dimarts, 3 de juliol de 2007

LA PERE CORTÈS i Cia., EVOLUCIÓ D’UNA COMPANYIA SABATERA (1866-1920)

L’estudi de l’evolució històrica d’una empresa pertany a una línia microhistòrica. En el cas de la Pere Cortès i Cia. estam davant d’un objecte d’estudi que obre el camí al coneixement del procés industrial a Menorca a través de la indústria sabatera, a l’escala d’una gran companya sabatera, però que per si sola no explica la història d’un procés on hi intervingueren elements tan significatius com les companyies pelleteres, que de bon segur calen d’un estudi més complex, i els comerciants que es posaren al capdavant de les importacions de calçat a Cuba. El pas del dependent al gerent a les tendes de l’Havana és tant o més important que el pas del mestre sabater a l’industrial sabater. Almenys així se’ns antulla. En quan a la història de les fàbriques a Menorca comptem amb dos precedents, el de la Industria Mahonesa de textils (C. Manera) i el de l’Anglo Española de Motores y Gasógenos (J.M. Ortiz Villajos, 2005). Dos precedents, estimulats, sens dubte, per l’existència d’un fons documental, en canvi, la indústria sabatera ens ofereix un trencaclosques que ens porta molts cops a la recerca de fonts documentals impossibles entre els principals llinatges de la sabateria.

Amb tot, el procés industrial a Menorca va ser més subtil que el d’una industrialització a través de les indústries clàssiques; es produí sobretot a través de la botina d’home i fillet i més tard a través de les bosses de plata i la bijuteria –ja en els anys trenta-.

Si al llarg de la dècada de 1850 i de 1860 es posaren les bases comercials del futur procés d’industrialització a través de la manufactura sabatera, en les dècades posteriors assistim a la vertadera expansió del model industrial en la seva vessant tant social com econòmica. Un estudi socio-econòmic de finals del s.XIX ens posa sobre de dos fets inqüestionables: la puixança del sector secundari i la desvinculació del camp, així com l’aparició de dues classes socials noves: la classe industrial i l’obrera, en una relació paternalista que es trenca formalment el 1918 amb la fundació de la Federació Obrera de Menorca i l’Associació de Fabricants de Calçat de Ciutadella i de Maó.

Pere Cortès (1842-1915), l’home i l’industrial. Mai cap altre mestre sabater havia assumit en la nostra història un paper tan fonamental com el que va assumir Pere Cortès, amb el permís, és clar, d’un Jeroni Cabrisas enriquit a Cuba i que a Ciutadella destacà més per les seves inversions immobiliàries que per la seva tasca al capdavant d’un establiment dedicat a la producció de parells de calçat de fillet. El paper de Pere Cortés Moll en aquest període és fonamental. La llegenda entorn a aquest personatge el portà a ser investit com a fill il·lustre de la ciutat, un cas excepcional, si tenim en compte el moment històric, l’ofici i les propietats del personatge en qüestió. I és que, aquest home menut, de mal nom Ximot, té una doble lectura, la de l’industrial i la del polític local proper al republicanisme federal primer, i després al possibilisme. Regidor progressista entre 25 d’octubre de 1868 a març de 1872. I tinent d’alcalde entre juliol de 1885-1887 / juliol de 1887 a 31 de desembre de 1889, Cortès es mou entre l’èlit social ciutadellenca, la francmaçoneria i l’èlit econòmica catalana representada per l’associació més influent, El Foment del Treball Nacional de Catalunya.



Evolució de l’establiment, 1866 – 1920. En la fundació de la companyia Pere Cortés i Cia. hi trobem tots els ingredients del procés industrial a través de la manufactura sabatera. En primer lloc la presència d’un capital proper a les 10.000 pessetes procedent de préstecs, de lloguers i d’estalvis personals, en segon lloc la reunió de varis socis capitalistes entre els que destacarem Josep Gornès, Miquel Casasnovas, Josep Cortès... i en tercer lloc cal destacar la que va ser la inversió més gran: la construcció del taller del carrer 9 de Juliol que seria el model per a les futures fàbriques a la ciutat. És evident que no parlem d’una gran empresa en el sentit capitalista, però sí que hem de tenir en compte la seva transcendència per a l’economia, la cultura, i la societat de la Ciutadella de finals de segle denou.

El primer taller de la Perla Menorquina s’instal·là en l’antic quarter del Born, i passà a partir de 1868 i gràcies a l’amistat entre Joan Trémol i Pere Cortès al carrer de Sant Cristòfol, a l’ombra de La Ciudadelana de teules i totxos; poc després, cap el 1872 la societat adquireix uns terrenys al carrer 9 de juliol i es decideix en una assemblea la construcció de la fàbrica més gran del moment, La Perla Menorquina. Cap el 1872 la Pere Cortès i Cia. ja havia treballat amb dos importadors pelleters i havia establert un lligam comercial necessari amb la Lliteras, Ferrer i Cia., així com havia aconseguit vàries comandes de la Cardona de l’Havana. La importància d’aquesta societat catalana és determinant en la història del calçat menorquí, i més encara quan es signa entre Joan Cardona i Francesc Piris la societat Cardona i Piris que serà la competència directa de l’omnipresent Pons i Cia. dirigida a finals del vuit-cents pel ciutadellenc Francesc Pons.

[...]

(La foto propietat de la família Cortès, es publica per primer cop en aquest bloc. Pertany a un original de 1891 l'any que juntament amb Bartomeu Piris i Joan Mercadal fundà la primera patronal menorquina, el Fomento de la Zapateria de Ciutadella. Els drets són reservats a la família Cortès)
_______________________________________
Compte: la imatge que acompanya aquest text esquinçat és l'original que es féu servir el 1917 per a pintar el quadre que reposa Dalt la Sala de Ciutadella. La rapinya d'alguns erudits locals disfressats d'historiadors contra la família Cortès ens ha deixat almenys amb aquesta i una altra fotografia de les tendes a Cuba. Un cas molt cridaner és el de la foto de l'interior de la fàbrica que es guardava a la casa paterna dels Cortès la qual corresponia a la fàbrica Anglada. Algú molt interessat els va fer el canvi aprofitant l'edat del sr Fernando Cortès. Aquestes i altres endemeses pitjors són les que els que es dediquen a investigar han de sofrir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Això que comptes de les fotografies és realment esfereïdor. Quins rapinyaires!!

Però bé, la qüestió en que m'interessaria aprofundir és una altra menys surrealista. Ens els darrers anys, ¿s'ha pogut esbrinar amb exactitud meridiana d'on sorgeixen els capitals que serviren per endegar el procés industrial menorquí? Recordem que per devers el 1850 la situació econòmica estructural de l'illa no era precisament de bonança. Dit d'altra manera, podem fer-nos un retrat dels fluxos de capital entre els diferents sectors i agents, amb referència especial a l'entrada de capital des de l'exterior ??

Anònim ha dit...

Aquesta que és una qüestió cabdal en la nostra història. Pel que fa a la indústria sabatera, que és la que ens interessa, he localitzat capitals procedents del sector agrari, del comerç i sobretot d'inversions indianes... Aquestes van ser les més importants des d'un inici -allà pel 1855/1856-, en el meu treball ho deix bastant clar. La descoberta de l'arxiu de la Piris i Cardona, casa pelletera a l'Havana sembla omplir aquest buit, i vaja de quina manera!
Cap el 1860 he documentat inversions del comerç menorquí direcciones cap el sector de la botina, és el cas dels germans Triay Maurant o fins i tot dels Sancho un cop van ser espulsats pel nostre almirall Ferragut de Nova Orleans... Sens dubte, encara hi queda mot a remenar, no debades és un estudi que s'ha de teixir llinatge a llinatge.

Anònim ha dit...

De veritat que és força interessant conèixer des d'on s'impulsà el capitalisme menorquí. Tanmateix, la via que argumentes com consistent, l'externa, hagué de vincular-se d'alguna manera amb els capitals acumulats d'abans, si és que encara existien després de la desfeta entre el 1815-1835 aprox. Gràcies i enhorabona pel/s treball/s.