divendres, 16 de juny de 2006

LA HISTÒRIA QUE TORNA: LA RISSAGA

De vegades pens que als historiadors ens escolten amb la cara d’interrogant, no sé si serà per allò que tot el que ha passat està enterrat i que tot el que passa és nou, però el cert és que ens tenen com a narradors del passat i poca cosa més. Pocs són els polítics que prenen el passat per aprendre d’ell i construir amb el coneixement de l’experiència el futur, és així, per tant, com hem de valorar la història no com una lliçó avorrida sinó com un mirall on una societat es pot mirar els defectes. La rissaga d’aquest 15 de juny ens ve a demostrar precisament que en 22 anys no hem fet més que presentar projectes faraònics de ports i a enredar-nos per les parets seques com aritges sense concretar la realitat pràctica del problema: la seguretat del port i el problema dels amarraments.

La nostra societat, en canvi, és de les que prest oblida, i açò sumat a la passivitat fan difícil que es plantegi cada dia la problemàtica del nostre port i les mancances en altres infrastructures tant o més necessàries dins la nostra ciutat. Fa uns dies escrivia en aquest mateix diari una carta en la que parlava del dic com un projecte inviable, però no renunciable. Hem de veure, per tant, què és el que el fa inviable. El pas del temps i la politització interessada faran que les ganes de fer quelcom i les promeses, després, tornin al lloc on eren el 15 de juny matí. Aquest cop hem comptat amb el factor “sort”, ja que el “Nura Nova” feia poc que havia deixat el nostre port. I si la rissaga l’hagués trobat dins o a punt de partir?

Ara tornarem a sentir a xerrar del dic i del port. Ara és l’hora de reflexionar, i pensar què necessita Ciutadella. L’any 1984 la rissaga deixà el sector pescador malmès. Aquells eren anys tèrbols per a la nostra història, ja que érem a les portes de la crisi econòmica més greu que hem patit, en el context del procés de desindustrialització de la nostra la indústria sabatera. Llavors tot s’oblidà. La rissaga i els treballadors de Manufacturas Coll o NOVUS S.A. que lluitaven pels seus llocs de treball, i com a solució el govern autonòmic de Gabriel Cañellas plantejà un Pla Pro Indústria el 1989 quan del teixit industrial ciutadellenc en restaven les miques del que va ser. La història, la que ompl de llenganyes alguns polítics, s’ha tornat a repetir. Tenim rissaga i un sector turístic en substitució del calçat que no és, ara per ara, el motor de la nostra economia.

Si en aquest primer matí de post-rissaga hi ha una imatge cridanera aquesta la va posar el president Matas en el seu paper de gran avaluador de danys. Li corresponia, li correspon i li correspondrà a ell trobar la solució real al nostre port. Però per un bon “mallòrquí”, Ciutadella només és Sant Joan i la pomada i poca cosa més i invertir en un port per una “cosa” que passa cada vint i poc més anys no és segurament tan rendible electoralment... però el que sí ho és, és carregar les culpes contra el Consell Insular de Menorca i així deixar passar els anys...

La història, per tant, es torna a repetir, encara que hem de ser un poc il·lusos i pensar que prest tindrem una solució, ja sigui en la forma d’un dic, d’un compartiment estanc o d’un Cala’n Busquets.

(16 de juny de 2006 / Publicat en Última Hora, 18 de juny de 2006)