dimarts, 6 de novembre del 2007

AURA IRIS CANET i JOAN TALTAVULL: UNA PERFOMANCE EN EL COR DES DIARI MENORCA

Sembla ser que allò de dissabte va ser una actuació notable. Pura improvisació, com li agrada a n'Aura. Un èxit tenint en compte el poc temps que van tenir ella i en Joan de muntar poc més de 9 minuts que donaven vida a la "perfomance" de dissabte. El cert és que així com a Ciutadella no gaudim de teatres, sí que gaudim de gent intel·ligent que sap actuar en un nivell d'exigència molt alt. I me consta que després d'un sopar a Cas Consol i unes quantes birres els diàlegs flueixen com si un déu penjat d'una "Mahou 5 estrellas" t'ho deixi escrit i llest. En record d'una guionista i actriu única -n'hi ha poques que ho superin, lo de guionista i única, vull dir!- que sap manipular les frases i les situacions heus aquí l'article del Menorca que ha sortit avui, dia 6 de novembre. Ah, i allò de Quintanilla de Onésimo i la "mancillada" d'en Josep Carretero i de la bobina de paper, què en direm i què en podem dir?!
__________________________________
"La dansa i el teatre són el fonament artístic i professional que hi ha rere la fusió dels ciutadellencs Joan Taltavull i Aura Canet. Ambdós foren dissabte protagonistes de l’espectacle amb què Editorial Menorca amenitzà l’acte de presentació del nou disseny del “Diari”. Estrena escènica, de producció pròpia, que fou un èxit gràcies al talent i l’esforç de dos joves que han trobat dalt l’escenari el millor paper de la seva vida.
El mitjà escrit com a objecte, com a contingut i com a ofici, foren font d’inspiració d’una gràfica i crítica representació en què es perfilà l’embull periodístic. “Mostrar al públic com els horaris dels redactors depenen sempre de l’actualitat informativa i com, en arribar el producte final, es mira un lector el diari foren eixos centrals dels nostres esquetxos”, explica Joan Taltavull. Graduat en dansa contemporània pel Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, Taltavull apostà per Aura Canet per protagonitzar el que seria el seu primer projecte junts. Fet puntual on els intèrprets demostraren tot el seu bon fer amb una petita dosi de “performance” introductòria seguida d’un espectacle purament teatral.
El “naumon”, la trobada
El vaixell “Naumon” de la Fura dels Baus fou escenari del primer encontre entre Taltavull i Canet, que fins llavors no es coneixien. “El projecte del ‘Diari’ requeria una important experiència dins l’àmbit teatral, per això vaig anar a cercar n’ Aura”, apunta Joan. L’actriu, de 26 anys, cursà estudis d’interpretació a Anglaterra a la LAMDA (London Academy of Music and Dramatic Art) i a l’ ACT (Academy Creative Training). Una trajectòria que fins ara ha esdevingut entre la “City” i Barcelona, on aquesta setmana es troba assajant un dels darrers projectes de la Fura dels Baus. Especialitzada en teatre musical, la intèrpret ha desenvolupat també la vessant com a guionista i professora. De l’entrega de dissabte vespre fa un balanç més que positiu tenint en compte “el poc temps de què disposàrem per assajar”. Tot just una setmana en què posaren tot de la seva part per tal de que la dramatització fos un èxit. Exmembre a Anglaterra de la companyia Raw Stone (com a guionista i actriu), un dels propers projectes de Aura Canet a l’Illa serà la seva participació com a docent a les jornades de formació teatral organitzades pel Cercle Artístic de Ciutadella.
Per la seva banda, amb sols 25 anys, Taltavull ja compta amb una fructífera experiència professional amb produccions pròpies i interessants coreografies desenvolupades conjuntament amb la seva germana Carme. Afirma que al món de la dansa s’hi va veure abocat “un poc sense voler”. D’aquelles casualitats que després resulten tota una raó de ser. “Per a mi és la manera més còmode que he trobat per expressar-me. No m’he plantejat un objectiu determinat com arribar a una companyia o a una altra, el més important és la necessitat d’exterioritzar amb el moviment les coses que sent”. Una feina a la que, segons senyala, hi preval la llibertat sense tenir la sensació de trobar-se ancorat a un grup. “Avui dia es treballa per produccions, així que el normal és moure’s d’audició en audició, cercant-se un poc la vida, però m’agrada perquè així tens la possibilitat de compaginar més projectes”. Parla del seu pas per la IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre, amb repertori de grans coreògrafs com Nacho Duato, Jiri Kilyan o Uri Ivgin, entre d’altres; la seva participació a Manresa com a ballarí de la producció “Somnis de dones de la Mediterrània”, sota la direcció de Toni Gómez amb qui encara treballa puntualment; o de la creació, producció i direcció de l’espectacle musical “180 graus”. Tot com a petita mostra de una tasca prou enriquidora.La direcció de “El Amor Brujo”, que s’estrenarà al Teatre Principal de Maó el proper abril amb motiu del Dia Internacional de la Dansa i amb el patrocini de la Fundació Sa Nostra, és un dels seus projectes més immediats. Tasca a la que està previst que hi participin totes les escoles de dansa de l’Illa".
Raquel Marqués