diumenge, 7 de juny del 2009

la nit del 7-J

En unes eleccions tots els resultats són positius. Miri per on es miri, tothom triomfa.

La lliçó de les europees no és extrapol·lable a nivell local o insular, però a nivell nacional marca una tendència molt clara: el desgast del partit en el poder "segons opinió de Leire Pajín", de fet, de tots els partits en el poder (llevat del cas d'Itàlia, França, Alemanya...), i l'ascens del PP. Una diferència de 3,72% punts respecte del PSOE, gairebé un ascens del 6% si el comparem amb les dades de les legislatives de l'any passat.

El PSOE entra per tant en retrocés a nivell nacional.

A Catalunya CiU es fa amb majories a Lleida i Girona i assoleix 2 diputats amb la seva coalició nacionalista, mentre que la nova Izquierda Unida de Cayo Lara salva la primera prova de foc mantenint els seus 2 eurodiputats. Entren en escena UPyD amb 1 escó i es manté la coalició d'Esquerra amb 1.

A Menorca i Ciutadella. Tot i que els resultats, deiem, no són extrapol·lables en quan al vot de l'esquerra (amb un PSM que en les municipals sí que treu millors resultats), en quan a la dreta sí.
El 2004 el PP va obtenir el 45,2% dels vots (10152 escrutinis), mentre que el PSOE es situava en el 42,2% (9481). El 2009 el PP tendria el 44% del vots (9156) i el PSOE el 43% (8928). Un resultat molt semblant, i amb les mateixes victòries electorals als feus tradicionals de Mao i es Castell (PSOE) i Ciutadella (PP).

A Ciutadella on la dreta s'havia dividit i on UPCM havia apostat per donar el seu suport a una escissió del PSOE, UPyD, el PP s'ha trobat amb un nou retrocés. Passa del 52,20% (3608) de 2004 al 46% del 7-J (2802 vots), mentre que el PSOE assoleix a costa dels votants pessimistes 2552 escrutunis, passant del 35,9% al 42%. Un resultat molt bo i treballat.

De la resta de partits destacaria Esquerra Unida que guanya 160 vots amb el 3%; i la desfeta electoral d'Esquerra-Entesa de 1051 votants el 2004 a 533 el 2009.

Amb tot, el PP és el gran guanyador d'aquesta nit electoral, ja que si açò era una moció de confiança cap el seu líder, s'ha quedat amb la primera victòria camí de La Moncloa.

7-J : la macro enquesta d'avui

Passat el dia de reflexió toca anar a votar. I sobretot, votar, encara que sigui per deixar el sobre en blanc o no votar res.

Les Eleccions Europees enguany s'han presentat, encara que no es refereixin així el PP i el PSOE, com una macro enquesta extrapol·lable a un hipotètic resultat a Espanya. Encara que no ho diguin, i diguin que el que importa és Europa, la campanya s'ha centrat en la crisi social espanyola i la crítica de partits.

En cap moment, o en algun moment d'aquells que hom ni se n'adona, s'han parlat de les coalicions de partits europeus, i de com o amb qui s'asseuen a Brussel·les.

La bipolarització de la vida política espanyola no és bona, ni per la democràcia, ni pel sistema. I encara s'ha d'afegir la dificultat dels dos grans partits de trobar alternatives als seus dos número 1. José Luís Rodríguez Zapatero no té substitut a la vista, la seva segona legislatura ha de ser la darrera si el PSOE no vol una sequera electoral com la que patí després de González, i Mariano Rajoy, que no és el líder polític alternatiu que enimora, no té l'alçada política d'Alberto Ruiz-Gallardon.