divendres, 2 de juny del 2006

EL DIC (un tema de Ciutadella)

És la història que mai té el final desitjat... i l’únic argument de la dreta ciutadellenca per a mobilitzar el seu electorat. Sembla, doncs, que pels carrers de la nostra ciutat comencen a sentir-se els xiulets de les consignes d’unes eleccions... Que la dreta s’ajunti en una Plataforma pel Progrés no és una idea nova, ja el 1913 Nostra Terra va ser una associació de caire conservadora que pensava també pel futur i progrés, demanaren una via fèrria, un port franc, i millores en les comunicacions marítimes, entre d’altres coses. Com veiem, el tren no es va fer, el port franc tampoc, i el que sí aconseguiren va ser la mobilització de la població gràcies a uns arguments reivindicatius de progrés. Ara, 93 anys després ens trobem amb la mateixa història, però amb actors diferents.
El dic és més un projecte inviable que no renunciable, ja que la seva construcció no significarà ni l’arribada d’un progrés al galop ni una entrada de “beneficis inimaginables” per a la població menys afavorida de la nostra ciutat. Millor dit, representaria un gran benefici pel sector immobiliari el qual estava perfectament representat en la passada manifestació del 27 de maig. Cal que ens adonem que rere aquelles pancartes d’un SÍ AL DIC hi eren els interessos especulatius d’un lobby de poder local que controla a la seva voluntat el destí de Ciutadella.La irrealitat d’aquest projecte és tal que a principis d’any ja sabíem que el Ministeri de Medi Ambient l’havia denegat. No oblidem que la porta d’entrada del nostre turisme segueix essent l’aeroport i l’obertura d’aquest a les low cost i que una gran part de les companyies hoteleres que operen a la nostra illa són mallorquines... Desestacionalitzar el sector significa invertir més en infrastructures culturals, en patrimoni i en un projecte de ciutat històrica i monumental, i és aquí on Ciutadella pot oferir quelcom de diferent.
(29 de maig de 2006)