diumenge, 6 de gener de 2008

Un acord en la història

L’altre dia escoltava un polític capficat en un discurs d’autoafirmació, i em va cridar l’atenció una frase que va pronunciar: “açò és un acord històric”. No sé si un polític en el present és capaç d’avaluar el que és un acord històric del que és un acord en la història. Per mi que el que han signat les esquerres menorquines és més el segon cas que no pas el primer; de totes maneres la classe política espanyola es preocupa poc del que en dirà la història de la seva actuació. Un dels polítics que més es va preocupar va ser Jose Maria Aznar. En la segona legislatura va creure que una aliança amb els EUA i la Gran Bretanya portaria a Espanya a l’època de la “Reconquista” i l’època imperial dels Habsburg i fins i tot va romandre uns dies per Yuste avam si per alguna casualitat li arribava algun pensament de Carles I perdut en el temps. L’11-M va significar el retorn a la política internacional espanyola. A l’aliança estratégica amb França i Alemanya que ha caracteritzat la història contemporània espanyola.

L’acord històric de l’esquerra menorquina consistiria en una unió formal en tots els fronts polítics; de moment açò no ha succeït, no vol dir que un dia arribi, però si algú creu en les utopies irrealitzables, també pot creure en açò. De la mateixa manera en les meves utopies hi ha un sentiment autonomista per Menorca i per a que algunes de les grans obres que es realitzen en la nostra illa portin alguna mena de desenvolupament econòmic sostenible. L’aeroport és una d’aquestes grans obres, però no deixa de ser un gegant amb peus de fang. És la porta d’entrada dels nostres negocis i del nostre turisme i en canvi durant set mesos queda reduït a quatre connexions diàries, Valencia, Madrid, Barcelona i Palma... Massa poc per massa aeroport. Aquests dies xerrava amb gent de la indústria i comerç i em comentaven les dificultats que trobaven amb les connexions aeries amb Barcelona. Endreçar les malifetes d’Ibèria és un objectiu i l’obligació del Consell Insular de Menorca. Del Govern Balear no esperarem grans gestes per a les illes adjacents, alguna inauguració, i poca cosa més. El “sandvitx polític mallorquí” ha implicat un esforç molt gran per part del PSIB, un esforç polític que no va acompasat en la construcció d’un partit polític a nivell balear. Almenys, en la lògica de construcció d’un partit polític.

L’acord de les esquerres pel Senat i la candidatura d’Artur Bagur significa la projecció política del batlle maonès. Artur és un home que sap estar en el seu lloc i sap actuar davant el micro. Avui endia açò és més important que la transmissió d’idees. L’Homo Mediaticus i les fotografíes en premsa són l’obsessió dels principals partits polítics, però la realitat social és la que mana. La pèrdua de valor de la nòmina mitjana a causa de l’encariment dels aliments, de la vivenda, de la presència en moltes llars de la senyora hipoteca –comparable a la temuda Nèmesi de les desil·lusions-, preocupa més que la propia política que s’ha d’encomanar a corregir la inflecció anual del “tallat”, perquè després de tot i no molt lluny de Valladolid, a Medina de Rioseco, vaig localitzar un dels darrers “cortados” a 80 cèntims d’euro, i la cosa era tan melangiosa que hi entraven dos bunyolets de crema "de gratis". Vaja! Les diferències existiexen, encara que sigui en terres de la “reconquista” asnariana, d’aquells herois precursors de la lluita contra Al-Qaeda, com bé va dir en una de les classes magistrals ams EUA .

Cap comentari: