La sortida dels regidors populars de la disciplina del PP ha obert tot un seguici de reflexions. L'opinió majoritària recolza la idea d'una moció de censura prompta per part de l'oposició, en aquest cas no es tracta que no vulguin fer-la, és que estan obligats a fer-la per un afer de coherència democràtica. Ara per ara, els independents són trànsfugues, i no representen a qui atorgà el seu vot al PP.
PSOE i PSM estan obligats a presentar la moció de censura. Obligats, ja que la fugida dels 8 regidors del PP només té un nom, transfuguisme polític. Antònia Gener, sumida en la política autonòmica aguanta en la disciplina del partit de la mà de na Rosa Estaràs. Els populars es presenten al seu 9è Congrés des Mercadal força dividits.
En el seu moment apostava per un govern d’esquerres en minoria, un govern obligat al diàleg i a fer política. Ara l’actitud dels independents obliga a l’esquerra a actuar de l’única manera que ho pot fer: presentar una moció de censura. És clar que pot tenir un cost polític, però a dia d’avui, Ciutadella és socialista, així que s’ha de fer ús del moment. La impressió que es té des del carrer és que l’ajuntament està esgotat. La seva economia seriosament delmada amb la pèrdua dels ingressos per obra, porat a una situació realment calamitosa. És necessari un canvi, i ja.
La variant que pot prevaldre és la defensada des del PSM, la del desgast. A hores d’ara el desgast és tal que no hi ha res que desgastar.
La política mana actuar, una moció contra els independents que han mogut peça en el seu escac particular i no d’una manera afortunada. És lògic que ho hagin fet d’una manera poc meditada, o és que ja són incapaços d’articular un discurs polític.
(Ciutadella, 1 d’agost de 2008)
En el seu moment apostava per un govern d’esquerres en minoria, un govern obligat al diàleg i a fer política. Ara l’actitud dels independents obliga a l’esquerra a actuar de l’única manera que ho pot fer: presentar una moció de censura. És clar que pot tenir un cost polític, però a dia d’avui, Ciutadella és socialista, així que s’ha de fer ús del moment. La impressió que es té des del carrer és que l’ajuntament està esgotat. La seva economia seriosament delmada amb la pèrdua dels ingressos per obra, porat a una situació realment calamitosa. És necessari un canvi, i ja.
La variant que pot prevaldre és la defensada des del PSM, la del desgast. A hores d’ara el desgast és tal que no hi ha res que desgastar.
La política mana actuar, una moció contra els independents que han mogut peça en el seu escac particular i no d’una manera afortunada. És lògic que ho hagin fet d’una manera poc meditada, o és que ja són incapaços d’articular un discurs polític.
(Ciutadella, 1 d’agost de 2008)