La normalitat institucional ha tornat a l'ajuntament de Ciutadella; aquesta és la notícia d'un govern municipal que començà com acabà l'altre, sumit en la sospita i les disputes internes del PP.
Aquest partit que a nivell nacional podria copsar el poder en les properes eleccions, és un oceà -univers, etc- de corrupció. Els casos que s'han obert contra gent d'aquesta formació política demostren quina mena de govern teníem, i com aquell "laisser faire" del president Matas s'instal·là a Ciutadella mentre Avel·lí Casasnovas ostentà el càrrec de tinent de batle gràcies al vot d'un dels noms més negatius en la nostra història, Llorenç Casasnovas.
El PP, com hereu de la UCD -o sigui, que es menjà la UCD- és un partit compacte en la seva imatge exterior, però dividit en el seu nucli de militància. Com tot partit polític s'envolta de lobbis, el PSOE del "clan de la bici", el PSM "del clan de les algues" i el PP "del clan dels interessos particulars"... La diferència es comprova a simple vista, els partits obeeixen els interessos dels seus lobbis casualment aferrats a la seva pell, les ideologies són mots que resten en els llibres de text de l'ESO i el Batxillerat, són conceptes que et suspenen una assignatura, però no suspenen als polítics.
La normalitat institucional, és trist dir-ho, serà la notícia fins les properes eleccions municipals.
diumenge 23 de agost de 2009
diumenge 16 de agost de 2009
Ciutadella, per un casc antic peatonal
L’altre dia quan van veure desaparèixer els vehicles estacionats al carrer Portal de Santa Clara s’obria una lleu esperança de veure aquell carrer convertit en peatonal, encara que només fos de les 18:00 a les 04:00, però poc després veiem també, com l’únic tros de murada que es conserva a Ciutadella era envaït visualment per nous estacionaments. Una de cal i l’altra, d’arena.
Un poble turístic, monumental, com aquest, pregonat a cop de vehemència des dels anys trenta, sempre ha tingut aquest problema; la por dels ajuntaments a peatonalitzar els carrers del casc antic. Amb l’excusa dels residents que porten la compra a casa, aquells mateixos residents que quan viuen a Barcelona al llarg del día han caminat quilòmetres. Portal de santa Clara ha guanyat molt, i els que hi resideixen ho saben, i la Plaça del Bastió sería única dins Ciutadella si en cop de cotxes hi hagués una plaça bucólica, amb vistes a la murada. Aquell és l’únic indret de la ciutat que essent plaça no es concep com a tal, és l’unica entrada de la murada convertida en el que no és.
Un poble turístic, monumental, com aquest, pregonat a cop de vehemència des dels anys trenta, sempre ha tingut aquest problema; la por dels ajuntaments a peatonalitzar els carrers del casc antic. Amb l’excusa dels residents que porten la compra a casa, aquells mateixos residents que quan viuen a Barcelona al llarg del día han caminat quilòmetres. Portal de santa Clara ha guanyat molt, i els que hi resideixen ho saben, i la Plaça del Bastió sería única dins Ciutadella si en cop de cotxes hi hagués una plaça bucólica, amb vistes a la murada. Aquell és l’únic indret de la ciutat que essent plaça no es concep com a tal, és l’unica entrada de la murada convertida en el que no és.
diumenge 19 de juliol de 2009
Ramon Orfila i el 18 de Julio (GMN)
En plena època de la Memòria Històrica i va i un ajuntament d'esquerres celebra "por todo lo alto" el dia del "Glorioso Alzamiento Nacional". Sempre vam dir pensar i dir, que aquest PSM té costes estranyes, i sens dubte les pàgines falangistes utilitzaran aquest moment de festa per demostra que el dictador Franco està: "¡Presente!"
diumenge 7 de juny de 2009
la nit del 7-J
En unes eleccions tots els resultats són positius. Miri per on es miri, tothom triomfa.
La lliçó de les europees no és extrapol·lable a nivell local o insular, però a nivell nacional marca una tendència molt clara: el desgast del partit en el poder "segons opinió de Leire Pajín", de fet, de tots els partits en el poder (llevat del cas d'Itàlia, França, Alemanya...), i l'ascens del PP. Una diferència de 3,72% punts respecte del PSOE, gairebé un ascens del 6% si el comparem amb les dades de les legislatives de l'any passat.
El PSOE entra per tant en retrocés a nivell nacional.
A Catalunya CiU es fa amb majories a Lleida i Girona i assoleix 2 diputats amb la seva coalició nacionalista, mentre que la nova Izquierda Unida de Cayo Lara salva la primera prova de foc mantenint els seus 2 eurodiputats. Entren en escena UPyD amb 1 escó i es manté la coalició d'Esquerra amb 1.
A Menorca i Ciutadella. Tot i que els resultats, deiem, no són extrapol·lables en quan al vot de l'esquerra (amb un PSM que en les municipals sí que treu millors resultats), en quan a la dreta sí.
El 2004 el PP va obtenir el 45,2% dels vots (10152 escrutinis), mentre que el PSOE es situava en el 42,2% (9481). El 2009 el PP tendria el 44% del vots (9156) i el PSOE el 43% (8928). Un resultat molt semblant, i amb les mateixes victòries electorals als feus tradicionals de Mao i es Castell (PSOE) i Ciutadella (PP).
A Ciutadella on la dreta s'havia dividit i on UPCM havia apostat per donar el seu suport a una escissió del PSOE, UPyD, el PP s'ha trobat amb un nou retrocés. Passa del 52,20% (3608) de 2004 al 46% del 7-J (2802 vots), mentre que el PSOE assoleix a costa dels votants pessimistes 2552 escrutunis, passant del 35,9% al 42%. Un resultat molt bo i treballat.
De la resta de partits destacaria Esquerra Unida que guanya 160 vots amb el 3%; i la desfeta electoral d'Esquerra-Entesa de 1051 votants el 2004 a 533 el 2009.
Amb tot, el PP és el gran guanyador d'aquesta nit electoral, ja que si açò era una moció de confiança cap el seu líder, s'ha quedat amb la primera victòria camí de La Moncloa.
La lliçó de les europees no és extrapol·lable a nivell local o insular, però a nivell nacional marca una tendència molt clara: el desgast del partit en el poder "segons opinió de Leire Pajín", de fet, de tots els partits en el poder (llevat del cas d'Itàlia, França, Alemanya...), i l'ascens del PP. Una diferència de 3,72% punts respecte del PSOE, gairebé un ascens del 6% si el comparem amb les dades de les legislatives de l'any passat.
El PSOE entra per tant en retrocés a nivell nacional.
A Catalunya CiU es fa amb majories a Lleida i Girona i assoleix 2 diputats amb la seva coalició nacionalista, mentre que la nova Izquierda Unida de Cayo Lara salva la primera prova de foc mantenint els seus 2 eurodiputats. Entren en escena UPyD amb 1 escó i es manté la coalició d'Esquerra amb 1.
A Menorca i Ciutadella. Tot i que els resultats, deiem, no són extrapol·lables en quan al vot de l'esquerra (amb un PSM que en les municipals sí que treu millors resultats), en quan a la dreta sí.
El 2004 el PP va obtenir el 45,2% dels vots (10152 escrutinis), mentre que el PSOE es situava en el 42,2% (9481). El 2009 el PP tendria el 44% del vots (9156) i el PSOE el 43% (8928). Un resultat molt semblant, i amb les mateixes victòries electorals als feus tradicionals de Mao i es Castell (PSOE) i Ciutadella (PP).
A Ciutadella on la dreta s'havia dividit i on UPCM havia apostat per donar el seu suport a una escissió del PSOE, UPyD, el PP s'ha trobat amb un nou retrocés. Passa del 52,20% (3608) de 2004 al 46% del 7-J (2802 vots), mentre que el PSOE assoleix a costa dels votants pessimistes 2552 escrutunis, passant del 35,9% al 42%. Un resultat molt bo i treballat.
De la resta de partits destacaria Esquerra Unida que guanya 160 vots amb el 3%; i la desfeta electoral d'Esquerra-Entesa de 1051 votants el 2004 a 533 el 2009.
Amb tot, el PP és el gran guanyador d'aquesta nit electoral, ja que si açò era una moció de confiança cap el seu líder, s'ha quedat amb la primera victòria camí de La Moncloa.
7-J : la macro enquesta d'avui
Passat el dia de reflexió toca anar a votar. I sobretot, votar, encara que sigui per deixar el sobre en blanc o no votar res.
Les Eleccions Europees enguany s'han presentat, encara que no es refereixin així el PP i el PSOE, com una macro enquesta extrapol·lable a un hipotètic resultat a Espanya. Encara que no ho diguin, i diguin que el que importa és Europa, la campanya s'ha centrat en la crisi social espanyola i la crítica de partits.
En cap moment, o en algun moment d'aquells que hom ni se n'adona, s'han parlat de les coalicions de partits europeus, i de com o amb qui s'asseuen a Brussel·les.
La bipolarització de la vida política espanyola no és bona, ni per la democràcia, ni pel sistema. I encara s'ha d'afegir la dificultat dels dos grans partits de trobar alternatives als seus dos número 1. José Luís Rodríguez Zapatero no té substitut a la vista, la seva segona legislatura ha de ser la darrera si el PSOE no vol una sequera electoral com la que patí després de González, i Mariano Rajoy, que no és el líder polític alternatiu que enimora, no té l'alçada política d'Alberto Ruiz-Gallardon.
Les Eleccions Europees enguany s'han presentat, encara que no es refereixin així el PP i el PSOE, com una macro enquesta extrapol·lable a un hipotètic resultat a Espanya. Encara que no ho diguin, i diguin que el que importa és Europa, la campanya s'ha centrat en la crisi social espanyola i la crítica de partits.
En cap moment, o en algun moment d'aquells que hom ni se n'adona, s'han parlat de les coalicions de partits europeus, i de com o amb qui s'asseuen a Brussel·les.
La bipolarització de la vida política espanyola no és bona, ni per la democràcia, ni pel sistema. I encara s'ha d'afegir la dificultat dels dos grans partits de trobar alternatives als seus dos número 1. José Luís Rodríguez Zapatero no té substitut a la vista, la seva segona legislatura ha de ser la darrera si el PSOE no vol una sequera electoral com la que patí després de González, i Mariano Rajoy, que no és el líder polític alternatiu que enimora, no té l'alçada política d'Alberto Ruiz-Gallardon.
dijous 21 de maig de 2009
EUROPA, EUROPA
Les eleccions europees arriben amb un interès ciutadà gairebé nul. Són pocs els que els interessa saber qui mana a Brussel·les, i com s'organitza la Unió Europea. Vivim a Europa, i en canvi, aquest és un concepte encara abstracte.
Europa es construeix pels límits geogràfics, encara que és ben cert que hi ha moltes velles Europes dins el nostre continent. La de la Mediterrània, el bressol de la civilització que inclou nord d'Africa i les franges de Síris, Israel, Líban, Turquia... La del centre, la de l'Est i el Bàltic i les Illes Britàniques.
El gran problema és la construcció europea, i la cessió de poder per part dels estats que la composen... Un tema com el nacionalisme, i les llengües minoritàries tindrien cabuda dins una Europa unida i sense fronteres. Exemples de convivència no falten, però exemples d'intolerància en sobren.
Europa no és, doncs, un mot qualsevol, és el futur.
Europa es construeix pels límits geogràfics, encara que és ben cert que hi ha moltes velles Europes dins el nostre continent. La de la Mediterrània, el bressol de la civilització que inclou nord d'Africa i les franges de Síris, Israel, Líban, Turquia... La del centre, la de l'Est i el Bàltic i les Illes Britàniques.
El gran problema és la construcció europea, i la cessió de poder per part dels estats que la composen... Un tema com el nacionalisme, i les llengües minoritàries tindrien cabuda dins una Europa unida i sense fronteres. Exemples de convivència no falten, però exemples d'intolerància en sobren.
Europa no és, doncs, un mot qualsevol, és el futur.
dimecres 20 de maig de 2009
soldats otomans a la Pl. dels Pins
Curiós, ben curiós... extremadament curiós i xistós. Descobreixen dos soldats otomans morts el juliol de 1558 prop d'un kebab. Curiós... No hi ha dubte que són turcs, no cal ni fer autòpsia.
divendres 15 de maig de 2009
miratges polítics
Llegia en el bloc d'en Francesc Sintes que el cadiram transforma les persones que l'ocupen. Hem de partir que el poder és abstracte, però algunes que les decisions que aquest "power" disposen són nítides, reals i es toquen amb els dits. Del nou ajuntament de Ciutadella hi ha poques coses a dir. Arriba condicionat per una situació creada pel PP-Ciutadella, i per uns personatges de còmic, el tàndem dels Casasnovas. Amb tot, el PP no va perdre les eleccions, el PSOE va ser el gran derrotat després de crear un grupúscul lliurepensador, Ciutadella Canvia, que no aconseguir el seu objectiu: remoure la consciència del poble.
Ciutadella és un lloc certament complex. Si alguna queixa s'alça aquesta és el descosit creat pels carrils bicis que ara proliferen per tot arreu. El dia que vagin a votar alguns pensaran amb aquests carrils, si entre el 10%-20% de la població va en bici, ja tenim l'enquesta realitzada. No més interpretacions.
A nivell de la política nacional mai en la història espanyola recent havia trobat un exemple de la desintegració d'un partit polític. En menys d'1 any de les eleccions el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero passa a ser un partit amb poques espectatives de futur. Procur passar bastant de la política nacional i local, ja que ni de l'una ni de l'altre el ciutadà en treurà res de bo, però quan seguia el debat de l'altre dia vaig percebre l'olor a cadàver polític de l'actual primer ministre espanyol. Sense propostes, capficat en les pissarres digitals, sense ficar el dit en la llaga de les hipoteques, i mecenes de la banca: la culpable primera i última de la situació econòmica de l'Espanya actual.
El desencís és total! La classe política menorquina està molt aferrada a les cadires del poder, serà el vellut, si algú hi deixès xinxetes segur que no hi seuen tan a gust.
I un últim encís, enhorabona als treballadors de El Caserio. Nueva RUMASA sembla una bona opció, però aquí resulta curiós com la història dóna voltes estranyes. Els socialistes menorquins i balears aplaudeixen que la familia Ruiz Mateos salvi una empresa senyera del sector. Algú recorda que li passà a aquesta família durant el primer govern González?
Ciutadella és un lloc certament complex. Si alguna queixa s'alça aquesta és el descosit creat pels carrils bicis que ara proliferen per tot arreu. El dia que vagin a votar alguns pensaran amb aquests carrils, si entre el 10%-20% de la població va en bici, ja tenim l'enquesta realitzada. No més interpretacions.
A nivell de la política nacional mai en la història espanyola recent havia trobat un exemple de la desintegració d'un partit polític. En menys d'1 any de les eleccions el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero passa a ser un partit amb poques espectatives de futur. Procur passar bastant de la política nacional i local, ja que ni de l'una ni de l'altre el ciutadà en treurà res de bo, però quan seguia el debat de l'altre dia vaig percebre l'olor a cadàver polític de l'actual primer ministre espanyol. Sense propostes, capficat en les pissarres digitals, sense ficar el dit en la llaga de les hipoteques, i mecenes de la banca: la culpable primera i última de la situació econòmica de l'Espanya actual.
El desencís és total! La classe política menorquina està molt aferrada a les cadires del poder, serà el vellut, si algú hi deixès xinxetes segur que no hi seuen tan a gust.
I un últim encís, enhorabona als treballadors de El Caserio. Nueva RUMASA sembla una bona opció, però aquí resulta curiós com la història dóna voltes estranyes. Els socialistes menorquins i balears aplaudeixen que la familia Ruiz Mateos salvi una empresa senyera del sector. Algú recorda que li passà a aquesta família durant el primer govern González?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
