Encara n’hi ha que creuen que la Menorca actual és hereva del domini britànic. Ni aquest ens va conduir al s.XIX ni aquest ens va treure de l’obscuritat de l’Edat Mitjana. A vegades escoltem tot tipus de “ventalls” emanats pels polítics de la nostra època. Ara, la darrera ve d’un partit que reclama Gibraltar a la Gran Bretanya. El PP està sumit en celebrar a Menorca el 300 aniversari d’una ocupació militar de l’illa per part d’una potencia estrangera. El setembre de 1708 una flota anglo-holandesa desembarcava a Menorca. A partir d’aquí, el mite.
Un mite, és un mite. Simplement açò.
Quan hom s’ha passat 10 anys estudiant i investigant la història contemporània menorquina, no troba època més daurada que la que s’obre entre 1860 i 1923. Menorca entrà en la modernitat demogràfica abans que cap altre zona espanyola i signà un desenvolupament econòmic únic a les Balears. Aquesta és la realitat tangible, l’altre és el mite, la llegenda que alguns polítics uns per ignorància i els altres per allò del nacionalisme mal entès volen significar amb l’aniversari dels 300 anys d’un Domini Britànic sui generis. En primer lloc ni cultura anglesa ni res que s’hi sembli, la relació comercial era amb Espanya i les costes de la Mediterrània Occidental –tal i com succeïa amb els Àustria i més tard amb els Borbón-. Pels anglesos Menorca era una colònia i com a tal la tractaren. L’interès britànic es centrava en el Castell de Sant Felip i en la situació estratègica de l’illa; mai va interessar, doncs, el control efectiu de Menorca. I no seguirem perquè aquest és un tema purament historiogràfic on han ficat el nas els polítics insulars erms de propostes per a la nostra illa. Els polítics aniversalistes, mena de commemoradors interessats, tenen enguany una gran oportunitat entre anglesos i turcs, encara que després que tot, l’almirall Pialí (Piyale) era hongarès.
Un mite, és un mite. Simplement açò.
Quan hom s’ha passat 10 anys estudiant i investigant la història contemporània menorquina, no troba època més daurada que la que s’obre entre 1860 i 1923. Menorca entrà en la modernitat demogràfica abans que cap altre zona espanyola i signà un desenvolupament econòmic únic a les Balears. Aquesta és la realitat tangible, l’altre és el mite, la llegenda que alguns polítics uns per ignorància i els altres per allò del nacionalisme mal entès volen significar amb l’aniversari dels 300 anys d’un Domini Britànic sui generis. En primer lloc ni cultura anglesa ni res que s’hi sembli, la relació comercial era amb Espanya i les costes de la Mediterrània Occidental –tal i com succeïa amb els Àustria i més tard amb els Borbón-. Pels anglesos Menorca era una colònia i com a tal la tractaren. L’interès britànic es centrava en el Castell de Sant Felip i en la situació estratègica de l’illa; mai va interessar, doncs, el control efectiu de Menorca. I no seguirem perquè aquest és un tema purament historiogràfic on han ficat el nas els polítics insulars erms de propostes per a la nostra illa. Els polítics aniversalistes, mena de commemoradors interessats, tenen enguany una gran oportunitat entre anglesos i turcs, encara que després que tot, l’almirall Pialí (Piyale) era hongarès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada