“ELS PAISATGES HUMANS” DE MARIANELA GALLARDO

És la pintora dels paisatges humans, dels cossos e contorsió dissimulada, de la feminitat, de la sensualitat, però també de l’angoixa. És l’autora d’una obra expressiva, natural, on les línies defineixen el caràcter creador d’una ànima inquieta. Aquesta pintora argentina de trenta-un anys és també un dels noms que més sonen en el moment actual de la pintura menorquina. Els seus treballs atreuen un públic obert que fuig dels convencionalismes i aposta per mirades actuals, transgressores, jocs de volums i imaginació.

No sé perquè, però les seves pintures em recorden l’estiu. Dies de calor sota la terrassa d’un bar, i és que aquest estiu passat hem pogut passejar entre les pintures dels pintors més en forma de l’escena menorquina. Joves i no tan joves, com és el cas del veteraníssim Klaus Netzle o d’una Alba Bosch que busca en les seves obres la varietat cromàtica de les ombres. Aquell passat 7 de juliol (2007) que es perd en la memòria, la pintora argentina reisent a Ciutadella Marianela Gallardo (1975) presentà en la Galeria Retxa la seva tercera exposició individual titulada "Oruga, Gatzoneta i Papallones d'Estiu". La seva pintura es caracteritza pel volum i la geometria i pel gran format que imprimeix en les seves obres; destaca també per l’ús de la tècnica mixta i la tinta xinesa i per un expressionisme molt peculiar que se sintetitza potser en el títol "Paisajes Humanos" per una exposició anterior al Cercle Artístic (juliol de 2005). La pintura i la transcendència del cos humà se resumeix en la figura femenina, protagonista de les obres que s’exhibeixen, però així com ocorre amb l’expressionisme l’objectiu final de la composició és crear un llaç íntim entre qui mira i qui pinta. “L'artista pretén a implicar als observadors per a que puguin explorar els sentiments que el conjunt d'obres pretén transmetre’ls-hi*”. (*de la memòria del Cercle Artístic de l’any 2005)

Marianela Gallardo va néixer a Rawson, al Chubut argentí, en plena costa de la Patagònia, un 1 de novembre de 1975 i va estudiar Belles Arts en el Nacional a l’Institut Universitario Nacional del Arte, Escuela Prilidiano Pueyrredon (Buenos Aires). Entre 1995 i 2007 ha exposat les seues obres en el seu país natal (Rawson i Buenos Aires), Espanya (Girona, Barcelona, Menorca) i en una ocasió a l’Art France de Lavaur (França).

En paraules de la mateixa pintora el seu art és imbuït per “l’Art Dark”. En una entrevista de Jordi González (UH-Menorca, 2005) explica aquesta tendència a través dels seus orígens: «jo som de la Patagònia, i no sé si és pel clima àrid o pel deute que hi tinc amb els meus orígens maputxes, que represent aquest art Dark». A ulls clucs l’art obscur es relaciona amb el concepte del gòtic actual. Obscur, misteriós, sensual, fetitxista. En canvi gran part de les obres de Gallardo semblen tretes de la influència expressionista alemanya, un concepte que es fermaria en el seu treball psicològic, en els retrats otto-dixians i en les figures kokoschkianes carregades d’hedonisme i personalitat. Amb tot, l’expressionisme no és la seva etiqueta personal. Fuig d’anomenar-se surrealista i es deslliga del realisme. Prefereix explorar els sentiments, l’interior dels personatges, i trencar amb els convencionalismes. Un retorn al mite de la fecunditat i la Terra, “és un tema que he tractat sempre, la relació entre la Dona i la Mare-Terra”, comenta en l’entrevista.

En les seves darreres exposicions predomina la tècnica mixta. Olis amb tinta xinesa. La seva obra “Al Pie del Balance”, segon finalista del Premi Sant Antoni de Pintura (20074) és un bon exemple de la seva evolució pictòrica. A “Papallones d’estiu” predomina tot el que he esmentat abans amb el que Marianela defineix “la desaparició de les línies del dibuix”, per aplicar-hi en el llenç l’action paiting, l’abstracció gestual, un moviment pictòric actual en plena construcció. Altra vegada el més interessant és l’expressió mateixa i la matèria. Els olis es barregen en acrílics, aquarel·les, i el tema torna a ser el retrat: el cos femení en una figuració en plena evolució.

L’escena cultural menorquina gaudeix ara per ara de noms molt interessants, tant pel que fa a la pintura, a la literatura, a la música o al teatre. La resta, la part més simple i complexa, depèn de les institucions.

_____________________________________
Les tres exposicions individuals a Ciutadella:
Bar del Cercle Artístic, (Maig, Juny, Juliol de 2005)
Galeria d’Art Centre Polivalent Albranca, (fins el 31 de desembre de 2006)
Galeria Retxa, (Juliol de 2007)

Exposicions Col·lectives:
Grans formats (II edició), Galeria Art i Joc, 3-24 de març de 2007
Les carotes que mai es rompran, Art i Joc (2-30 de juny de 2007)

Font:
Entrevista de Jordi Gonzalez a Marianela Gallardo. (UH-Menorca)Article en premsa A.M. Bagur, “Las “Papallones d’estiu” de Marianela Gallardo”, 6-07-2007

DUES EXPOSICIONS, KLAUS NETZLE i MIQUEL BOSCH

Dues exposicions. Dues maneres de reflexar l’art. Una a Ciutadella, la de “Combinaciones. Pintura y Fotografia” de l’alemany Netlze (München 1926) a la Galeria Vidrart i l’altra a Maó, la de Miquel Bosch (Ciutadella, 1969) a la Galeria Artara. Dues formes distintes d'enfocar la pintura i la tècnica.

Klaus Netzle és tot un artista bregat. Aquesta és la seva segona exposició el 2007 després de Círculos a la Mola. El treball de la fotografia i la pintura amb l'aportació d'altres materials als seu collage particular dóna un resultat interessant a les seves obres. Tot i que es tracta d'un artista estranger resident a Fornells, Klaus aporta un segell propi dins el món de la pintura simbòlica a Menorca.

Dins l'hiperrealisme el nom de Miquel Bosch sona amb força. El color, la llum i la temàtica figurativista centren el treball d'un artista "self made man" que manté el seu ritme creatiu entorn als nus femenins, naturals, captats amb la mirada d'un espectador espontani. "Miratges", l'exposició a Artara consta de 28 obres realitzades des de 2004. Una retrospectiva que permet d'albirar la seva evolució, des de "Notes de Desig" (finalista al Premi BMW/Madrid 2004), a "Inquietuds" (seleccionat al Premi Torres-Garcia de la Ciutat de Mataró, 2006), passant pel seu premi Sant Antoni 2007, "Dues Joies i un Capell".

__________________________________

*foto: Inquietuds, obra de Miquel Bosch que serveix de cartell a l'exposició a Maó.

"Prenguent sa fresca" d'Ivan Triay

"Prenguent sa fresca", aquest és el títol de l'exposició d'Ivan Triay Llabrés a la Sala de Cultura "Sa Nostra" de Ciutadella i que romandrà oberta al públic del 8 al 28 de setembre.

La proposta d'Ivan és un retorn a la Ciutadella més somniada i tradicional, estiuenca, i familiar; la que prenia la fresca, en coca-rosses, amb la presència dels moixos, els veïns, i les primeres "gambes". Les seves pintures, composicions en díptics i tríptics, esclaten del seu estil proper al còmic, naïf, colorista, pintura plana que no admet missatges subliminars i que ens porta a la revisitació del pop-art a la menorquina.

EL TEATRE EXÒTIC DE CARLES GOMILA

Abstract
Carles Gomila (Ciutadella, 1978) trained at the Fine Arts University of Sant Jordi (Barcelona) is a master in human anatomy paintings. Highly skilled in capturing circus characters, portraits, classical thatre, greek myths, sweet naked portraits and color. “Exotic Theatre” gives name to the third individual exhibition that the artist holds in Menorca. Arrives on the 14th of August and everybody will be looking out for his new entry at the S.I. Fine Arts artist’s list (New York / Barcelona).
From his early days to “Esperant la Festa Gran” (2007), a close look to Sant Joan Festivity, Gomila has envolved towards his own growth and madurity. He has achieved this through a classic but renewed concept and through the idealisation of a unique universe full of myths, wierd faces and sensuality.
The ocation then, will take place tuesday 14th of August till 11th September at the art gallery “Galeria Artara” (Maó)*

Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és el pintor de l'anatomia humana, dels personatges del circ i del teatre clàssic, dels mites helènics, del retrat, de la dolça nuesa, del color... "Teatre Exòtic" és la tercera exposició individual a Menorca i arriba aquest 14 d'agost amb la mirada posada en la seva propera incorporació a la nòmina d'artistes de la galeria novaiorquesa S.I. Fine Arts (New York/Barcelona).

Anys ençà la Menorca dels pintors ha passat de comptar amb tres o quatre noms propis a nodrir-se amb l’aportació d’artistes espanyols, europeus i sud-americans. I entre el nou grup de pintors menorquins que destaquen en aquesta nova escena actual n'hi ha que sobresurten per l’ús d’una tècnica exquisida, i n'hi ha que, a més a més, s'han sabut envoltar d'un univers i unes atmosferes pròpies que donen sentit a la seva obra. Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és un d'aquests exponents que a més exploren el món de la fotografia artística. Ell mateix s'autodefineix com a pintor de la figura humana. Del retrat (“Erica I i II”, “José Luis Menéndez” o “Mayte”...). Del dibuix (“l’Home dels 10 braços”...), i de les composicions de grup (“Confidències”, “Bebedoras de absenta I i II”, “Idilio”, “La Invasión de los bárbados en Algeciras”...). Amb tot, i sense risc a caure en l’exageració, es pot definir també com un poeta dels colors clàssics o com l’ha definit i molt encertadament, Ivan Jordà, "com un alquimista de la pintura". En efecte, d'alquimista té tot allò que sorgeix de la seva experimentació amb pigments, resines, olis i materials que ara són eina comuna de restauradors de pintura. De poeta, en té tot allò que és la base del seu treball, la sensualitat del cos femení, el joc de les anatomies i l'atmosfera que envolta les seves obres; és el cas de l'oli "Esperant la Festa Gran" que crida l'atenció, no pel fet que allí hi aparegui una filleta amb un vestit amb la creu santjoanera i alguns dels motius de la festa com el tambor, la guindola, sinó pel fet de l'harmonia del cos que capta la mirada a través d'aquella màgia que l'envolta i la narrativa d'una obra que es llegeix a través dels elements en ella presents.

L’harmonia, el color i la llum són part intrínseca de “Teatre Exòtic” on hi trobem acurades figures centrals, la narrativa, i un fons –de vegades monocrom- mancat de parts que distreuen l'atenció del públic (un exemple és “El descobriment de la pintura”). En aquest sentit deu part de les seves fonts artístiques als pintors grecs i a la màgia que encara avui és percep en els seus mosaics, en les figures geomètriques de les àmfores i de les ceràmiques; una màgia que Carles Gomila ens transmet en els seus treballs.

Tot i la seva formació acadèmica es defineix com un autodidacta que experimenta i pinta a través dels conceptes clàssics i la recerca dels colors "històrics", però per a oferir al públic una pintura molt actual. Aquesta és, sens dubte, una bona ocasió per a comprovar la creativitat d'un pintor de projecció nacional que ja ha pres també el camí de les galeries angleses i nord-americanes. Cal recordar que part de la seva obra és present fora de l'illa a galeries com l'A Gallery de Wimbledon (Londres), l'S.I. Fine Arts de Nova York/Barcelona, El Claustre a Girona/Figueres, ARTamtam a Palma de Mallorca.

Per a Carles Gomila aquesta és la tercera exposició individual, la primera a Maó. Les dues anteriors tingueren lloc a Ciutadella, primer a Retxa (23 juliol-6 d'agost de 2004) i després a Art i Joc (10 desembre de 2005-10 gener de 2006). Així doncs, i després del segon premi de la Biennal de Sant Joan (2007) la seva obra torna al públic. Les pintures que podrem veure són el resultat d'un any de treball i tracen una línia de maduresa en l'evolució del pintor. Teles de gran format que no deixaran indiferent a l'espectador, aquest és el cas del carbó "l'Home Elefant" –no esperem veure un John Merrick victorià!- o el llapis "l'Home dels 10 braços", i sobretot podrem observar el resultat de la seva influència oriental en temes japonesos, si més no xocants, la sensualitat de "Sushi!", el retrat d'un lluitador de sumo o un "Ratolí Japonès" vestit de geisha. Altres obres exposades són una pura revisitació a les seves influències clàssiques, la "Menina Eròtica I, II i III", "Pintor Griego", "Domador de Aves" i "Ninfa y el Pez León" i a les composicions, "Ballena Mística" i “El descobriment de la pintura”, tot un excel·lent exercici d’estil, llum i color.

La cita és doncs, a la Galeria Artara entre el 14 d'agost i l'11 de setembre.

(*Publicat a ULTIMA HORA, 14 d'agost de 2007)

____________________________________

*Interpretació i traducció en "paraules estrangeres oníriques", a càrrec de n'Aura Iris Canet.