Açò són parets!!! I no les que es fan avui endia, fines, de guix o estuc. Aquesta paret ronyosa guarda zelosament molts de secrets. Una dia va ser la paret de Calçats Florit, ara és la meua, la nostra paret, la que guarda en les seves pelades de pintura capvespres de crema catala, de xibeques eternes, de llaunes de birra d'importació, o Yllera o fondues de formatges... Per açò, estimada paret, si un dia et tiren, almenys aquest tub que et talla en dos restarà online fins que un dia aquest bloc me'l censurin o s'esgoti el seu disc dur.
Gràcies pels teus silencis!!!
2 comentaris:
" i la propietària de la velo n'està encantada de fer camí a pedalades.
"Hui!!!!!! i to com ho saps??? ja començo a estar intrigada, xoroi sa teva pàgina, anam a classe amb n'ALBA, a ses mateixes exposicions. Destacaria,també de sa de consell, sa fotografia, den Xisco, de Favaritx, es una passada. Una abraçada
Així és! El treball d'en Xisco és molt original, si tenim en compte que Favaritxés un punt geogràfic obligat per a qualssevol artistes. A més, la foto en blanc i negre i els ennibolats li donen un toc de badia endimoniada, serà que la solitud de Fararitx ho és un mica misteriosa.
Publica un comentari a l'entrada