ÉRDELY: UN CONFLICTE ÈTNIC A LES PORTES D'EUROPA

L'ingrés d'Hongria i Romania a la Unió Europa porta a Europa un vell conflicte fronterer, el que mantenen aquests dos estats per la zona d'Erdely, el mític principat de Transilvània. La minoria magiar a les terres romanes és encara una assignatura pendent des dels temps del final de la Gran Guerra quan les conferències de pau aliades recolzaren la divisió de l'Imperi Autro-hongarès. Així com va ocórrer amb el trencaclosques iugoslau i soviètic (els qual encapçalen les darreres guerres ètniques a Europa, i compte amb un conficte com l'abjasi que encara no s'ha resolt i que ha significat la pèrdua de més de 300.000 habitants a la zona...) el de Romania és una política agressiva cap a les minories lingüístiques, cas de l'alemany desaparegut per sempre de Siebenburgen... Ara per ara el retrocès de l'hongarès a Erdely, el székely, és un tema que sembla no preocupar a la Unió Europea, però el cert és que la neteja ètnica a la zona es fa des de Bucarest d'una manera silenciosa, però sense pausa.

EL CALÇAT MENORQUÍ A LA CONQUESTA DEL MÓN

Qualitat i disseny, aquest és el segell de la nostra indústria més veterana.

Aquests darrers anys el calçat menorquí, amb més de 150 anys d'història en les seves espatlles, ha assolit un dels objectius més ambiciosos: mantenir-se i incrementar la seva presència en els mercats internacionals (l'entrada a la Xina Popular és ja un fet a través de les seves àrees econòmiques), així com aconseguir el repte pel propi mercat nacional. Els "trade mark" insulars són sinònims de la "Qualitat" i el "Disseny", fórmules, aquestes, màgiques per alguns dels productors de l'illa que trenquen amb la idea de terciaritzar l'economia menorquia.

Jaime Mascaró, Looky i Pons Quintana són les façanes més comercials, però rere encara resta un número interessant de fabricants, com el cas de Salord Jover, Homers...

(Imatge: propietat de Pons Quintana, www.ponsquintana.com)

UN AUDITORI PER A CIUTADELLA, ENTRE l'OAR I EL CANAL SALAT

És evident que en els temps que corren construir un Auditori a So n'Oleo és tan anti estètic com poc funcional. La idea, la mala idea com sempre, surt d'una proposta d'un equip de govern caducat i que afronta les properes eleccions municipals amb inauguracions i projectes qu ni els pertanyen ni els han fet. La darrera exageració va ser la inauguració "a bombo y platillo" de l'empedrat del Carrer Major des Born, resulta estrany que no hagin fet festa i "picoteo" amb els bancs de pedra de la Plaça Pintor Torrent, just a pocs metres de la barriada més de moda i més oblidada: Dalt Sa Quintana.

El fet de no haver fet l'auditori durant l'actula mandat ha estat el major regal a la ciutat. Anau a saber què ens haurien construït! Una mena de cub multifuncional com el des Mercadal?

Ciutadella és una ciutat que cal d'un projecte ambiciós, la proposta del PSOE-Ciutadella és la més sensata i la que té la mesura del que és necessari ara i en el futur més proper. Encaixonar un projecte en les limitacions de l'OAR seria un error. Un Auditori, Palau de Congressos, etc., només és factible en una zona molt ampla, on es doni llibertat creativa a l'arquitecte, perquè després de tot, aquest edifici ha de ser la senyera del futur d'una ciutat acostumada a la imatge "actualista" de les promocions immobiliàries.

Ara bé, en les limitacions de l'OAR només hi cap una mena d'arquitectura, la "deconstructivista", o sigui anem a buscar a algú tan capacitat com Frank O. Gehry !!!

"CANDIDATA, PERÒ NOMÉS D'EN MATAS", El País, 22 d'abril 2007

Aquests dies s'ha parlat i escrit molt sobre la presència de na Maria de la Pau Janer en les llistes del PP-Balears en les properes eleccions autonòmiques. Els uns la feien nacionalista, serà per allò que escriu en català i que a vegades ha defensat el nacionalisme cultural , els altres la feien socialista, serà per allò de l'esperit de canvi a les vespres electorals de 1999. Aquells eren els temps del pre Pacte de Progrès, una passa enrera pel govern de les Illes que només deixà clara una cosa, l'entrada dels tecnòcrates de la UIB i funcionaris públics en les decisions d'un govern autonòmic. Crasso error! La manca d'un govern fort i la teoria de "pa per a tots" a totes les coalicions polítiques definiren per a la història de les Illes el fracàs d'una gran oportunitat, que quedarà sintetitzada en l'ecotaxa, un impost just, però mal pensat...

Autora d'una obra tan personal com interessant entre les que destacaria abans que la seva discutidíssima "Pasiones Romanas" (premi Planeta 2005), "Màrmara" (1994) o "Orient, Occident. Dues històries d'amor" (1998)... Maria de la Pau és pels que en alguna ocasió n'hem tingut un contacte una il.lusa possibilista, decebuda per aquells temps del pacte que ens va il.lusionar, i que pensa en un canvi radical en el si d'un partit centralista que compta amb una vella guàrdia que no oblida que ella per començar és la néta d'un republicà repressaliat i l'autora d'uns comentaris de tall nacionalista.

(Foto pertany a BBCMundo.com)

DALT LA SALA: NOVA IMATGE DE CIUTADELLA

Aquest abril no ens hem de perdre una de les poques publicacions del PP-Ciutadella, es tracta d'aquest entretingut butlletí d'informació municipal de 48 pàgines imprès a Editorial Rotger de Ferreries i editat per l'Ajuntament de la nostra ciutat, o sigui, pagat amb els imposts de tots i cadescun dels ciutadellencs/ques i on podem disfrutar de les millors instantànies d'aquests quatre llarguíssims anys, "el quatrienni ominós".

És molt propi del que no fa els seus deures justificar-se davant l'opinió pública, però fer-ho amb els calers de tots ja és un acte de misèria i poca vergonya, i el fet que açò, és a dir, el Dalt la Sala sense número, surti a pocs dies d'unes eleccions municipals i en ell es tirin flors, lloances, i tota mena d'adjectius a l'equip de govern, el converteix en un interessant instrument -si no en una Bíblia- per a justificar aquests quatre anys de desgovern d'un PACTE PP-PMQ que molt segurament serà recordat en la història del nostre municipi per la crisi dels garrovers, pels casos de "suposada" corrupció i per la piscina d'aigua salada i pel tancament de l'única sala de teatre i cinema de la ciutat... Una trista etapa de la que no es salven ni els càrrecs de confiança!

Aquest és doncs, sens dubte, un bon material pels qui vulguin donar color o il·lustrar aquesta etapa obscura, una època daurada per alguns que s'han enriquit a costa de TOTS, i una època de reflexió pels que encara no han entrat i que haurien de pensar-s'ho millor abans d'imposar-se una paga que no justifica el que és un honor: servir un poble.

La crisi institucional que ens ha portat l'actual pacte, és tan nefasta per a la bona gent del PP, aquella que no justifica els errors comesos i aquells que respecten i saben respectar les idees oposades a les seves, com pels que no donaren el seu suport al duo Casasnovas.

IMATGES, BERLIN, MARÇ-2007

MarienKirche (1270, reconstruïda el 1380). Gòtic alemany,

la cúpula de la torre és obra de C.G. Langhans (1790).

CheckPoint Charlie. Aquest era el punt d'entrada i sortida entre el sector nord-americà i el soviètic. Paradoxes de la vida, ara és un lloc mass media per a turistes.

Detall de frontispici del Reichstag on es llig la dedicatòria al poble alemany "DEM DEUTSCHEN VOLKE" col·locada el 1916 en plena Gran Guerra. L'edifici és obra de Paul Wallot qui trigà deu anys, entre 1884-1894 a fer realitat aquesta construcció que és síntesi de tres estils molt lligats a la capital prussiana, renaixament, barroc i neoclassiscisme.

Heus aquí la plaça més plàstica i més monumental de la ciutat. La Gendarmenmarkt és un conjunt de dues esglésies bessones i el Schauspielhaus al centre de la plaça. Aquí veiem un detall de la cúpula del Französischer Dom (1701-1705), obra de Louis Cayart.

Nikolaikirche, és l'església més antiga de Berlin; la seva construcció data de 1230, i la seva reforma del s.XV va seguir fidel l'estil gòtic alemany. Actualment és centre de l'única barriada antiga de la ciutat, el Nikolaiviertel.

Neptun-Brunnen és l'obra mestra de l'escultor Reinhold Begas realitzada entre 1886-1891 i que es situà davant del Berliner Schloss (l'actual Berliner Rathaus)

Berliner Dom o Catedral Protestant de Berlín, és l'església

reial dels Hohenzollern, construïda entre 1894-1905, i exemple

de la grandesa imperial de l'etapa 1871-1914

Berliner Rathaus (1861-1869), projecte de H.F. Wäsemann estil

renaixament italià

Sowjetisches Ehrenmal, 1945, a Tiergarten

La Pietat, obra expressionista de Käthe Kollwitz en Neue Wache, actualment memorial a les "víctimes de la tirania i les guerres"

Detall del rètol de l'aturada de metro (S-Bahn) a la Unter den Linden, rere es situa l'ambaixada de Rússia.

Humboldt Universität (1748-1766), obra de J. Boumann en estil neoclàsic que en un principi havia de ser la residència del Kufürst Heinrich germà de Friedrich der Grosse. Des de 1809 és seu universitària.

Estàtua eqüestre de Frederic el Gran a la Unter den Linden

Reichstag

St. Hedwigs, és la catedral catòlica construïda entre 1747-1773, còpia

del Panteó de Roma és obra de Knobelsdorff i J. Boumann

Monument de l'Holocaust

Vista de la nova PostdamerPlatz

Catedral de Berlin

Theater des Westens a la Kantstrasse

Palau de Charlottenburg, entrada principal

Brandenburg Tor, obra de C.J. Langhans construïda a finals del s.XVIII seguint els paràmetres neoclàssics. La porta s'erigeix en el centre d'un conjunt de dos propileus que donen entrada a la Parizer Strasse. A sobre descansa el carro de la Victòria obra de l'escultor Schadow

Berlín-Bismarck Denkmal a la Siegessäule. Representació de la Kriegswissenchaft per Reinhold Begas.

Berlín-Tiergarten: farola en contra llum

Vista nocturna de la neogòtica Kaiser-Wilhelm-GedächtnisKirche i aquesta és la seva pàgina web http://www.gedaechtniskirche-berlin.de/KWG/index.php.

Restes del Mur a la PostdammerPlatz