divendres, 25 de maig del 2007

EL TRIST FINAL DE "MI DIARIO DE CAMPAÑA"

Avui matí, serien allò de les vuit i mitja, el moment del berenar, el moment del tallat i la banya de xocolata, he llegit el darrer "mi diario" de Toñi Gener. Aquelles "gracias infinitas por su paciencia" és el final d'uns escrits diaris que ens donen a conèixer el dia a dia de la candidata popular al Parlament Balear.
Per bé que el seu diari era un poc massa cursi -una mena de Corín Tellado ficada en política-, ha estat una novetat interessant, fins i tot amb aquells matisos roses que han entendrit els cors més sensibles de la nostra societat conservadora...
Si en quelcom no s'equivoca la candidata és que és una persona elegant, pròxima a la gent, i d'un tarannà democràtic i que té una gran vàlua en el seu partit. Si bé és cert que a molts ens interessaria el diari dels Casasnovas de com han portat Ciutadella a una situació tal que avui per avui ens posa en quan a cultura a la cua de Menorca.Gràcies doncs, a Toñi Gener i al seu grup al parlament per no ser l'equip gris tirant a fosc que representen en Pepe Seguí i l'home de les llàgrimes de cocodril, Llorenç Brondo, un batlle trist, sense personalitat i que no ha sabut aturar les sospitoses endemeses del seu soci i el "radio calle" insistent que parla de les "possibles" corrupcions dels seus tinents d'alcalde.