diumenge, 23 de setembre de 2007

EL PATRIMONI INDUSTRIAL 2/CARRER D'ARTRUIX


Casa Pons actual/ històricament seria considerada Casa Trémol. És una construcció de finals del S.XIX (1880-1890) amb clares influències en l'arquitectura habana. L'estretor del carrer fa que la seva façana resti pràcticament amagada, tot i que es tracta d'una construcció senyorial d'una gran estètica i axialitat.
______________________________________


Casa Piris (1887-1892). Presumptuosa, imponent, classicista, la construcció presideix la placeta que conformen el Palau des Duc i el Seminari. És el millor exemple del gust de la classe industrial i exemple també del seu poder econòmic.
____________________________________

Casa Moll (principis s.XX). És la darrera de les quatre construccions en incorporar-se al carrer d'Artruix. Axial i clàssica, el seu interior senyorial dóna a conéixer quin era el nou concepte de classe que imperava entre els indians ciutadellencs.
_______________________________________


Casa Cabrisas (1860-1870). Va ser la llar de dos grans homes, Jeroni Cabrisas, primer, i Pere Hernandez després. Construïda a principis de 1860 la casa domina la fesomia d'Artruix amb Castell Rupit a través del seu boínder. És una casa típica de senyors de Ciutadella, amb una façana molt formal.
_______________________________
La defensa del patrimoni no inventariat és gairebé un parte de guerra. Cada any l'Ajuntament de Ciutadella (com deiem, sigui del color que sigui) signa els enderrocs irremeiables. Empesos per l'especulació immobiliària, per la ignorància, el camí de Ciutadella és el d'una ciutat industrial sense senyes que en donin testimoni. Aquests dies Ciutadella ha perdut una nova construcció en la seva façana marítima de sa Farola. La casa d'estiu de Joan Benejam és ja història. El fet que hom sigui fill il·lustre i autor de "Foc i Fum" no fa que la seva memòria sigui esborrada pels devoradors de patrimoni. L'any passat un altre Villa Bonaire va desaparèixer per un Bonaire sumptuós, actual, però amb poc interés arquitectònic.

Cap comentari: