dimarts, 17 de juliol de 2007

ADÉU A UN DELS GRANS, BASIL POLEDOURIS (1945-2006)

L’hora dels adéus és sempre un moment de lloances de la persona que ens deixa i, en el cas d’un compositor de les mides creatives de Basil Poledouris, de recuperar la seva obra. La seva trajectòria és immensa en quan a melodies, a renovació del llenguatge musical i a la creació de les més variades partitures, des d’aquell magnífic rèquiem per a piano de It’s My Party (1996) a les obres simfòniques per a Les Misérables (1998), Starship Troopers (1997) o The Jungle’s Book (1994), passant açò sí, per la sintonia de la Harley Davidson & the Malboro Man de 1991 i, no oblidem, perquè no podem, aquell experiment electrònic que es deia Cherry 2000.

Segurament escriure un “in memoriam” a vuit mesos de la mort d’algú pot semblar estrany, i fins tot un xivarri que assustaria al més acòlit dels seus fans, i fins i tot a l'ànima del compositor. I així és, si no fos perquè l’oportunisme del moment, d'aquell novembre gris, no em deixà reflexionar sobre la globalitat d’una obra certament única, plena i irrepetible. Blocs avall escrivia sobre Heaven & Earth, i ara ens remetem a Basil Poledouris, el pioner, el compositor de films de poc coneguts, però immens en quan a la varietat melòdica, a la lírica, la delicadesa romàntica en la descripció de les escenes amoroses, allí restaran per sempre els temes de Cora’s Story, el Love Theme de Conan o el tema per a Agnes i Martin a Flesh + Blood i un llarg etcètera que ompliria aquesta pàgina i un poc més.

Basili Konstantine Poledouris va néixer el 21 d'agost de 1945 a Kansas City. Començà la seva formació musical de piano als set anys, i molts anys més tard es graduà a l'USC en art, direcció i música. Tot i que la seva música és una de les més preuades pels musicòlegs, els grans premis mai no arribaren. De la mateixa manera, les grans produccions esquivaren els pentagrames poledourians, però per aquells que creuen en el culte abnegat sempre restaran The Blue Lagoon (1980), Conan The Barbarian (1982), Wind (1991) -compte amb aquest projecte ambientat en el tema marítim ja que es tracta d'un treball molt interessant per a sintetitzador-, Cherry 2000, Lonesome Dove, Robocop...

Basil Poledouris morí.
El poeta del piano i les melodies creuades ens deixà un trist 8 de novembre de 2006... però per a qui escolti les seves obres per primer cop aquest sempre serà un gran moment, car Basil Poledouris sempre serà un clàssic amb nom propi.
Per a més informació, ens podem remetre a la biografia en castellà per la pàgina web Scorefilia:


2 comentaris:

Dragunov ha dit...

Certament, un memorial d'efecte retardat. Qualsevol moment és bo si s'ho mereix, i en aquest cas ho és. Molts s'han iniciat en el mon de les BeSOs amb el seu score de Conan. El seu nom quedarà lligat a l'acció, els herois i l'aventura.

Per cert, a la biografia de Scorefilia no consta que hagi mort, je je.

Anònim ha dit...

Sí, Dragunov, tot serà posar-s'hi i donar el punt i final a la biografia.

Aquesta setmana passada l'he passada en forma d'homenatge, només escoltant la seva música, i la veritat és que hom no s'esgota d'escoltar un estil que era tan variat i que no queia en la reiteració melòdica.