dijous, 20 de desembre del 2007

EL CAS NERER S.L.

No conformen una èlit social entesa com a tal, no conformen un grup social compromès ni amb el seu temps ni amb la societat que els envolta; la màfia és un grup de famílies de Ciutadella que fa i desfà, que s’ha enriquit i que són hereus dels temps dels corsaris, dels traficants de la pota i l’estraperlo. Sempre hi ha hagut corrupció, però mai aquesta havia arribat a arrelar dins la política local. Mai no ho podrem comprovar. Tot sempre serà suposat, però l’enrenou de fons hi és.

Nerer S.L. no és un cas aïllat. S’ha d’entedre dins el context d’una trama econòmica. Una de les Belle Epoque de la cosa nostra ciutadellenca va arribar amb l’atur de molts de treballadors. Eren els anys vuitanta, en plena desindustrialització a Ciutadella. Els economistes de la màfia treballaren activament per a algunes empreses –no totes-. Fa uns anys que han trobat de la mà de polítics corruptes la seva oportunitat de jugar amb els diners públics. I dic, sempre seran suposats, presumptes, mai culpables del tot, perquè per açò calem de jutges rectes, una mena d’Elliots Ness compromesos.

La corrupció a petita escala està assumida per tots. Comença per pagar diners en negre, passa per allò que en diuen llibertat de preus però que oscil·la amb diferències de 1000 euros en el cas d’un pressupost de fusteria d’alumini, passa també per vendre conscientment aliments caducats o en mal estat… La febre per enriquer-se al so de l’euro ha creat una bolla inflacionista, que ha afavorit la corrupció a petita escala que es tradueix en els afaires a gran escala, la dels polítics ocasionals, però que deixen empremta. Així les coses, una societat que accepta aquestes formes, no és estrany que accepti també els al capone de l’època. La màfia ciutadellenca, la que actua, i esten les seves àrees d’influència en mil negocis, la que destrossa el patrimoni històric, la que construeix sobre llocs, no te cap mirament per ningú.

Nerer S.L., el “Cas del solar de les rates”, el cas de la UTE funerària o la desviació de capitals durant la crisi del calçat dels anys vuintantes són les puntes de l’iceberg d’una trama que només té solució amb l’entrada en escena d’Hisenda i de jutges independents. Ara es diu Nerer, demà serà un altre nom, i és que rere Nerer S.L. filial del grup Pradas no hi ha res. Tres noms propis; o sigui, poca cosa més que fum.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Detall d'una primera gran obra : Taronja transvestida de clementina i llimona


Seran les rialles de n'Alba Bosch o la mil·limètrica execussió de l'obra, amb tot aquí està la primera gran obra, una lluita constant amb una taronja que volia ser una clementina i una llimona molt a gust amb el seu color. Bé i de l'escudella, què en direm! Desnaturalitzada? Serà cosa del llum artificiós de l'antiga fàbrica de calçat Sa Bombonera? O serà la traça pictòrica hipersurrealista...
(Títol: Bodegon amb taronja transvestida de clementina i llimona. Tècnica: oli sobre tela)

La farmàcia Llabrès ahir i avui


No hem aconseguit cap altre foto que aquesta del diari Menorca de 1985 que mostra la façana d'un dels edificis més emblemàtics de la Ciutadella social: la façana i vitralls modernistes de la Farmàcia Llabrès. Així era i així hauria des ser un edifici cèntric bell mig de la Ciutadella del s.XXI que era considerat per molts monument històric i que el "non savoir faire" dels nostres polítics ha portat a l'estat calamitós actual. I en açò hi hem d'afegir que en el seu moment es va retirar la seva farola de ferro als magatzems municipals -i com sol passar, vés-a-sabre per on para-. Sens dubte, la Comissió de Patrimoni és poc més que un test sense articulacions.