dilluns, 21 de gener del 2008
dissabte, 19 de gener del 2008
divendres, 18 de gener del 2008
FORN "LA MODERNA" DE CIUTADELLA
I ja que sempre xerram del passat i com que no tot eren sabates -¡¡¡???-, heus aquí una foto de la "Panadería la Moderna" de Rafel Allés.
dijous, 17 de gener del 2008
Un 17 de gener matí a Santa Àgueda
Testimoni d'excepció d'aquest dia de Sant Antoni. Una Diada cada cop més estereotipada, el Castell de Santa Àgueda va ser aquell dia 17 de gener de 1287 com Ciutadella testimoni d'excepció de l'ocupació catalana de l'illa. Una fortalesa musulmana que any rere any veu com perd el seu atractiu: les murades. El fet que estigui en el llistat de la Xarxa Monumental del CIM no fa que sigui com la resta de monuments al camp, un munt de pedres sense sentit.
Com sempre calen més que paraules per aconseguir que aquest vell orgull de Menorca s'alci altre cop a sobre de la muntanya ferrerienca.
Aquest 17 de gener, doncs, ens hi hem passejat pels seus murs, aquells que també veieren l'exèrcit català camí de Ciutadella.
dilluns, 14 de gener del 2008
dilluns, 7 de gener del 2008
BOIRA
Avui Ciutadella ha començat el dia sota una boira intensa. Una cortineta espesa que no ha deixat ningú indiferent. Un dia què Menorca sencera està de dol. La mort de tres joves en un accident de cotxe sempre és una notícia trista, tristíssima, tres vides que just començaven trencades en una carretera...
Avui la boira deixa un record d'un poble màgic, embolcallat de pujolets verds, als tres amics d'Alaior, QEPD.
diumenge, 6 de gener del 2008
Un acord en la història
L’altre dia escoltava un polític capficat en un discurs d’autoafirmació, i em va cridar l’atenció una frase que va pronunciar: “açò és un acord històric”. No sé si un polític en el present és capaç d’avaluar el que és un acord històric del que és un acord en la història. Per mi que el que han signat les esquerres menorquines és més el segon cas que no pas el primer; de totes maneres la classe política espanyola es preocupa poc del que en dirà la història de la seva actuació. Un dels polítics que més es va preocupar va ser Jose Maria Aznar. En la segona legislatura va creure que una aliança amb els EUA i la Gran Bretanya portaria a Espanya a l’època de la “Reconquista” i l’època imperial dels Habsburg i fins i tot va romandre uns dies per Yuste avam si per alguna casualitat li arribava algun pensament de Carles I perdut en el temps. L’11-M va significar el retorn a la política internacional espanyola. A l’aliança estratégica amb França i Alemanya que ha caracteritzat la història contemporània espanyola.
L’acord històric de l’esquerra menorquina consistiria en una unió formal en tots els fronts polítics; de moment açò no ha succeït, no vol dir que un dia arribi, però si algú creu en les utopies irrealitzables, també pot creure en açò. De la mateixa manera en les meves utopies hi ha un sentiment autonomista per Menorca i per a que algunes de les grans obres que es realitzen en la nostra illa portin alguna mena de desenvolupament econòmic sostenible. L’aeroport és una d’aquestes grans obres, però no deixa de ser un gegant amb peus de fang. És la porta d’entrada dels nostres negocis i del nostre turisme i en canvi durant set mesos queda reduït a quatre connexions diàries, Valencia, Madrid, Barcelona i Palma... Massa poc per massa aeroport. Aquests dies xerrava amb gent de la indústria i comerç i em comentaven les dificultats que trobaven amb les connexions aeries amb Barcelona. Endreçar les malifetes d’Ibèria és un objectiu i l’obligació del Consell Insular de Menorca. Del Govern Balear no esperarem grans gestes per a les illes adjacents, alguna inauguració, i poca cosa més. El “sandvitx polític mallorquí” ha implicat un esforç molt gran per part del PSIB, un esforç polític que no va acompasat en la construcció d’un partit polític a nivell balear. Almenys, en la lògica de construcció d’un partit polític.
L’acord de les esquerres pel Senat i la candidatura d’Artur Bagur significa la projecció política del batlle maonès. Artur és un home que sap estar en el seu lloc i sap actuar davant el micro. Avui endia açò és més important que la transmissió d’idees. L’Homo Mediaticus i les fotografíes en premsa són l’obsessió dels principals partits polítics, però la realitat social és la que mana. La pèrdua de valor de la nòmina mitjana a causa de l’encariment dels aliments, de la vivenda, de la presència en moltes llars de la senyora hipoteca –comparable a la temuda Nèmesi de les desil·lusions-, preocupa més que la propia política que s’ha d’encomanar a corregir la inflecció anual del “tallat”, perquè després de tot i no molt lluny de Valladolid, a Medina de Rioseco, vaig localitzar un dels darrers “cortados” a 80 cèntims d’euro, i la cosa era tan melangiosa que hi entraven dos bunyolets de crema "de gratis". Vaja! Les diferències existiexen, encara que sigui en terres de la “reconquista” asnariana, d’aquells herois precursors de la lluita contra Al-Qaeda, com bé va dir en una de les classes magistrals ams EUA .
L’acord històric de l’esquerra menorquina consistiria en una unió formal en tots els fronts polítics; de moment açò no ha succeït, no vol dir que un dia arribi, però si algú creu en les utopies irrealitzables, també pot creure en açò. De la mateixa manera en les meves utopies hi ha un sentiment autonomista per Menorca i per a que algunes de les grans obres que es realitzen en la nostra illa portin alguna mena de desenvolupament econòmic sostenible. L’aeroport és una d’aquestes grans obres, però no deixa de ser un gegant amb peus de fang. És la porta d’entrada dels nostres negocis i del nostre turisme i en canvi durant set mesos queda reduït a quatre connexions diàries, Valencia, Madrid, Barcelona i Palma... Massa poc per massa aeroport. Aquests dies xerrava amb gent de la indústria i comerç i em comentaven les dificultats que trobaven amb les connexions aeries amb Barcelona. Endreçar les malifetes d’Ibèria és un objectiu i l’obligació del Consell Insular de Menorca. Del Govern Balear no esperarem grans gestes per a les illes adjacents, alguna inauguració, i poca cosa més. El “sandvitx polític mallorquí” ha implicat un esforç molt gran per part del PSIB, un esforç polític que no va acompasat en la construcció d’un partit polític a nivell balear. Almenys, en la lògica de construcció d’un partit polític.
L’acord de les esquerres pel Senat i la candidatura d’Artur Bagur significa la projecció política del batlle maonès. Artur és un home que sap estar en el seu lloc i sap actuar davant el micro. Avui endia açò és més important que la transmissió d’idees. L’Homo Mediaticus i les fotografíes en premsa són l’obsessió dels principals partits polítics, però la realitat social és la que mana. La pèrdua de valor de la nòmina mitjana a causa de l’encariment dels aliments, de la vivenda, de la presència en moltes llars de la senyora hipoteca –comparable a la temuda Nèmesi de les desil·lusions-, preocupa més que la propia política que s’ha d’encomanar a corregir la inflecció anual del “tallat”, perquè després de tot i no molt lluny de Valladolid, a Medina de Rioseco, vaig localitzar un dels darrers “cortados” a 80 cèntims d’euro, i la cosa era tan melangiosa que hi entraven dos bunyolets de crema "de gratis". Vaja! Les diferències existiexen, encara que sigui en terres de la “reconquista” asnariana, d’aquells herois precursors de la lluita contra Al-Qaeda, com bé va dir en una de les classes magistrals ams EUA .
dijous, 3 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)