dijous, 8 de novembre de 2007

“ELS PAISATGES HUMANS” DE MARIANELA GALLARDO

És la pintora dels paisatges humans, dels cossos e contorsió dissimulada, de la feminitat, de la sensualitat, però també de l’angoixa. És l’autora d’una obra expressiva, natural, on les línies defineixen el caràcter creador d’una ànima inquieta. Aquesta pintora argentina de trenta-un anys és també un dels noms que més sonen en el moment actual de la pintura menorquina. Els seus treballs atreuen un públic obert que fuig dels convencionalismes i aposta per mirades actuals, transgressores, jocs de volums i imaginació.

No sé perquè, però les seves pintures em recorden l’estiu. Dies de calor sota la terrassa d’un bar, i és que aquest estiu passat hem pogut passejar entre les pintures dels pintors més en forma de l’escena menorquina. Joves i no tan joves, com és el cas del veteraníssim Klaus Netzle o d’una Alba Bosch que busca en les seves obres la varietat cromàtica de les ombres. Aquell passat 7 de juliol (2007) que es perd en la memòria, la pintora argentina reisent a Ciutadella Marianela Gallardo (1975) presentà en la Galeria Retxa la seva tercera exposició individual titulada "Oruga, Gatzoneta i Papallones d'Estiu". La seva pintura es caracteritza pel volum i la geometria i pel gran format que imprimeix en les seves obres; destaca també per l’ús de la tècnica mixta i la tinta xinesa i per un expressionisme molt peculiar que se sintetitza potser en el títol "Paisajes Humanos" per una exposició anterior al Cercle Artístic (juliol de 2005). La pintura i la transcendència del cos humà se resumeix en la figura femenina, protagonista de les obres que s’exhibeixen, però així com ocorre amb l’expressionisme l’objectiu final de la composició és crear un llaç íntim entre qui mira i qui pinta. “L'artista pretén a implicar als observadors per a que puguin explorar els sentiments que el conjunt d'obres pretén transmetre’ls-hi*”. (*de la memòria del Cercle Artístic de l’any 2005)


Marianela Gallardo va néixer a Rawson, al Chubut argentí, en plena costa de la Patagònia, un 1 de novembre de 1975 i va estudiar Belles Arts en el Nacional a l’Institut Universitario Nacional del Arte, Escuela Prilidiano Pueyrredon (Buenos Aires). Entre 1995 i 2007 ha exposat les seues obres en el seu país natal (Rawson i Buenos Aires), Espanya (Girona, Barcelona, Menorca) i en una ocasió a l’Art France de Lavaur (França).

En paraules de la mateixa pintora el seu art és imbuït per “l’Art Dark”. En una entrevista de Jordi González (UH-Menorca, 2005) explica aquesta tendència a través dels seus orígens: «jo som de la Patagònia, i no sé si és pel clima àrid o pel deute que hi tinc amb els meus orígens maputxes, que represent aquest art Dark». A ulls clucs l’art obscur es relaciona amb el concepte del gòtic actual. Obscur, misteriós, sensual, fetitxista. En canvi gran part de les obres de Gallardo semblen tretes de la influència expressionista alemanya, un concepte que es fermaria en el seu treball psicològic, en els retrats otto-dixians i en les figures kokoschkianes carregades d’hedonisme i personalitat. Amb tot, l’expressionisme no és la seva etiqueta personal. Fuig d’anomenar-se surrealista i es deslliga del realisme. Prefereix explorar els sentiments, l’interior dels personatges, i trencar amb els convencionalismes. Un retorn al mite de la fecunditat i la Terra, “és un tema que he tractat sempre, la relació entre la Dona i la Mare-Terra”, comenta en l’entrevista.

En les seves darreres exposicions predomina la tècnica mixta. Olis amb tinta xinesa. La seva obra “Al Pie del Balance”, segon finalista del Premi Sant Antoni de Pintura (20074) és un bon exemple de la seva evolució pictòrica. A “Papallones d’estiu” predomina tot el que he esmentat abans amb el que Marianela defineix “la desaparició de les línies del dibuix”, per aplicar-hi en el llenç l’action paiting, l’abstracció gestual, un moviment pictòric actual en plena construcció. Altra vegada el més interessant és l’expressió mateixa i la matèria. Els olis es barregen en acrílics, aquarel·les, i el tema torna a ser el retrat: el cos femení en una figuració en plena evolució.

L’escena cultural menorquina gaudeix ara per ara de noms molt interessants, tant pel que fa a la pintura, a la literatura, a la música o al teatre. La resta, la part més simple i complexa, depèn de les institucions.

_____________________________________
Les tres exposicions individuals a Ciutadella:
Bar del Cercle Artístic, (Maig, Juny, Juliol de 2005)
Galeria d’Art Centre Polivalent Albranca, (fins el 31 de desembre de 2006)
Galeria Retxa, (Juliol de 2007)

Exposicions Col·lectives:
Grans formats (II edició), Galeria Art i Joc, 3-24 de març de 2007
Les carotes que mai es rompran, Art i Joc (2-30 de juny de 2007)

Font:
Entrevista de Jordi Gonzalez a Marianela Gallardo. (UH-Menorca)Article en premsa A.M. Bagur, “Las “Papallones d’estiu” de Marianela Gallardo”, 6-07-2007

Cap comentari: