Abstract
Carles Gomila (Ciutadella, 1978) trained at the Fine Arts University of Sant Jordi (Barcelona) is a master in human anatomy paintings. Highly skilled in capturing circus characters, portraits, classical thatre, greek myths, sweet naked portraits and color. “Exotic Theatre” gives name to the third individual exhibition that the artist holds in Menorca. Arrives on the 14th of August and everybody will be looking out for his new entry at the S.I. Fine Arts artist’s list (New York / Barcelona).
From his early days to “Esperant la Festa Gran” (2007), a close look to Sant Joan Festivity, Gomila has envolved towards his own growth and madurity. He has achieved this through a classic but renewed concept and through the idealisation of a unique universe full of myths, wierd faces and sensuality.
The ocation then, will take place tuesday 14th of August till 11th September at the art gallery “Galeria Artara” (Maó)*
Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és el pintor de l'anatomia humana, dels personatges del circ i del teatre clàssic, dels mites helènics, del retrat, de la dolça nuesa, del color... "Teatre Exòtic" és la tercera exposició individual a Menorca i arriba aquest 14 d'agost amb la mirada posada en la seva propera incorporació a la nòmina d'artistes de la galeria novaiorquesa S.I. Fine Arts (New York/Barcelona).
Anys ençà la Menorca dels pintors ha passat de comptar amb tres o quatre noms propis a nodrir-se amb l’aportació d’artistes espanyols, europeus i sud-americans. I entre el nou gru
p de pintors menorquins que destaquen en aquesta nova escena actual n'hi ha que sobresurten per l’ús d’una tècnica exquisida, i n'hi ha que, a més a més, s'han sabut envoltar d'un univers i unes atmosferes pròpies que donen sentit a la seva obra. Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és un d'aquests exponents que a més exploren el món de la fotografia artística. Ell mateix s'autodefineix com a pintor de la figura humana. Del retrat (“Erica I i II”, “José Luis Menéndez” o “Mayte”...). Del dibuix (“l’Home dels 10 braços”...), i de les composicions de grup (“Confidències”, “Bebedoras de absenta I i II”, “Idilio”, “La Invasión de los bárbados en Algeciras”...). Amb tot, i sense risc a caure en l’exageració, es pot definir també com un poeta dels colors clàssics o com l’ha definit i molt encertadament, Ivan Jordà, "com un alquimista de la pintura". En efecte, d'alquimista té tot allò que sorgeix de la seva experimentació amb pigments, resines, olis i materials que ara són eina comuna de restauradors de pintura. De poeta, en té tot allò que és la base del seu treball, la sensualitat del cos femení, el joc de les anatomies i l'atmosfera que envolta les seves obres; és el cas de l'oli "Esperant la Festa Gran" que crida l'atenció, no pel fet que allí hi aparegui una filleta amb un vestit amb la creu santjoanera i alguns dels motius de la festa com el tambor, la guindola, sinó pel fet de l'harmonia del cos que capta la mirada a través d'aquella màgia que l'envolta i la narrativa d'una obra que es llegeix a través dels elements en ella presents.
L’harmonia, el color i la llum són part intrínseca de “Teatre Exòtic” on hi trobem acurades figures centrals, la narrativa, i un fons –de vegades monocrom- mancat de parts que distreuen l'atenció del públic (un exemple és “El descobriment de la pintura”). En aquest sentit deu part de les seves fonts artístiques als pintors grecs i a la màgia que encara avui és percep en els seus mosaics, en les figures geomètriques de les àmfores i de les ceràmiques; una màgia que Carles Gomila ens transmet en els seus treballs.
Tot i la seva formació acadèmica es defineix com un autodidacta que experimenta i pinta a través dels conceptes clàssics i la recerca dels colors "històrics", però per a oferir al públic una pintura molt actual. Aquesta és, sens dubte, una bona ocasió per a comprovar la creativitat d'un pintor de projecció nacional que ja ha pres també el camí de les galeries angleses i nord-americanes. Cal recordar que part de la seva obra és present fora de l'illa a galeries com l'A Gallery de Wimbledon (Londres), l'S.I. Fine Arts de Nova York/Barcelona, El Claustre a Girona/Figueres, ARTamtam a Palma de Mallorca.
Carles Gomila (Ciutadella, 1978) trained at the Fine Arts University of Sant Jordi (Barcelona) is a master in human anatomy paintings. Highly skilled in capturing circus characters, portraits, classical thatre, greek myths, sweet naked portraits and color. “Exotic Theatre” gives name to the third individual exhibition that the artist holds in Menorca. Arrives on the 14th of August and everybody will be looking out for his new entry at the S.I. Fine Arts artist’s list (New York / Barcelona).
From his early days to “Esperant la Festa Gran” (2007), a close look to Sant Joan Festivity, Gomila has envolved towards his own growth and madurity. He has achieved this through a classic but renewed concept and through the idealisation of a unique universe full of myths, wierd faces and sensuality.
The ocation then, will take place tuesday 14th of August till 11th September at the art gallery “Galeria Artara” (Maó)*
Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és el pintor de l'anatomia humana, dels personatges del circ i del teatre clàssic, dels mites helènics, del retrat, de la dolça nuesa, del color... "Teatre Exòtic" és la tercera exposició individual a Menorca i arriba aquest 14 d'agost amb la mirada posada en la seva propera incorporació a la nòmina d'artistes de la galeria novaiorquesa S.I. Fine Arts (New York/Barcelona).
Anys ençà la Menorca dels pintors ha passat de comptar amb tres o quatre noms propis a nodrir-se amb l’aportació d’artistes espanyols, europeus i sud-americans. I entre el nou gru
p de pintors menorquins que destaquen en aquesta nova escena actual n'hi ha que sobresurten per l’ús d’una tècnica exquisida, i n'hi ha que, a més a més, s'han sabut envoltar d'un univers i unes atmosferes pròpies que donen sentit a la seva obra. Carles Gomila (Ciutadella, 1978) és un d'aquests exponents que a més exploren el món de la fotografia artística. Ell mateix s'autodefineix com a pintor de la figura humana. Del retrat (“Erica I i II”, “José Luis Menéndez” o “Mayte”...). Del dibuix (“l’Home dels 10 braços”...), i de les composicions de grup (“Confidències”, “Bebedoras de absenta I i II”, “Idilio”, “La Invasión de los bárbados en Algeciras”...). Amb tot, i sense risc a caure en l’exageració, es pot definir també com un poeta dels colors clàssics o com l’ha definit i molt encertadament, Ivan Jordà, "com un alquimista de la pintura". En efecte, d'alquimista té tot allò que sorgeix de la seva experimentació amb pigments, resines, olis i materials que ara són eina comuna de restauradors de pintura. De poeta, en té tot allò que és la base del seu treball, la sensualitat del cos femení, el joc de les anatomies i l'atmosfera que envolta les seves obres; és el cas de l'oli "Esperant la Festa Gran" que crida l'atenció, no pel fet que allí hi aparegui una filleta amb un vestit amb la creu santjoanera i alguns dels motius de la festa com el tambor, la guindola, sinó pel fet de l'harmonia del cos que capta la mirada a través d'aquella màgia que l'envolta i la narrativa d'una obra que es llegeix a través dels elements en ella presents.L’harmonia, el color i la llum són part intrínseca de “Teatre Exòtic” on hi trobem acurades figures centrals, la narrativa, i un fons –de vegades monocrom- mancat de parts que distreuen l'atenció del públic (un exemple és “El descobriment de la pintura”). En aquest sentit deu part de les seves fonts artístiques als pintors grecs i a la màgia que encara avui és percep en els seus mosaics, en les figures geomètriques de les àmfores i de les ceràmiques; una màgia que Carles Gomila ens transmet en els seus treballs.
Tot i la seva formació acadèmica es defineix com un autodidacta que experimenta i pinta a través dels conceptes clàssics i la recerca dels colors "històrics", però per a oferir al públic una pintura molt actual. Aquesta és, sens dubte, una bona ocasió per a comprovar la creativitat d'un pintor de projecció nacional que ja ha pres també el camí de les galeries angleses i nord-americanes. Cal recordar que part de la seva obra és present fora de l'illa a galeries com l'A Gallery de Wimbledon (Londres), l'S.I. Fine Arts de Nova York/Barcelona, El Claustre a Girona/Figueres, ARTamtam a Palma de Mallorca.
Per a Carles Gomila aquesta és la tercera exposició individual, la primera a Maó. Les dues anteriors tingueren lloc a Ciutadella, primer a Retxa (23 juliol-6 d'agost de 2004) i després a Art i Joc (10 desembre de 2005-10 gener de 2006). Així doncs, i després del segon premi de la Biennal de Sant Joan (2007) la seva obra torna al públic. Les pintures que podrem veure són el resultat d'un any de treball i tracen una línia de maduresa en l'evolució del pintor. Teles de gran format que no deixaran indiferent a l'espectador, aquest és el cas del carbó "l'Home Elefant" –no esperem veure un John Merrick victorià!- o el llapis "l'Home dels 10 braços", i sobretot podrem observar el resultat de la seva influència oriental en temes japonesos, si més no xocants, la sensualitat de "Sushi!", el retrat d'un lluitador de sumo o un "Ratolí Japonès" vestit de geisha. Altres obres exposades són una pura revisitació a les seves influències clàssiques, la "Menina Eròtica I, II i III", "Pintor Griego", "Domador de Aves" i "Ninfa y el Pez León" i a les composicions, "Ballena Mística" i “El descobriment de la pintura”, tot un excel·lent exercici d’estil, llum i color.
La cita és doncs, a la Galeria Artara entre el 14 d'agost i l'11 de setembre.
(*Publicat a ULTIMA HORA, 14 d'agost de 2007)
____________________________________
*Interpretació i traducció en "paraules estrangeres oníriques", a càrrec de n'Aura Iris Canet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada