dilluns, 26 de març del 2007

Agonies ciutadellenques: els darrers símbols franc-maçons de Ciutadella




Aquestes són dues imatges de les portalades d'accés a l'últim lloc de reunió de la lògia maçònica ciutadellenca. D'aquell grup de persones integrades pel sector industrial i comerciant i que va dependre de la lògia habana ens resten a penes uns documents conservats fora de l'illa i l'eterna sospita que alguns dels fills il.lustres de Ciutadella varen pertànyer a aquell grup elitista. No seria una mala cosa que aquestes peces de marès es restauressin i entressin a formar part del patrimoni històric de la ciutat.

l'Electògraf: la dreta i el vot personalitzat

El PP-Ciutadella, la dreta en general en la ciutat de Ponent, té una manera única i personal de fidelitzar els vots. En converses de bar, en partits de bàsquet o allà on sigui es demana personalment si votaràs al PP. L'altre dia ho escoltàvem en el cau de La Salle Mahón, "què votareu a sa filla?" demanava la senyora d'un il.lustre diputat a Corts a gent d'un possible tarannà conservador. "I vés, a jo a voltros us conec", reposava el senyor inquirit. I és que després de tot El ViveMenorca pot ser quelcom de la gent progre de Maó, però és evident que és un signe de la distinció conservadora de Ciutadella, i clar, passa el que passa, tot acaba amb un dinaret al port maonès o amb l'esquifitesa d'una paella a Fornells amb les gambes més comptades que els diners que hom porta al damunt.

dimecres, 21 de març del 2007

Dona baixant per una escala, 1912



Crec que la pintura mor



l'escultura mor



després se l'anomena història de l'art





(Marcel Duchamp)

Deia la crítica conservadora de l'època (açò és 1912) que a una dona nua no se la fa baixar per una escala; doncs, Marcel Duchamp (reconegut per la seva obra dadà "Le Grand Verre") capficat el 1912 en el cubisme analític va signar aquest nu, titolat "Dona baixant per una escala" o "Nu baixant per una escala", com hom prefereixi.

l'Electògraf: els nous grups de pressió: Ciutadella Canvia!

Certament la idea oportuna –abans d’unes eleccions- de constituir un grup d’opinió “Ciutadella Canvia!” és una bona oportunitat de valorar quines són les espectatives d’un determinat grup de persones en relació a tots els temes transversals que afecten la vida político-administrativa de la nostra ciutat. És evident que no tota la societat ciutadellenca s’inclou en aquestes necessitats, i que sempre he esperat que la necessitat privada m’albirés una certa llum entorn al problema de la cultura a la nostra ciutat. A finals del s.XIX es construí l’actual infrastructura cultural, eren altres temps, dominats per persones de la indústria sabatera i l’aristocràcia, però junts feren possible una escena teatral i musical única a Ciutadella, una oferta privada que complia amb les espectatives de la societat del moment. La Ciutadella actual no és aquella Ciutadella; esperem que l’administració pública llanci les idees i sinó es creen aquests grups d’opinió polititzats o no, orquestats o no... Les propostes de Ciutadella Canvia! estan en la boca de tot aquell que ho viu i ho pateix... En quant a les lletres, per exemple, no existeix ni una sola editorial..., i no hi ha ni una sola ajuda –ja sigui en temps socialistes o conservadors, no ens enganyem- per a publicar una obra fora de l’omnipresència de l’una editorial, l’IME, que a més a més depèn del Consell Insular. Els premis literaris són escassos i molt previsibles en quan a les obres guanyadores... El premi de teatre des Born no ha servit per a dinamitzat el teatre, o sigui i millor dit: no hi ha una cultura teatral a la ciutat.

A Ciutadella les coses es fan en petit, fins i tot les maneres d’influir en la política local. Per a les properes eleccions municipals tenim un pastís ample, 3 partits d’esquerra, Fórum (Esquerra de Menorca), PSM (aliat a Catalunya de la conservadora CiU) i el PSOE; un de centre, UCM, un de personal i intransferible, PMQ, creat per atendre els negocis privats del seu fundador i que ha anunciat la seva futura aliança electoral, un de dretes, el PP, i un a la dreta de la dreta, l’UPCM liderat per un senyor que no fa molt feia apologia del franquisme i que era favorable a mantenir l’esquerda social provocada per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). I a aquesta multitud de partits –una mostra molt clara que a Ciutadella tot és diferent a Maó- s’hi sumen altres grups de pressió política fundats en alguns bars –tornem a la política de cafens del Madrid del s.XIX?- que busquen un canvi o l’statu quo a costa d’uns interessos molt particulars.

"Ciutadella Canvia" és una bona iniciativa, per tant, si no està irradiada per cap tendència política i està oberta a millorar l’essència de la ciutat, o sigui la idea d’una ciutat ambiciosa que no es contenta amb una sala multifuncional simple quan pot aspirar a una arquitectura agosarada que a més a més impliqui la funcionalitat de la construcció, que aspira a tenir la millor ensenyança... etc.
(seguirem)

dimecres, 14 de març del 2007

UN AGUAIT A REINHOLD BEGAS (1831-1911)

Tornem a Berlin, però a l'urbs que evolucionà entre 1870 i 1914 en una ciutat imperial de la mà dels Hohenzollern, després de tot, el Berlin que tot aquell que el visita voldria que s'hagués conservat. A finals del S.XIX Reinhold Begas era un dels escultors més interessants del panorama oficial alemany. El concepte mitològic dels grups escultòrics el trobem en la influència dels grans clàssics italians, Miquel Àngel i Bernini, i dels pintors alemanys Lenbach, Böchlin o Feuerbach.
A aquest autor de l'escola de Rauch i Schadow li devem la font de Neptú a Berlin (Neptun-Brunnen), un grup escultòric on queden representats els quatre rius alemanys en les seves quatre figures femenines; i el grup dedicat al canceller Bismarck (1897-1901) que originàriament, allà pel 1901 es va col·locar ben davant del Reichstag. Ja sigui per sort o per la megalomania d'un Hitler investit en la redefinició de la capitat prussiana el grup es va traslladar el 1938 a la confluència de la Siegessäule (lloc del seu emplaçament actual), i que va significar la seva salvació de la destrucció dels bombardejos aliats i els combats a les darreries dels nazisme.

Evidentment no es tracta d'una obra d'una estètica sublim, com si ho és la Neptun-Brunnen, però en ell trobem tot l'arsenal de la mitologia prussiana: el Sigfrid i la forja de l'espasa, l'Amazona, la Sabiesa, l'Atlas amb el globus terraqui a la seua esquena i tota la simbologia que implica la glòria i la sabiesa. Com a últim detall direm que en la mà endreta el canceller porta el document de la constitució del II Reich i que a l'altra porta una espasa, res estrany per qui un dia va dir que la unificació d'Alemanya només s'assoliria amb "sang i foc".

dijous, 8 de març del 2007

EL BERLIN DE K. F. SCHINKEL (1781 - 1841)




Per ordre, un detall de l'Altes Museum (1822-1829), el Schauspielhaus (1818-1821), la Friedrichswerder Kirche (1824-1830) actual Schinkel Museum amb l'estàtua de l'arquitecte en primer plànol i la Neue Wache (1818-1818) que guarda en el seu interior la figura de la Pietat de Käthe Kollwitz en record de les víctimes del nazisme.

dimecres, 7 de març del 2007

BERLIN, LA CIUTAT FERIDA

A la fi hem anat i hem tornat de Berlin. Desset anys després de la reunificació de la ciutat, aquesta es transforma any rere any en una de les metròpolis més interessants d'Europa. Des de la fortalesa d'Spandau a la inevitable Postdamer Platz la ciutat es mou entre la recuperació del seu passat i la llibertat creativa dels arquitectes d'avantguarda. Bé, aquests dies aniré penjant fotos i comentaris d'una estada sota el cel color plom i la pluja a la capital del Segon Imperi Alemany.
(Foto de dalt: detall de la Neptun Brunnen)