Tres temes ciutadellencs centren aquesta darrera part de la legislatura municipal 2003-2007. Tres temes que demostren que no només els bizantins es passaven les hores xerrant de manera insulsa. Per començar direm que aquest darrer any una de les zones perifèriques de Ciutadella ha esdevingut en el lloc neuràlgic per a ubicar tres grans projectes per a una ciutat que va deixar el s.XX amb tres teatres desfassats i ha entrat al segle XXI amb els mateixos però dos d'aquests en estat calamitós i un ancorat en els anys seixantes. El terrer delimitat entre Son Blanc i so n'Oleo és una zona que no ofereix cap més encís que el de la necessària construcció del dic que pocs mesos després de la rissaga de juny de 2007 corre el perill de funcionalitzar-se, burocratitzar-se i quedar-se entre els papers empolsegats de les administracions centrals. Ara que s'havia aconseguit un concens històric no és l'hora de buscar-se les pessigolles... en política calem d'homes d'un definit tarannà "bismarckià", amb seny, amb força i la capacitat d'acceptar propostes radicalment oposades a les seves. A Menorca aquests no existeixen.
A Ciutadella, simplement, no n'hi ha.
El darrer cop de mà del ministeri de Cristina Narbona ha estat la paralització del dic de so n'Oleo. Un cop per a tots els partits implicats en el futur de Ciutadella. Un cop al projecte d'una ciutat moderna i adaptada al progrès vingui de la mà de l'esquerra o de la dreta o del centre.
Els altres dos projectes són Vision Ciutadella SL (UH, 31-01-2007) de l'empresa Llonga's, una idea ambiciosa i lloable, doncs demostra com la incapacitat dels governs municipals s'ha de soplir necessàriament a través de la proposta privada que contempla la construcció d'espais comercials per a rendibilitzar la disponibilitat de quatre sales. En aquest cas parlem d'una empresa immobiliària que s'ha projectat dins i fora de Menorca i que ha vist amb preocupació la pèrdua d'espais d'oci i lúdics. Un cop aquest multicinemes sigui una realitat haurem de comprovar la capacitat de maniobra del regidor de Cultura perquè el cinema alternatiu no comercial tingui una sala assegurada. Cultura i oci no s'han de desvincular.
El cas de l'Auditori ha omplert alguns dels meus blogs i bona part de les demandes de les associacions culturals oficials, cas de les JJMMCC, i grups particulars que treballen de manera no tan oficial. Una de les ubicacions idònies la trobem a la Via Perimetral. Allí tenim un gran espai per a que un arquitecte desenvolupi un edifici agosarat, però funcional, perquè es crein places de parking, i perquè l'accés a un lloc tan emblemàtic no sigui tan llunyà al centre de la ciutat. Al contrari del pensament d'un home tan poc vinculat a la cultura musical, escrita o pintada..., com és el cas de LLorenç Casasnovas que declarava que "Ciutadella ha de crèixer per enfora, sense saturar el casc urbà" (La Cope, 29-12-2007). El regidor del PMQ creu que la Via Perimetral és el lloc ideal per a l'Estació d'Autobusos, i en certa manera no és una idea dolenta, però així i tot, allí hi caben aquestes dues infrastructures. Ara bé, només l'especulació urbanística i el domini que els lobbies immobiliaris imposin a l'ajuntament ciutadellenc pot inclinar la balança d'un costat o de l'altre.