diumenge, 1 de juny de 2008

Per una Comissió de Patrimoni Històric

La defensa de la Plaça des Pins obre o pot obrir un debat sobre la creació o no d'una Comissió de Patrimoni Històric que actuï dins i fora del casc antic i tengui capacitat per a tirar enrere plantejaments erronis com els de l'Ajuntament actual. Un exemple d'edificis de fora o zones especials les trobariuem en l'antic ambulatori (estil clàssic i un dels pocs exemples de l'arquitectura oficial franquista), les Cases Barates, l'Hospital de Sant Antoni (de clara tendència indiana), les fàbriques de Joan Mercadal, i cases d'estiueig de Sa Farola. La seva catalogació no és més que una necessitat que s'imposarà en el temps.
L'anomenada "crisis del ladrillo" està aquí; la crisi turística, no en diguem, amb hotels al 40% durant el maig i amb temporades estimades de 4 ó 3 mesos. L'hora de grans obres dins el nostre casc antic han passat, i és hora de desenvolupar els projectes a Príncep i l'OAR. Imaginau que segons s'ha dit s'Explanada estaria en obres fins 2011 -o sigui, fins 2012 ó 2013-. La ruïna per a molts de negocis, per a la nostra ciutat, i un impacte sobre la ciutat antiga.
Sobre el tema de dijous i analitzat en fred, hem de dir que el fet més vergonyós correspon a l'alcalde i no al jovent i persones que pujaren al Saló Gòtic, el lloc de decisió de tots els ciutadellencs. Hi ha polítics locals, fosilitzats, que recorden el dret positiu i a la legitimitat de les seves decisions en base a una majoria relativa. Açò és així per qui ho cregui així, però vist per altres ulls aquest ajuntament no té cap mena de legitimitat, ja que fa molt que ha deixat de representar el que en essència hauria de representar: Ciutadella. Diuen que només eren 600. Potser esperaran a que vinguin els més de 3500 que han signat per escriure un altre capítol vergonyós en la nostra història?
Llorenç Brondo no és un alcalde que es faci respectar. D'al·lot aquell mot em feia respecte, ara als al·lots i al·lotes de 2008, la figura del seu alcalde no fa respecte. Quelcom s'ha fet malament i l'autocrítica dins el PP els ha de dur a aixecar un nou partit amb figures més eloqüents que Brondo i Salord.
I d'UPCM, què se pot dir quan un quart del electorat era al carrer? Tenint en compte el mimetisme de Joan Triay amb l'actual govern popular, o absorbeix ell sol el PP-Ciutadella o aquests l'absorbeixen a ell. És una qüestió d'absorció. Quan millor li han funcionat les coses és quan estava del costat del poble, però ara que s'ha posat a l'altre costat és quan tindrà més complicades les seves maniobres polítiques. És ara quan hem de veure si el Joan Triay lligat al PP és el mateix que va fundar UPCM.

Cap comentari: