat per a que no es torni a reproduir una situació de corrupció com la que hem viscut aquests anys.

La lectura dels resultats és clara: El PP tot i quatre anys de desgovern ha aguantat i la davallada de vots és quasi imperceptible, poc més de 120 que han anat directes a la senalla d'UPCM i del PSOE. El PSM ha guanyat vots, fins a 419 (tot un èxit pírric!!!) i ara caldrà més cintura política de la pugui oferir la seva finalista al Premi Sant Jordi. Es miri com es miri, à droite ou à gauche, el PSOE és el gran derrotat tot i que supera els 3000 sufragis i en guanya 313. I a la fi podem comptar una gran notícia: la desaparició del PMQ la qual cosa significa una gran victòria per a tota Ciutadella, i una de dolenta per a la resta del món, ja que en Lorenzo Casasnovas se'n va de volta al món, i ja sabem que en diuen dels atilas i els seus cavalls... La UCM i el Fòrum són la cara trista de la derrota ja que perden la representació que tenien. La clau d'aquest collage de partits, com hem dit, la té en les seves mans la UPCM que s'ha fet amb els vots perduts del PP i, sobretot del PMQ, o sigui, que no li hem de buscar cap mena d'ideologia a un partit que compta en el seu si tot un "pupurri" d'idees i gent.

Un dibuix molt clar i inapel·lable: PP: 10; PSOE: 6; PSM: 4 i UPCM: 1.

En un anterior comentari ja havia anunciat que el PP aconseguiria reconcentrar el vot dissonant. Fa poc més d'una setmana vaig adelantar un sondeig via "radio calle", a base d'escoltar el que es diu i es comenta. Resulta curiós com el resultat, per desgràcia, s'ha assemblat, PP: 10; PSOE, 7; PSM: 2/3, UPCM: 1 i EU-EV: 0-1. Ahir diumenge, en aquelles hores d'espera tensa parlava amb gent del PP i m'explicaven que el que més els havia beneficiat era la presència d'aquells grupets "d'opinió paral·lela i no definida" centrats "en el canvi". Malauradament també ho havia anunciat. La història no engana, aquests grups es mouen per interessos, i la gent a Ciutadella no es deixa manipular tan fàcilment. És més, la participació ha estat inferior, passem del 58,64% el 2003 al 56,50% aquest 27 de maig. La motivació pel canvi no ha estat la clau d'aquestes eleccions; encara que sempre ens quedarà donar la culpa a la cincogema; i per a futures eleccions caldrà llegir-se molta història i sociologia històrica i política. Ciutadella no és conservadora perquè sí, és conservadora perquè té establerta una xarxa social que davant d'uns comicis funciona com una màquina perfecta que és capaç d'arrossegar vots del centre i de la joventut, cosa que evidentment crida l'atenció ja que és un error pensar que la gent jove és inconformista, ara per ara, els joves de Ciutadella, els que voten, són percentualment conservadors.

Per últim direm que el futur del PSOE està en fidelitzar el vot que té assolit i créixer cap el centre polític del PP amb projectes -sempre amb projectes reals-... aquesta és la clau...

(Foto: Cartells del PSOE amb la ferratina del Canvi, (c) Joan Martínez)

EL TRIST FINAL DE "MI DIARIO DE CAMPAÑA"

Avui matí, serien allò de les vuit i mitja, el moment del berenar, el moment del tallat i la banya de xocolata, he llegit el darrer "mi diario" de Toñi Gener. Aquelles "gracias infinitas por su paciencia" és el final d'uns escrits diaris que ens donen a conèixer el dia a dia de la candidata popular al Parlament Balear.
Per bé que el seu diari era un poc massa cursi -una mena de Corín Tellado ficada en política-, ha estat una novetat interessant, fins i tot amb aquells matisos roses que han entendrit els cors més sensibles de la nostra societat conservadora...
Si en quelcom no s'equivoca la candidata és que és una persona elegant, pròxima a la gent, i d'un tarannà democràtic i que té una gran vàlua en el seu partit. Si bé és cert que a molts ens interessaria el diari dels Casasnovas de com han portat Ciutadella a una situació tal que avui per avui ens posa en quan a cultura a la cua de Menorca.Gràcies doncs, a Toñi Gener i al seu grup al parlament per no ser l'equip gris tirant a fosc que representen en Pepe Seguí i l'home de les llàgrimes de cocodril, Llorenç Brondo, un batlle trist, sense personalitat i que no ha sabut aturar les sospitoses endemeses del seu soci i el "radio calle" insistent que parla de les "possibles" corrupcions dels seus tinents d'alcalde.

VOLS QUATRE ANYS MÉS D'IMPROVISACIÓ?

La veritat és que un període electoral dóna per molt. Hem pogut llegir totes les cartes que no s'escriuen en quatre anys, hem pogut fruir amb la lectura del diari de campanya de na Toñi Gener, i com a resposta a aquest un futur regidor del PSM ens va escriure el seu somni, i a tot açò, als partits tradicionals a Ciutadella els apareixen grupets a la dreta i a l'esquerra, que aposten "pel canvi". Si el 1789 el lema era la "Liberté, Fraternité, Egalité" ara el lema és l'"Honestedat", l'"Honradesa" i un mot molt ciutadellenc amb denominació d'origen, el "Seny".

Ahir vespre, a l'hora de les bruixes, vaig descobrir gent de CiutadellaCanvia.org que repartien paperets que convidaven a la participació i poc després gent del PMQ que col.locava en els parabrises dels cotxes la seva invitació a TOTHOM a una festa amb l'actuació dels Pepe King i Shanti Gordi. La generositat en aquestes dates és encomiable!!!

No és la primera vegada que dic i escric que la millor notícia del dia 27 seria la desaparició del PMQ de l'escena política; és ara per ara un mal record del passat, del que un grupet d'arreplegats pot fer per a dinamitar la política local.

Aquest 27 de maig el panorama es presenta diferent. Els grupets s'amaguen rere consignes, n'hi ha fins i tot d'anacrònics com el cas dels anarquistes, i el partit de l'obelisc, la UPCM, preocupat per la resistència -un record potser de l'Alcàzar de Toledo?- i no tant per a la rehabilitació de la cara sud del seu símbol; i en una altra esfera, gairebé de titelles del gir a l'esquerra, trobem els ciutadellacanvia qui un dia em varen escriure que el seu foro no era un lloc per a defensar una empresa privada. Se'ls suposa un grupuscle de funcionaris, no crec pas que siguin molt socialistes perquè aquella resposta no és d'un socialisme molt actual, potser si apuram seria d'un stalinisme "trasnochado" i tots sabem on va acabar aquest corrent de pensament. La darrera cosa que ens podiem trobar és que un grup d'aquesta naturalesa sorti al carrer a demanar el vot, açò sí, sense identificar els seu partit.

Com veiem, Ciutadella és diferent! L'historiador que es dediqui a investigar la nostra època amb els ulls del futur s'emportarà una imatge de"camarillas", d'intrigues, de sospites urbanístiques, de ressurreccions feixistes, i d'anarquistes que pinten d'insults les parets i els carrers de la ciutat.

El que és cert és que el diumenge Ciutadella votarà un canvi, i que aquest estarà encapçalat per en Joan Gorrias com a batle de la ciutat, d'una Ciutadella Socialista amb nous projectes i "amb seny".

ON FICAR UN PARADOR NACIONAL?

Era ahir, açò de les cinc i poc més del capvespre quan vaig sorprendre dues candidates del PP que repartien propaganda pel carrer Tres Alqueries. No ho feien amb gran convicció, després de quatre anys de no sortir al carrer es mostraven com a dues moixetes assustades davant la possibilitat que algú les veiés, seria per açò que es vestiren rere unes bones ulleres de sol i ocultaren la seva càrrega electoral dins unes bosses de camuflatge que ara ben bé no record de quina tenda eren. Però la sorpresa va ser majúscula quan les vaig demanar un exemplar de "populares", una publicació informativa amb la foto dels tres candidats, del televisiu Jaume Matas, del Pepe Seguí, i de la que hauria de ser la candidata al Consell Insular de Menorca, Antònia Gener.

De les "promeses" que es lligen al sumari n'hi ha de bones i n'hi ha de no tan bones, n'hi ha com la del Parador Nacional que són "amaonesades". Res a Menorca put tant com afavorir aquell municipi, i resulta estrany que el PP que no ha governat mai Maó/Mahó/Mahón es preocupi de portar-hi un Parador Nacional, vertader eix de la desestacionalització del sector turístic, juntament amb el manteniment d'unes connexions aèries competitives amb Madrid, Barcelona i Londres. La veritat és que a Menorca només hi ha una ciutat monumental i aquesta, mal que pesi als maonesos/mahónesos/mahonesos, és Ciutadella, amb un Born peatonal la millor opció és Ca's Comte que a més és un gran palau que cal d'unes obres de rehabilitació.

"EL VOT DEL CANVI"

"El vot del canvi" així i en aquesta frase es podria resumir la intervenció del candidat a la batlia pel partit socialista. Joan Gorrias va comptar el dissabte 19 amb el recolzament de tot el partit i dels simpatitzants en un acte central que serví per presentar a Ciutadella les tres candidatures. El missatge de Joana Barceló va ser també contundent: "Menorca"; fer que Menorca compti en el parlament amb veu pròpia i que el Govern de les Illes Balears deixi de ser una extensió maximalista del Consell Insular de Mallorca.

A una setmana vista de les eleccions i amb el regust de l'enquesta del diari Menorca, Ciutadella inicia el compte enrere per a decidir el que vol ser els propers 4 anys. El que està molt clar és que el PP no es pot plantejar reeditar un pacte salvatge amb el PMQ cas que aquest aconsegueixi la cadira de Casasnovas, i el que està més clar és que Ciutadella cal d'un govern fort i decidit, en el que el PSOE ha de ser la força política que porti nous aires i projectes a una ciutat que camina pel s.XXI sense infrastructures culturals i amb una política local dominada per la sospita de corrupció.

UNA ENQUESTA A UNA SETMANA DE l'EXAMEN ELECTORAL

L'enquesta publicada avui al diari Menorca situa al PP-Ciutadella en la majoria absoluta. Segons les dades d'Opina 11 de les vint-i-una cadires de Dalt la Sala serien ocupades pels conservadors, cosa que vindria a demostrar que Ciutadella, en efecte, és el feu de la dreta menorquina i que la corrupció política i la ineficàcia d'un batle ploraner no és suficient per què els partits de centre esquerra, cas del PSOE, endrecin els resultats electorals aconseguits abans de 1991 abans del divorci electoral amb la classe obrera. Diumenge 27 sortirem de dubtes i comprovarem si aquestes aproximacions al vot són o no vàlides, i comprovarem també si l'UPCM compte o no amb el recolzament de la família de l'extrema dreta, fet que posaria un resultat més ajustat, i més real segons els bufs d'opinió del carrer. Un PP:10; PSOE: 7; PSM: 2-3; UPCM: 1; EM: 0-1. I si açò fos així, l'èxit més gros seria la desaparició del PMQ que usa un lema molt adient als seus interessos: "SI QUIERES QUE EL AYUNTAMIENTO TRABAJE PARA TI vota Partit Menorquí".

M-CLAN A CIUTADELLA

Ho esperàvem i així va ser. Un gran concert, un gran directe, encara que sempre ens quedarà el dubte perquè van poder disfrutar d'un concert així després de 4 anys en el desert de la cultura municipal. La resposta la podem trobar en una frase publicada avui en l'Ultima Hora: "la presencia de numerosos políticos en la rueda de prensa incomodó al vocalista del grupo". I en la foto de la pàgina 43 veiem a Antònia Gener.

QUè ESTRANY!!!

(Foto: SRA)

EREN ALTRES TEMPS...

Eren altres temps, els de la Rissaga Alcohòlica, ahir en plena elegia orgiàstica d'aferrada de cartells, i en plena, també, festa conservadora al Passeig de Sant Nicolau amb vistes al dic exterior, hom em va comentar que seria interessant tornar a llegir quelcom d'aquella rissaga de fa temps.

I no ho veia tan clar fins que avui de matí m'he trobat al parabrises del meu cotxe una invitació on llegia "Illes Balears: FUNCIONA; festa inici de campanya eleccions 2007. Amb Jaume Matas i tots els nostres candidats". sÍ, l'estrella, l'starlette de tota aquesta festa va ser en Jaume Matas. Un mallorquí que es desplaça com ho feia el governador provincial de Ciutat "temps fa", en definitiva un colonialista, d'aquells que quan arriba el final de la temporada turística recol·loquen les restes de les reserves per Menorca a Mallorca, i així avancen el final dels sis mesos de feina turística. Ei, que en Francesc Antich tampoc ho deixa de ser un colonialista envoltat d'oportunites que esperen ansiosos encetar un nou galimaties o pacte "a la mallorquina"... Lo d'en Matas és curiós, a la seva aliada política, M.Antònia Munar, sempre li va sobrar allò de Menorca... Ella somniava amb unes Mallorques propera al comentari d'una professora de la facultat d'història: "Jo quan dic Balears vull dir Mallorca, quan dic Mallorca vull dir Palma" i així podríem rebaixar l'escala fins els excusats del Parlament del Regne de Mallorques o al vestidor personal de la senyora de la Unió Mallorquina.

Deixam açò de banda. És a dir Mallorques. És a dir Palma. És a dir la barriada que envolta el Parlament. L'excusat, el vestidor, el mallorquinisme hiperbòlic que té la mala llengua de dir que a "Baleàs es parla es mallòrkí" i que entre en equip d'ACB i un equip de volei femení de segona prefereix retransmetre el volei, ja que Alaró és un gran poble i Menorca és aquell accident geogràfic més enllà de Cala Ratjada.

Divendres 10 de maig, Ciutadella s'ha despert amb la campanya electoral en plena efervescència. Es tracta de la mateixa reacció d'una aspirina efervescent en aigua, però sense efectes anti coagulants. Part de la Contramurada ha aparegut ornada amb la propaganda del PMQ, partit unipersonal de Lorenzo Casasnovas, del Molí a Calós i sa vorera dolenta l'UPCM i el posat d'un Triay molt convençut de la seva utilitat a Dalt la Sala. I enmig d'en Lorenzo i en Triay, els cartells del PSOE retransmesos ahir, a l'hora de les bruixes, i en directe per la tele d'en Matas IB3.

Serien allò de les 9 i més del matí quan una furgona del Castillo Menorca aparcava al lloc reservat als regidors. En la seva part de darrere dues grans fotos del candidat Casasnovas, i assegut a es Bornet el candidat i regidor. La seva campanya electoral consisteix en aquestes escenes vistossíssimes, i en la possibilitat de captar vots innocents que el nodreixin uns quants anys més. I clar sempre trobem aquell senyor etílic que no té cap complexe i li diu "jo a tu te votaré". I açò en es Bornet, a sa terrassa, lloc d'encontre de l'altre partit ultraconservador, l'UPCM.

A l'altra banda de la dreta, en una dimensió desconeguda, -serà a la quarta?- ens trobem amb el PSM. En una altra època, el de la Rissaga Alcohòlica, hauríem fet un comentari jocós de la foto de campanya dels pessimistes. Quatre candidats a sobre d'una arena blanquíssima d'una platja verge. No eren ells els que defensaven amb els verds, tot i la mala olor, la presència de les algues a les voreres de les nostres platges? Per què la seva honestat no arriba al punt de fer-se la foto amb els peus dedins d'unes sucoses basses d'algues? Per què?

A tot açò, la campanya ha començat!!!

ELECCIONS A LA VISTA!!!!

Avui anava pel carrer de ses Verdures -avui endia li diuen de Ses Voltes- i m'he sorprès del gran número de paradetes que hi havia. A les tradicionals del Fórum s'hi sumaven també les del PSM i el PP i a la Plaça de la Catedral, la del PSOE. Es nota que l'ambient electoral està més encès que mai. Es percep un CANVI POLÍTIC, però quin i cap a on, és la incògnita que el 27 de maig desvetllaran els vots dels ciutadellencs/ques.

El cert és que després de 100 carrers asfaltats, d'un increïble "feim cultura" als cristalls del Saura Morell i d'alguns estira-i-arronsa epistolars (llegir la sucosa carta publicada al Menorca avui 5 de maig) entre en Lorenzo Casasnovas del PMQ i en Triay de la UPCM, hom nota la necessitat de canviar d'actors en la primera fila dels polítics locals. I ben mirat, els partits més preparats a Ciutadella, avui per avui, són el PSOE i el PSM. Un pacte a dos seria beneficiós, a tres ja tindria els meus dubtes, a quatre seria reviure Poltergeist... i una victòria PP-PMQ + UPCM caldria del guió d'Stanley Kubrik per a la Taronja Mecànica.

Sempre he pensat que quan algú nota que ha arribat l'hora d'anar-se'n d'un lloc no cal que li diguin, motu propio, ha de partir. En la llista del PP n'hi ha un falcat, cas de n'Antonia Salord, que s'haurien d'haver donar compte des del moment que decidiren participar en aquestes eleccions. El PP-Ciutadella cal d'una metamorfosi, i potser aquesta crisàl.lide la trobin algun dia en la llista que han presentat en les eleccions autonòmiques.

TORO, UNA MIRADA DES D'UN CAMP DE GIRASOLS

L'ELECTÒGRAF: "COMPLIT"

Anit era el vespre de la Walpurgis, per alguns les vespres del primer estiu, per altres l'entrada a un mes decissiu en la vida política de Menorca i els seus municipis.

"COMPLIT", aquest és el lema que el PP Balears farà servir en la campanya electoral del mes de maig. Se suposa que en algun lloc quelcom hauran fet quan amb un llapis de color vermell ens anuncien els prodigis dels quatre anys de mandat. A Ciutadella, l'exercici es torna abstracte, ja que si no fos pels quatre carrers arrenjats i els ornaments de les places d'Artrutx (un insult a la Ciutadella històrica!!!!) i l'encertada Plaça del Rellotge, l'equip actual de govern a penes es podria mirar en el mirall amb dignitat. "L'hem complit" és un treball propagandístic típic de la política actual; es parla de les meravelles i s'obvien les mancances. L'honestat no consisteix en presumir de lo bo, sinó en acceptar el que no es té.

De la sèrie de punts realitzats n'hi ha que provoquen varis calfreds, com és el cas que Ciutadella sigui més segura perquè hi ha 23 nous policies. És obvi que quan s'incrementa el número és perquè hi ha un problema, i problema és que si la policia és de butxaca o està embutxacada i no se la veu poca efectivitat tindrà el seu augment.

Un altre dels punts calents és el del dic, el qual és un projecte consensuat, i més concretament el que s'ha aprovat que va ser presentat pel Consell Insular de Menorca després de les llàgrimes cocodrilesques del batle Brondo en presència d'un colonialista mallorquí, Jaume Matas.

Que Ciutadella compti amb més places d'estacionament és la falàcia més gran que hom pot llegir. Que aquestes places es crein als afores, en tanques on abans pasturaven vaques, no és la solució que el PP Ciutadella presentà en el seu programa de fa quatre anys.

"Tenim un nou pavelló" prega l'escrit. El fet és que aquest no és un èxit de l'ajuntament, ja que en la seva construcció hi participaren altres institucions...

Notem a faltar els èxits de la vida cultural, com el tancament del Teatre des Born, el projecte d'observatori (g)astronòmic!!!, la construcció d'un teatre grec, el projecte d'Auditori o trenca-ones del PMQ... I notem a faltar un dels encerts que es postul·la, "Ciutadella compta ara amb el centre antic totalment renovat i embellit". La veritat és que s'han embellit alguns carrers, però el problema del Casc Històric és que no hi ha un criteri. L'eliminació de les voreretes dels carrers de la Puríssima o Curniola, per posar alguns exemples, havia de ser un exercici prioritari, així com l'ordenació del carrer de sa Muradeta, una autèntica via perimetral per accedir al Born i que ben bé podria passar a ser peatonal i obligar als vehicles a transitar per l'avinguda central...

Com deiem: s'han de reconèixer les mancances abans d'escriure un text d'autolloances, perquè pel que podem llegir el PP-Ciutadella té un problema molt greu de narcisssisme.

Aquest és l'accés al a pàgina web del PP-Menorca: http://www.ppmenorca.com/es/portada/

ÉRDELY: UN CONFLICTE ÈTNIC A LES PORTES D'EUROPA

L'ingrés d'Hongria i Romania a la Unió Europa porta a Europa un vell conflicte fronterer, el que mantenen aquests dos estats per la zona d'Erdely, el mític principat de Transilvània. La minoria magiar a les terres romanes és encara una assignatura pendent des dels temps del final de la Gran Guerra quan les conferències de pau aliades recolzaren la divisió de l'Imperi Autro-hongarès. Així com va ocórrer amb el trencaclosques iugoslau i soviètic (els qual encapçalen les darreres guerres ètniques a Europa, i compte amb un conficte com l'abjasi que encara no s'ha resolt i que ha significat la pèrdua de més de 300.000 habitants a la zona...) el de Romania és una política agressiva cap a les minories lingüístiques, cas de l'alemany desaparegut per sempre de Siebenburgen... Ara per ara el retrocès de l'hongarès a Erdely, el székely, és un tema que sembla no preocupar a la Unió Europea, però el cert és que la neteja ètnica a la zona es fa des de Bucarest d'una manera silenciosa, però sense pausa.

EL CALÇAT MENORQUÍ A LA CONQUESTA DEL MÓN

Qualitat i disseny, aquest és el segell de la nostra indústria més veterana.

Aquests darrers anys el calçat menorquí, amb més de 150 anys d'història en les seves espatlles, ha assolit un dels objectius més ambiciosos: mantenir-se i incrementar la seva presència en els mercats internacionals (l'entrada a la Xina Popular és ja un fet a través de les seves àrees econòmiques), així com aconseguir el repte pel propi mercat nacional. Els "trade mark" insulars són sinònims de la "Qualitat" i el "Disseny", fórmules, aquestes, màgiques per alguns dels productors de l'illa que trenquen amb la idea de terciaritzar l'economia menorquia.

Jaime Mascaró, Looky i Pons Quintana són les façanes més comercials, però rere encara resta un número interessant de fabricants, com el cas de Salord Jover, Homers...

(Imatge: propietat de Pons Quintana, www.ponsquintana.com)

UN AUDITORI PER A CIUTADELLA, ENTRE l'OAR I EL CANAL SALAT

És evident que en els temps que corren construir un Auditori a So n'Oleo és tan anti estètic com poc funcional. La idea, la mala idea com sempre, surt d'una proposta d'un equip de govern caducat i que afronta les properes eleccions municipals amb inauguracions i projectes qu ni els pertanyen ni els han fet. La darrera exageració va ser la inauguració "a bombo y platillo" de l'empedrat del Carrer Major des Born, resulta estrany que no hagin fet festa i "picoteo" amb els bancs de pedra de la Plaça Pintor Torrent, just a pocs metres de la barriada més de moda i més oblidada: Dalt Sa Quintana.

El fet de no haver fet l'auditori durant l'actula mandat ha estat el major regal a la ciutat. Anau a saber què ens haurien construït! Una mena de cub multifuncional com el des Mercadal?

Ciutadella és una ciutat que cal d'un projecte ambiciós, la proposta del PSOE-Ciutadella és la més sensata i la que té la mesura del que és necessari ara i en el futur més proper. Encaixonar un projecte en les limitacions de l'OAR seria un error. Un Auditori, Palau de Congressos, etc., només és factible en una zona molt ampla, on es doni llibertat creativa a l'arquitecte, perquè després de tot, aquest edifici ha de ser la senyera del futur d'una ciutat acostumada a la imatge "actualista" de les promocions immobiliàries.

Ara bé, en les limitacions de l'OAR només hi cap una mena d'arquitectura, la "deconstructivista", o sigui anem a buscar a algú tan capacitat com Frank O. Gehry !!!

"CANDIDATA, PERÒ NOMÉS D'EN MATAS", El País, 22 d'abril 2007

Aquests dies s'ha parlat i escrit molt sobre la presència de na Maria de la Pau Janer en les llistes del PP-Balears en les properes eleccions autonòmiques. Els uns la feien nacionalista, serà per allò que escriu en català i que a vegades ha defensat el nacionalisme cultural , els altres la feien socialista, serà per allò de l'esperit de canvi a les vespres electorals de 1999. Aquells eren els temps del pre Pacte de Progrès, una passa enrera pel govern de les Illes que només deixà clara una cosa, l'entrada dels tecnòcrates de la UIB i funcionaris públics en les decisions d'un govern autonòmic. Crasso error! La manca d'un govern fort i la teoria de "pa per a tots" a totes les coalicions polítiques definiren per a la història de les Illes el fracàs d'una gran oportunitat, que quedarà sintetitzada en l'ecotaxa, un impost just, però mal pensat...

Autora d'una obra tan personal com interessant entre les que destacaria abans que la seva discutidíssima "Pasiones Romanas" (premi Planeta 2005), "Màrmara" (1994) o "Orient, Occident. Dues històries d'amor" (1998)... Maria de la Pau és pels que en alguna ocasió n'hem tingut un contacte una il.lusa possibilista, decebuda per aquells temps del pacte que ens va il.lusionar, i que pensa en un canvi radical en el si d'un partit centralista que compta amb una vella guàrdia que no oblida que ella per començar és la néta d'un republicà repressaliat i l'autora d'uns comentaris de tall nacionalista.

(Foto pertany a BBCMundo.com)

DALT LA SALA: NOVA IMATGE DE CIUTADELLA

Aquest abril no ens hem de perdre una de les poques publicacions del PP-Ciutadella, es tracta d'aquest entretingut butlletí d'informació municipal de 48 pàgines imprès a Editorial Rotger de Ferreries i editat per l'Ajuntament de la nostra ciutat, o sigui, pagat amb els imposts de tots i cadescun dels ciutadellencs/ques i on podem disfrutar de les millors instantànies d'aquests quatre llarguíssims anys, "el quatrienni ominós".

És molt propi del que no fa els seus deures justificar-se davant l'opinió pública, però fer-ho amb els calers de tots ja és un acte de misèria i poca vergonya, i el fet que açò, és a dir, el Dalt la Sala sense número, surti a pocs dies d'unes eleccions municipals i en ell es tirin flors, lloances, i tota mena d'adjectius a l'equip de govern, el converteix en un interessant instrument -si no en una Bíblia- per a justificar aquests quatre anys de desgovern d'un PACTE PP-PMQ que molt segurament serà recordat en la història del nostre municipi per la crisi dels garrovers, pels casos de "suposada" corrupció i per la piscina d'aigua salada i pel tancament de l'única sala de teatre i cinema de la ciutat... Una trista etapa de la que no es salven ni els càrrecs de confiança!

Aquest és doncs, sens dubte, un bon material pels qui vulguin donar color o il·lustrar aquesta etapa obscura, una època daurada per alguns que s'han enriquit a costa de TOTS, i una època de reflexió pels que encara no han entrat i que haurien de pensar-s'ho millor abans d'imposar-se una paga que no justifica el que és un honor: servir un poble.

La crisi institucional que ens ha portat l'actual pacte, és tan nefasta per a la bona gent del PP, aquella que no justifica els errors comesos i aquells que respecten i saben respectar les idees oposades a les seves, com pels que no donaren el seu suport al duo Casasnovas.

IMATGES, BERLIN, MARÇ-2007

MarienKirche (1270, reconstruïda el 1380). Gòtic alemany,

la cúpula de la torre és obra de C.G. Langhans (1790).

CheckPoint Charlie. Aquest era el punt d'entrada i sortida entre el sector nord-americà i el soviètic. Paradoxes de la vida, ara és un lloc mass media per a turistes.

Detall de frontispici del Reichstag on es llig la dedicatòria al poble alemany "DEM DEUTSCHEN VOLKE" col·locada el 1916 en plena Gran Guerra. L'edifici és obra de Paul Wallot qui trigà deu anys, entre 1884-1894 a fer realitat aquesta construcció que és síntesi de tres estils molt lligats a la capital prussiana, renaixament, barroc i neoclassiscisme.

Heus aquí la plaça més plàstica i més monumental de la ciutat. La Gendarmenmarkt és un conjunt de dues esglésies bessones i el Schauspielhaus al centre de la plaça. Aquí veiem un detall de la cúpula del Französischer Dom (1701-1705), obra de Louis Cayart.

Nikolaikirche, és l'església més antiga de Berlin; la seva construcció data de 1230, i la seva reforma del s.XV va seguir fidel l'estil gòtic alemany. Actualment és centre de l'única barriada antiga de la ciutat, el Nikolaiviertel.

Neptun-Brunnen és l'obra mestra de l'escultor Reinhold Begas realitzada entre 1886-1891 i que es situà davant del Berliner Schloss (l'actual Berliner Rathaus)

Berliner Dom o Catedral Protestant de Berlín, és l'església

reial dels Hohenzollern, construïda entre 1894-1905, i exemple

de la grandesa imperial de l'etapa 1871-1914

Berliner Rathaus (1861-1869), projecte de H.F. Wäsemann estil

renaixament italià

Sowjetisches Ehrenmal, 1945, a Tiergarten

La Pietat, obra expressionista de Käthe Kollwitz en Neue Wache, actualment memorial a les "víctimes de la tirania i les guerres"

Detall del rètol de l'aturada de metro (S-Bahn) a la Unter den Linden, rere es situa l'ambaixada de Rússia.

Humboldt Universität (1748-1766), obra de J. Boumann en estil neoclàsic que en un principi havia de ser la residència del Kufürst Heinrich germà de Friedrich der Grosse. Des de 1809 és seu universitària.

Estàtua eqüestre de Frederic el Gran a la Unter den Linden

Reichstag

St. Hedwigs, és la catedral catòlica construïda entre 1747-1773, còpia

del Panteó de Roma és obra de Knobelsdorff i J. Boumann

Monument de l'Holocaust

Vista de la nova PostdamerPlatz

Catedral de Berlin

Theater des Westens a la Kantstrasse

Palau de Charlottenburg, entrada principal

Brandenburg Tor, obra de C.J. Langhans construïda a finals del s.XVIII seguint els paràmetres neoclàssics. La porta s'erigeix en el centre d'un conjunt de dos propileus que donen entrada a la Parizer Strasse. A sobre descansa el carro de la Victòria obra de l'escultor Schadow

Berlín-Bismarck Denkmal a la Siegessäule. Representació de la Kriegswissenchaft per Reinhold Begas.

Berlín-Tiergarten: farola en contra llum

Vista nocturna de la neogòtica Kaiser-Wilhelm-GedächtnisKirche i aquesta és la seva pàgina web http://www.gedaechtniskirche-berlin.de/KWG/index.php.

Restes del Mur a la PostdammerPlatz

Agonies ciutadellenques: els darrers símbols franc-maçons de Ciutadella

Aquestes són dues imatges de les portalades d'accés a l'últim lloc de reunió de la lògia maçònica ciutadellenca. D'aquell grup de persones integrades pel sector industrial i comerciant i que va dependre de la lògia habana ens resten a penes uns documents conservats fora de l'illa i l'eterna sospita que alguns dels fills il.lustres de Ciutadella varen pertànyer a aquell grup elitista. No seria una mala cosa que aquestes peces de marès es restauressin i entressin a formar part del patrimoni històric de la ciutat.

l'Electògraf: la dreta i el vot personalitzat

El PP-Ciutadella, la dreta en general en la ciutat de Ponent, té una manera única i personal de fidelitzar els vots. En converses de bar, en partits de bàsquet o allà on sigui es demana personalment si votaràs al PP. L'altre dia ho escoltàvem en el cau de La Salle Mahón, "què votareu a sa filla?" demanava la senyora d'un il.lustre diputat a Corts a gent d'un possible tarannà conservador. "I vés, a jo a voltros us conec", reposava el senyor inquirit. I és que després de tot El ViveMenorca pot ser quelcom de la gent progre de Maó, però és evident que és un signe de la distinció conservadora de Ciutadella, i clar, passa el que passa, tot acaba amb un dinaret al port maonès o amb l'esquifitesa d'una paella a Fornells amb les gambes més comptades que els diners que hom porta al damunt.

Dona baixant per una escala, 1912

Crec que la pintura mor



l'escultura mor



després se l'anomena història de l'art





(Marcel Duchamp)

Deia la crítica conservadora de l'època (açò és 1912) que a una dona nua no se la fa baixar per una escala; doncs, Marcel Duchamp (reconegut per la seva obra dadà "Le Grand Verre") capficat el 1912 en el cubisme analític va signar aquest nu, titolat "Dona baixant per una escala" o "Nu baixant per una escala", com hom prefereixi.

l'Electògraf: els nous grups de pressió: Ciutadella Canvia!

Certament la idea oportuna –abans d’unes eleccions- de constituir un grup d’opinió “Ciutadella Canvia!” és una bona oportunitat de valorar quines són les espectatives d’un determinat grup de persones en relació a tots els temes transversals que afecten la vida político-administrativa de la nostra ciutat. És evident que no tota la societat ciutadellenca s’inclou en aquestes necessitats, i que sempre he esperat que la necessitat privada m’albirés una certa llum entorn al problema de la cultura a la nostra ciutat. A finals del s.XIX es construí l’actual infrastructura cultural, eren altres temps, dominats per persones de la indústria sabatera i l’aristocràcia, però junts feren possible una escena teatral i musical única a Ciutadella, una oferta privada que complia amb les espectatives de la societat del moment. La Ciutadella actual no és aquella Ciutadella; esperem que l’administració pública llanci les idees i sinó es creen aquests grups d’opinió polititzats o no, orquestats o no... Les propostes de Ciutadella Canvia! estan en la boca de tot aquell que ho viu i ho pateix... En quant a les lletres, per exemple, no existeix ni una sola editorial..., i no hi ha ni una sola ajuda –ja sigui en temps socialistes o conservadors, no ens enganyem- per a publicar una obra fora de l’omnipresència de l’una editorial, l’IME, que a més a més depèn del Consell Insular. Els premis literaris són escassos i molt previsibles en quan a les obres guanyadores... El premi de teatre des Born no ha servit per a dinamitzat el teatre, o sigui i millor dit: no hi ha una cultura teatral a la ciutat.

A Ciutadella les coses es fan en petit, fins i tot les maneres d’influir en la política local. Per a les properes eleccions municipals tenim un pastís ample, 3 partits d’esquerra, Fórum (Esquerra de Menorca), PSM (aliat a Catalunya de la conservadora CiU) i el PSOE; un de centre, UCM, un de personal i intransferible, PMQ, creat per atendre els negocis privats del seu fundador i que ha anunciat la seva futura aliança electoral, un de dretes, el PP, i un a la dreta de la dreta, l’UPCM liderat per un senyor que no fa molt feia apologia del franquisme i que era favorable a mantenir l’esquerda social provocada per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). I a aquesta multitud de partits –una mostra molt clara que a Ciutadella tot és diferent a Maó- s’hi sumen altres grups de pressió política fundats en alguns bars –tornem a la política de cafens del Madrid del s.XIX?- que busquen un canvi o l’statu quo a costa d’uns interessos molt particulars.

"Ciutadella Canvia" és una bona iniciativa, per tant, si no està irradiada per cap tendència política i està oberta a millorar l’essència de la ciutat, o sigui la idea d’una ciutat ambiciosa que no es contenta amb una sala multifuncional simple quan pot aspirar a una arquitectura agosarada que a més a més impliqui la funcionalitat de la construcció, que aspira a tenir la millor ensenyança... etc.

(seguirem)

UN AGUAIT A REINHOLD BEGAS (1831-1911)

Tornem a Berlin, però a l'urbs que evolucionà entre 1870 i 1914 en una ciutat imperial de la mà dels Hohenzollern, després de tot, el Berlin que tot aquell que el visita voldria que s'hagués conservat. A finals del S.XIX Reinhold Begas era un dels escultors més interessants del panorama oficial alemany. El concepte mitològic dels grups escultòrics el trobem en la influència dels grans clàssics italians, Miquel Àngel i Bernini, i dels pintors alemanys Lenbach, Böchlin o Feuerbach.

A aquest autor de l'escola de Rauch i Schadow li devem la font de Neptú a Berlin (Neptun-Brunnen), un grup escultòric on queden representats els quatre rius alemanys en les seves quatre figures femenines; i el grup dedicat al canceller Bismarck (1897-1901) que originàriament, allà pel 1901 es va col·locar ben davant del Reichstag. Ja sigui per sort o per la megalomania d'un Hitler investit en la redefinició de la capitat prussiana el grup es va traslladar el 1938 a la confluència de la Siegessäule (lloc del seu emplaçament actual), i que va significar la seva salvació de la destrucció dels bombardejos aliats i els combats a les darreries dels nazisme.

Evidentment no es tracta d'una obra d'una estètica sublim, com si ho és la Neptun-Brunnen, però en ell trobem tot l'arsenal de la mitologia prussiana: el Sigfrid i la forja de l'espasa, l'Amazona, la Sabiesa, l'Atlas amb el globus terraqui a la seua esquena i tota la simbologia que implica la glòria i la sabiesa. Com a últim detall direm que en la mà endreta el canceller porta el document de la constitució del II Reich i que a l'altra porta una espasa, res estrany per qui un dia va dir que la unificació d'Alemanya només s'assoliria amb "sang i foc".

EL BERLIN DE K. F. SCHINKEL (1781 - 1841)

Per ordre, un detall de l'Altes Museum (1822-1829), el Schauspielhaus (1818-1821), la Friedrichswerder Kirche (1824-1830) actual Schinkel Museum amb l'estàtua de l'arquitecte en primer plànol i la Neue Wache (1818-1818) que guarda en el seu interior la figura de la Pietat de Käthe Kollwitz en record de les víctimes del nazisme.

BERLIN, LA CIUTAT FERIDA

A la fi hem anat i hem tornat de Berlin. Desset anys després de la reunificació de la ciutat, aquesta es transforma any rere any en una de les metròpolis més interessants d'Europa. Des de la fortalesa d'Spandau a la inevitable Postdamer Platz la ciutat es mou entre la recuperació del seu passat i la llibertat creativa dels arquitectes d'avantguarda. Bé, aquests dies aniré penjant fotos i comentaris d'una estada sota el cel color plom i la pluja a la capital del Segon Imperi Alemany.

(Foto de dalt: detall de la Neptun Brunnen)

TRES TEMES CIUTADELLENCS: EL DIC, VISION CIUTADELLA I (altre cop) L'AUDITORI

Tres temes ciutadellencs centren aquesta darrera part de la legislatura municipal 2003-2007. Tres temes que demostren que no només els bizantins es passaven les hores xerrant de manera insulsa. Per començar direm que aquest darrer any una de les zones perifèriques de Ciutadella ha esdevingut en el lloc neuràlgic per a ubicar tres grans projectes per a una ciutat que va deixar el s.XX amb tres teatres desfassats i ha entrat al segle XXI amb els mateixos però dos d'aquests en estat calamitós i un ancorat en els anys seixantes. El terrer delimitat entre Son Blanc i so n'Oleo és una zona que no ofereix cap més encís que el de la necessària construcció del dic que pocs mesos després de la rissaga de juny de 2007 corre el perill de funcionalitzar-se, burocratitzar-se i quedar-se entre els papers empolsegats de les administracions centrals. Ara que s'havia aconseguit un concens històric no és l'hora de buscar-se les pessigolles... en política calem d'homes d'un definit tarannà "bismarckià", amb seny, amb força i la capacitat d'acceptar propostes radicalment oposades a les seves. A Menorca aquests no existeixen.

A Ciutadella, simplement, no n'hi ha.

El darrer cop de mà del ministeri de Cristina Narbona ha estat la paralització del dic de so n'Oleo. Un cop per a tots els partits implicats en el futur de Ciutadella. Un cop al projecte d'una ciutat moderna i adaptada al progrès vingui de la mà de l'esquerra o de la dreta o del centre.

Els altres dos projectes són Vision Ciutadella SL (UH, 31-01-2007) de l'empresa Llonga's, una idea ambiciosa i lloable, doncs demostra com la incapacitat dels governs municipals s'ha de soplir necessàriament a través de la proposta privada que contempla la construcció d'espais comercials per a rendibilitzar la disponibilitat de quatre sales. En aquest cas parlem d'una empresa immobiliària que s'ha projectat dins i fora de Menorca i que ha vist amb preocupació la pèrdua d'espais d'oci i lúdics. Un cop aquest multicinemes sigui una realitat haurem de comprovar la capacitat de maniobra del regidor de Cultura perquè el cinema alternatiu no comercial tingui una sala assegurada. Cultura i oci no s'han de desvincular.

El cas de l'Auditori ha omplert alguns dels meus blogs i bona part de les demandes de les associacions culturals oficials, cas de les JJMMCC, i grups particulars que treballen de manera no tan oficial. Una de les ubicacions idònies la trobem a la Via Perimetral. Allí tenim un gran espai per a que un arquitecte desenvolupi un edifici agosarat, però funcional, perquè es crein places de parking, i perquè l'accés a un lloc tan emblemàtic no sigui tan llunyà al centre de la ciutat. Al contrari del pensament d'un home tan poc vinculat a la cultura musical, escrita o pintada..., com és el cas de LLorenç Casasnovas que declarava que "Ciutadella ha de crèixer per enfora, sense saturar el casc urbà" (La Cope, 29-12-2007). El regidor del PMQ creu que la Via Perimetral és el lloc ideal per a l'Estació d'Autobusos, i en certa manera no és una idea dolenta, però així i tot, allí hi caben aquestes dues infrastructures. Ara bé, només l'especulació urbanística i el domini que els lobbies immobiliaris imposin a l'ajuntament ciutadellenc pot inclinar la balança d'un costat o de l'altre.

Un record a Toni Pons Moll

Dels que ens deixen sempre se’n parla bé, açò és un tòpic irremeiable. Toni Pons «en Roseta » era un d’aquells homes dels d’abans d’una personalitat molt marcada, dels que toquen de peus a terra, fort, gran persona i home de família … Si en alguna cosa l’haig de destacar és en el seu paper d’industrial, i com aquells homes dels d’abans, persones d’iniciativa que sabien perfectament on eren les seves limitacions i fins on arribaven els seus objectius.

Segur qui si en algun lloc hi ha un cel dedicat a persones honestes i que han sembrat bones llavors allí estarà en Toni qui ens deixava un 29 de gener de 2007.

D.E.P.

PINZELLADES DE MÚSICA I PINTURA

“Si véns, Cafè”, un bon dijous, 25 de gener; açò de les 22:00 i poc més d’una nit molt freda d’hivern. Aquella era la presentació en societat de Jazz do It, l’enèssim experiment d’un Shanti Gordi & Co. submisos a les versions dels clàssics de Natalie Cole, Jaime Cullum, Billy Joel o Dizzie Gillespie... Un àpat musical molt en la línia d’aquest grup format per Sergi Martí (guitarra), Jesús Vàzquez (bateria), Nito Llorens (contrabaix) i Shanti al teclat i a la veu. Sabíem d’aquest concert per un cartell gens ni mica engrescador, d’aquells que just s’assaboreixen entre glop i glop de cervesa rància, de la que és tan fàcil farcir-se a Espanya. Un cartell en color negre, i les paraules "jazz do it" a l'anglesa del "just do it" de Niké. Al final, la música i el públic cobriren les expectatives. Un concert típic d’un Shanti Gordi adobat en les mil i una nits musicals ciutadellenques. En canvi, la setmana passada sí que vàrem comprovar la força del grup Puretones, pura dinamita maonesa que brodaren poc més d'una hora i mitja de vibracions i intenses notes.

Per un moment deixam la música de costat; a tres passes de qualsevol lloc del centre de la ciutat, a la Sala d'exposicions del Roser, l’hiperrealisme o el suprarrealisme -si hom ho prefereix- té el seu lloc en la pintura actual. Josep Moncada amb l'acrílic "À la recherche" i Miquel Bosch (1969) amb "Dues joies i un Capell", guardonada amb el Premi de Pintura Sant Antoni 2007. Entre els paisatgistes acurats, cas de Jaume Bagur, Juan Elorduy, Gabriel Camps... els treballs exposats en la sala s'inscriuen entre les apostes abstractes, expressionistes, naïfs o impressionistes...

Malgrat que el premi ha recaigut en Miquel Bosch, ja destacaria algunes obres atrevides, de temàtica variada i estils diversos. Un primer cop d’ull ens porta potser a tres pintores, Marialena Gallardo amb “Al Pie del Balance”, Maria Pujol “Intentant aconseguir la llibertat”, un acrílic agosarat i “expressionista” i l'abstracta “So en el Desert” de Carmen Arroyo.

La pintura menorquina viu sens dubte un bon moment, i l’exemple n’és Miquel Bosch, format a l’escola municipal de pintura; però també podem referir-nos com fa alguns dies a estrangers residents a l’illa que aporten la seva obra a les galeries de l’illa, cas d’Alfred Hutchison, o Klaus Netzle.

Recuperar el passat: La Plaça del Rellotge

El 16 de gener de 2007 és una d'aquelles dates simbòliques pel que fa am les inauguracions pre electorals. A just un dia de Sant Antoni, Ciutadella recupera una d'aquelles fesomies reservades al blanc i negre i que semblaven impossibles de recuperar a causa de la insensibilitat dels nostres polítics. Doncs bé, en aquest cas la Plaça d'Alfons III recupera el rellotge colonial que en el passat li va valer el nom de Plaça del Rellotge. Es tracta d'un conjunt de faroles de finals del s.XIX, així com també ho són les balconades que ornen la Contramurada i la farola que s'erigia bell mig de l'enyorada Plaça Cabrisses, ara Plaça d'Artruix. Resulta curiós sigui aquella època de la que hem heretat gran part del casc històric -que no pas antic- i de la que hem vist perdre símbols, sigui, doncs, la que embelleixi la ciutat d'una manera més senyorial i rertorni a Ciutadella aquella imatge d'una ciutat noucentista, amb un conjunt històric definit pel canvi econòmic que imposà la indústria sabatera i l'arribada dels indians.

Aquest és, sens dubte, un bon moment per a felicitar-nos.

D’Zlín a Guangzhou

La nit anterior una nímia pluja de floquets de neu cobrí el cel de Praga. Viatjar a Bohèmia en ple hivern té aquest, jo en diria, encís en descobrir el Karlov Most a sobre d’un Moldava cobert d’una finíssima capa de neu, o en assaborir una xocolata calenta a zero graus en les entranyes del Hřad de la capital txeca.
La meua il·lusió, entre cometes, era visitar la ciutat d’Zlin. Prendre un tren a l’envellida Hlavní Nadraži i predre’m cap a l’est, en la recerca d’aquella ciutat sabatera que a principis dels anys trenta conduí Menorca cap a una de les crisis històriques més importants i que més radicalitzà a les portes de la Guerra Civil el conflicte social a la nostra ciutat.
Sí, perquè després de tot, entre Menorca i Zlín i Praga hi ha una relació històrica que s’escapa dels turistes de la Čedok que ens visiten aquests últims estius. Aquesta relació té un nom en lletres vermelles: Bat’a. A pocs metres de l’estàtua de Sant Wenceslau, a la dreta, així com ens hi acostem a plaça del mateix nom, llegim en un dels nombrosos rètols el nom de “Bat’a”. Ara és una gran tenda de calçat amb dissenys no molt cridaners per a qui s’acostuma als dissenys espanyols.
Bat’a no és sols una tenda bell mig de Praga, és una xarxa comercial que abraça gairebé tot el món. Als anys trenta la seua projecció cap els mercats de l’Europa Occidental afectà, com hem dit abans, el desenvolupament de la nostra indústria sabatera. L’èxit i la recepta d’aquella companyia consistí en una campanya de descomptes molt agressiva i a la innovació dels seus dissenys. Premises que, sens dubte, eren més valorades que la qualitat i el disseny de luxe que venien els nostres dissenyadors a través de la revista ciutadellenca “Moda y Calzado”.
En plena crisi econòmica, el 1933, Menorca reclamà de l’estat republicà mesures proteccionistes contra les exportacions txeques que amenaçaven el mercat canari. Al llarg dels feliços vint les Illes Canàries havien possibilitat una vàlvula de salvació i de recuperació pels industrials menorquins. Menorca que tot just comptava amb l’alternativa d’una incipient bijuteria depenent de les seues vendes nacionals i internacionals veia en el producte Bat’a un nou fantasma pel seu futur.
Ni vell ni nou, la Bat’a Ltd. no era sinó un fantasma en plena edat adulta. Pels productors alemanys de Pirmasens els txecs eren una mena de gangrena que s’estenia per tot arreu obrint i inaugurant tendes i filials a Alemanya, Àustria, Romania, Hongria, Itàlia, Singapur, Indonèsia...
La gran fàbrica d’Zlín la fundà Thomas Bat’a amb els seus germans el 1894 i en només vint anys havia passat del no-res a produir el 1917 més de 2 milions de parells. Si Menorca facturà calçat per a França i Anglaterra durant la Gran Guerra (1914-1918), la Bat’a ho va fer pels imperis centrals, però la seua gran expansió internacional arribaria als anys vint.
Setanta anys després, Guangzhou a la Xina Oriental,és un nou Zlín, un altra fantasma pel calçat espanyol i francès, situat a la costa xinesa i lloc on les mirades dels industrials balears s’hi han posat. La firma mallorquina Lottuse anuncià que pel 2004 la seua aposta pel mercat xinès valorada en més de 100 d’euros i en sis tendes passaria el 2006 a comptar amb una cinquantena d’establiments, situats en la costa del Mar de la Xina, des de Beijing a Hong Kong. Tot açò és pòssible gràcies a l’enlairament econòmic del gegant asiàtic i a les seues Zones Econòmiques Especials (ZEE) que han possibilitat en pocs anys un gran desenvolupament en quan a les indústries lleugeres. Guangzhou que aprofita les seues connexions amb Hong Kong ha esdevingut en la capdavantera dels prop de 7.000 milions de parells anuals que es facturen a la Xina (2005)... Nom tan exòtic com molest pels empresaris sabaters del cluster Elda-Elx, al Baix Vinalopó. Aquests darrers mesos s’han intensificat les queixes dels obrers i industrials vers la importació de parells xinesos. El setembre de 2004 una manifestació en protesta acabà amb l’incendi d’un magatzem de calçat al polígon del Carrús a Elx.
Les esperances del sector sabater espanyol resten pendents de la política que adopti Brussel·les respecte de la Xina Popular i l’Índia. Com llegim, tornem a parlar de crisi, però jo, i per si de cas, torn a la meua investigació del s.XIX; anys en blanc i negre, on encara és possible trobar-nos en alè de prosperitat.

Alfred Hutchison, col·lage abstracte

Alfred Hutchison (1951) és un d'aquells artistes anglesos residents a Menorca que ompl de qualitat les galeries d'art de l'illa. Allunyat del paisatgisme típic i tòpic dels pintors menorquins, Hutchison obre la porta a les tendències d'avantguarda a través de l'esperit de renovació conceptual i tècnica, i a través de pintures abstractes i d'estudi anatòmic.

Les pintures exposades a Retxa són, doncs, una bona oportunitat d'apropar-nos a l'univers d'aquest escocès que comparteix espai entre els menorquins des de 1982.

(...a la vostra dreta, Col.lage Abstracte, 2006)

PLA D'ANTICORRUPCIÓ

El pla d’anti corrupció en els governs municipals és una bona mesura si aquesta s’aplica fins la darrera coma. Casos com els de Marbella demostren de manera exponencial fins on arriba la depredació dels càrrecs públics. A Menorca exemples no ens falten tant d’un color com de l’altre. Molts regidors no arriben a la política per conviccions ni per un interés pel seu poble, sinó com una manera d’engreixar els seus comptes bancaris. Aquells temps romàntics que hom pagava per accedir a un càrrec públic han passat!

LA CATALANITAT D'ANGEL RUIZ I PABLO

"Catalanitat cultural i lingüística de Menorca", paraules aquestes de Josefina Salord a un poema escrit per Angel Ruiz i Pablo el 1890. Una investigadora molt parcial, ja que els "catalanistes menorquins" en aquella època eren una minoria molt minoritària, i a més confon el catalanisme amb el carlisme, també molt present en aquell dècada ran de la victòria electoral del Duc d'Almenara Alta en les eleccions a Corts de 1891.
Ens parla d'un poema de Ruiz i Pablo, home que evoluciona des del conservadorisme al republicanisme. El seu sentiment cap a Catalunya té lloc en una època en què Barcelona esdevé un nexe necessari per a la nostra indústria sabatera i per tant, per a la societat. Catalanisme sí, regionalisme també, però mai "nacionalisme". Abans de parlar d'algú documenti's bé, que la vida dóna moltes voltes i el que era conservador pot ser republicà liberal, i el que com Josep Cavaller era regionalista pot arribar a ser l'exaltador d'un règim autoritari.
Un consell abans d'editar que d'açò n'hi ha moltes ganes: documenti's!

DE POLITICS

L'altre dia en una classe d'alemany va sortir de manera ocasional el mot "Wahlrede", promesa electoral, i la pregunta gens ni mica capciosa era si allò era "seriös" o "umseriös"; és evident que per un menorquí/espanyol aquell mot és "umseriös", comparable, si cal, a la paraula "fabula", "mentida"... El desprestigi de la classe política és notori, siguin quins siguin els colors -ja que les ideologies han mort-, i ho és més encara si parlem de la política local, tot i que a ella s'hi dediquin persones vàlides, il·lusionades... Ara que és temps de promeses i d'inauguracions al límit del temps, a la gent del carrer només li preocuparan els projectes més clars i la pressió fiscal que d'un conavi de govern se'n derivi.

Què li passa a la política espanyola perquè un partit obertament de centre dreta i democràtic, com la CiU reparteixi en premsa milers de devedés per a desprestigiar els seus rivals socialistes, o que els representants del PP-Catalunya siguin insultats, vexats en les seves visites a ciutats de l'anell industrial de Barcerlona? Sens dubte, açò és el fruit de la radicalització inteessada i dirigida. Supòs que un alemany o anglès d'açò en diria "democràcia a l'estil mediterrani, tan genuí com la paella o la caldereta".

Després de tot, la política és gairebé l'únic camí per a fer possibles les coses impossibles. Una frase ornava al s.XIX el Reichstag de Berlin, "erst das Vaterland, dann die Partei", primer el poble, després el partit. Una expresió que ara resulta fins i tot demagògica i presa a riure. El cert, però, és que a llocs tan concrets com Ciutadella hem arribat en quan a la cultura a una situació realment preocupant: ni teatres ni cinemes en condicions, i açò sí, una trista biblioteca com ha estat batejada aquesta darrera setmana per quatre al·lotes del nostre poble. El panorama editorial és encara més angoixant. No és el fet que sempre veiem obres dels mateixos autors, és el fet que a Menorca llevat d'editors ocasionals, hi ha tan sols dues editorials. La que edita el Menorca i l'IME que treballa en la línia del Consell Insular i que fa uns anys, en l'era Mateu Martínez, ens van sorprendre amb una edició en alemany de les vivències del kaiser Wilhem II en el seu viatge per la Mediterrània i aturada al port de Maó. O sigui, "das ist sehr interessant für unsere Geschichte, aber in Menorca am meisten Leute kann nicht es lesen. Danke schöne, Mateu Martínez, und Lebewohl".