divendres, 2 de juny de 2006

CA'N SAURA, L'AUDITORI I LES PIRÀMIDES DE GIZEH

Ca’n Saura és un d’aquells projectes culturals aturats per l’actual equip de govern a Ciutadella, encara que açò tampoc ens ha de sorprendre, ja que el novembre de 2002, a escassos mesos de les eleccions municipals el candidat popular a l’alcaldia, Llorenç Brondo, pronuncià aquelles paraules que havien de definir aquests anys de mandat municipal. “Ca’n Saura és una ruïna”. O sigui, la cultura, en general, és una ruïna. Aquesta afirmació ens serveix per a diferenciar-nos del Partit Popular. Ni la cultura ni Ca’n Saura són una ruïna si rere fons hi ha un projecte real que impliqui la societat.

En el context d’aquests declaracions no es tingué en compte la importància de l’edifici i la seva preservació, simplement es va fer oposició destructiva, ja que el temps ha demostrat que ni amb l’articulació d’un Pla General de Cultura (per a l’interval 2001-2010) o d’un Pla d’Usos del Palau Saura han sabut gestionar cap mena de política cultural i molt menys de dotar Ciutadella de noves infrastructures.

El nostre projecte per a Ca’n Saura segueix essent el d’un museu etnogràfic dedicat als oficis i indústries de la nostra ciutat així com un lloc dedicat a les Festes de Sant Joan. Un concepte d’exposició permanent del qual només el Museu Municipal, ara per ara, dóna cabuda. Per a un municipi que compta amb nombroses troballes arqueològiques no seria agosarat dir que cal d’un espai adequat per a créixer tant des del punt de vista educatiu mitjançant un taller obert d’arqueologia com des del punt de vista cultural. Només a Ciutadella comptem amb dos grans poblats d’època talaiòtica que calen d’un estudi i preservació, parlem de Son Catlar i de la Torre Vella d’en Loçano la qual cal d’una protecció del seu perímetre, a més del jaciment de Torre Llafuda i un llarg etcètera.

Ca’n Saura és una opció oberta, però abans que un projecte socialista era i és un projecte cultural per a Ciutadella i els seus visitants. Una ciutat de més de vint mil habitants i amb un nivell de creixement econòmic com el nostre no pot quedar-se sense espais culturals; després de tot, “la cultura no és una ruïna” i sí que és l’expressió més clara de la riquesa d’una “societat viva”.

Entenem que açò només és possible a través d’una política cultural coherent que, per desgràcia, no és la que s’aplica en l’actual govern municipal. Per tant, podem afirmar que dos dels projectes més importants i més ambiciosos per a la nostra ciutat, l’Auditori i Ca’n Saura, no han de quedat en res sinó que s’han de reivindicar per a la nostra societat cultural. El buit que deixà el Born sembla que no preocupa molt al nostre regidor de cultura i urbanisme, capficat en la construcció d’un observatori astronòmic i incapaç de valorar les necessitats culturals de Ciutadella... Si el progrés està el que va dir Assumpta Vinent en construir les tres piràmides de Gizeh (UH, 13-maig-2006), mal anem, ja que allò eren tres tombes i el que cal a Ciutadella són projectius vius i necessaris per el nostre segle
.
(15 de maig de 2006)