AVUI ÉS EL DIA DE LES ELECCIONS GENERALS : A VOTAR!

12:00. Col.legis electorals de Poliesportiu i Ca Sa Millonària. Cap a les 12:00 del migdia del 9M havien fet ús del seu dret de vot aproximadament entre el 14-15% de les 2376 persones censades en aquestes tres mesas electorals. Açò ens porta al fantasma de l'abstenció, ja que el ritme de votació ens situaria entre el 50-60% només en aquests tres casos, una tendència que imposa la necessitat de veure en el vot més que en un dret una obligació.

Durant tot el matí, però, l'animació ha estat la nota predominant. Les tres taules s'han constituïdes a les 8:30 amb la presència dels tres apoderats del PP, un interventor i un apoderat del PSOE i un apoderat del PSM-UNITAT -que per cert ha desaparegut molt prest-.

A les 9:00 s'han acostat els primers votants, i fins les 12:30 no ha succeït cap incedència. El bon ambient entre els membres de les taules i el fred dins el Poliesportiu -per cert, solucionat pels agents de policia a base d'estufes- ha estat el més destacable.

(Foto: Col.legi Electoral Poliesportiu de Ciutadella)

Eleccions: el 9M

El 9 de març és la següent cita electoral. Entrte d'altres aspectes s'elegirà el color del proper govern espanyol. I açò que pot semblar una ximplesa no ho és quan es parla de dues formes d'enfocar un mateix problema. El PP i PSOE configuren un bipartidisme cada cop més angoixant pels partits minoritaris. Els dos "face to face" televisius els han realitzat els dos candidats. Els altres no existeixen..., però compte que hi són i h seran a l'hora d'establir pactes i aliances de govern.

El 9 de març molt possiblement tindrà un resultat molt ajustat. Un empat tècnic segons els especialistes en política que només es resoldrà en aquelles províncies on s'incrementin el número de diputats i on la preponderància d'un o l'altre decantin la balança al seu favor.

Balears n'és una d'aquestes.

Què se li pot reclamar al nou govern del PSOE des de Menorca?

-La inversió en l'AVE és el gran orgull del govern i de bon segur vertebrarà la Península; però què vertebra Menorca?... El nostre AVE són les rutes aeries. Aquests anys hem perdut connexions amb Barcelona, hem perdut capacitat de negoci exterior. Açò ho és una inveció d'aquest blogger, sinó que és una realitat que he pogut constatar en els meus intervius amb gent d'empresa del sector secundari. El nostre AVE, per tant, és crear una línia aeria estatal que connecti MEnorca i Eivissa amb aeroports potencials: Barcelona, Madrid, Girona (la connexió amb la Low Cost Ryanair constitueix un al.licient al turisme d'hivern. Mallorca, la que de vegade es diu Balears, ja compta amb aquesta ruta).

-L'encariment del cost de vida. Tot i que és la bandera el PP també és ver que les nòmines des de fa 2 anys no arriben a final de mes. Hipoteca+encariment dels aliments ha jugat en contra de les famílies espanyoles. En la mà de Madrid estava corregir la tendència.

-La maternitat de 6 mesos és la demanda que es fa des d'UGT i CCOO. S'han assolit els 15 dies de paternitat, però la maternitat de 6 mesos que era un tema que es perfilav al llarg de la legislatura no s'ha aprovat. És un tema, doncs, que engreixa les promeses socialistes pels propers 4 anys, però era un tema que es podia haver aprovat an la present.

Menorca és una illa, i açò la fa un territori amb idiosincràcia. El fet que Mallorca capitalitzi la comunitat fa de Menorca una redossa en quan a promoció exterior. Només el formatge, la sabata i la bisuteria conformen la identitat econòmica de l'illa, és per tant en aquests sectors que Madrid ha de dedicar els seus esforços. Ni a Mallorca ni als mallorquins els interessa que Menorca es vengui turítiscament com un destí diferenciat; desempellegar-nos de la "roqueta" el costat serà la gran assignatura dels nostres polítics, sinó seguirem on estem: a l'esquerra de la Badia d'Alcúdia.

Ai quina son !!!

Les estranyes parelles d'un nou aniversari: 300 anys del domini britànic sobre Menorca (1708)

Encara n’hi ha que creuen que la Menorca actual és hereva del domini britànic. Ni aquest ens va conduir al s.XIX ni aquest ens va treure de l’obscuritat de l’Edat Mitjana. A vegades escoltem tot tipus de “ventalls” emanats pels polítics de la nostra època. Ara, la darrera ve d’un partit que reclama Gibraltar a la Gran Bretanya. El PP està sumit en celebrar a Menorca el 300 aniversari d’una ocupació militar de l’illa per part d’una potencia estrangera. El setembre de 1708 una flota anglo-holandesa desembarcava a Menorca. A partir d’aquí, el mite.
Un mite, és un mite. Simplement açò.
Quan hom s’ha passat 10 anys estudiant i investigant la història contemporània menorquina, no troba època més daurada que la que s’obre entre 1860 i 1923. Menorca entrà en la modernitat demogràfica abans que cap altre zona espanyola i signà un desenvolupament econòmic únic a les Balears. Aquesta és la realitat tangible, l’altre és el mite, la llegenda que alguns polítics uns per ignorància i els altres per allò del nacionalisme mal entès volen significar amb l’aniversari dels 300 anys d’un Domini Britànic sui generis. En primer lloc ni cultura anglesa ni res que s’hi sembli, la relació comercial era amb Espanya i les costes de la Mediterrània Occidental –tal i com succeïa amb els Àustria i més tard amb els Borbón-. Pels anglesos Menorca era una colònia i com a tal la tractaren. L’interès britànic es centrava en el Castell de Sant Felip i en la situació estratègica de l’illa; mai va interessar, doncs, el control efectiu de Menorca. I no seguirem perquè aquest és un tema purament historiogràfic on han ficat el nas els polítics insulars erms de propostes per a la nostra illa. Els polítics aniversalistes, mena de commemoradors interessats, tenen enguany una gran oportunitat entre anglesos i turcs, encara que després que tot, l’almirall Pialí (Piyale) era hongarès.

La WSA de Las Vegas sense menorquins

Aquests dies 21 i 23 de febrer es donen cita a Las Vegas (Nevada/EUA) més de 6000 marques de calçat i accessoris. Enguany Espanya perd representació. Si l'any pasat van se 32 a finals de febrer s'hi aplegaran 25. I si Menorca en aquella ocasió va comptar amb un expositor, Jaume/Úrsula Mascaró, per a la temporada tardor-hivern perd una de les seves imatges més representativa. Sigui perla deixadesa del PSM al capdavant d'Indústria al CIM o pel desinterés dels menorquins aquell mercat comptava i compta encara amb un potencial molt interessant pels industrials del calçat i la bijuteria.

El següent article pertany a la revista Fashion From Spain
Las mejores marcas españolas de calzado se dan cita en la feria WSA del 21 al 23 de febrero
05/02/2008
Las firmas presentarán Las Vegas sus colecciones para la temporada otoño-invierno 2008/09.
El salón del calzado WSA, que se celebra en Las Vegas, es sin lugar a dudas una de las principales citas mundiales del sector. A lo largo de tres días, más de 1.600 expositores estarán presentes con más de 6.000 marcas de calzado y accesorios. La edición pasada convocó a más de 37.000 visitantes profesionales procedentes de 95 países.
WSA es sin lugar a dudas el gran punto de encuentro de las principales cadenas de distribución, grupos de compra, grandes almacenes, distribuidores y boutiques independientes de calzado y accesorios de los Estados Unidos. Aquí se encuentran todos los estilos y segmentos: de tendencia, deportivo, casual, juvenil, de descanso... para mujer, caballero y niño.
En esta edición, 25 marcas españolas de calzado –todas ellas con amplia trayectoria en mercados internacionales- se desplazarán a Las Vegas. Entre ellas se encuentran Alima, Armand Basi, Audley, Blay, Camper, El Dantés, Destroy, Paco Gil, Chie Mihara, Ras, Magnanni, Pikolinos, Pura López, Sacha London o Sendra Boots. Se distribuirán en los tres espacios expositivos que conforman la feria: el Mandalay Bay Convention Center, el Sands Expo Convention Center y The Collections, en las suites del Venetian Hotel.
Estados Unidos es un mercado prioritario para las empresas españolas de calzado. Con 145 millones de ventas en el periodo enero-noviembre 2007, es el sexto país comprador de calzado español.

EMPRESS ESPAÑA S.A., 21 anys després

21 anys després no és cap motiu d’aniversari, ni tan sols és un número rodó, d’aquells que obren els ulls als historiadors dels aniversaris. El tancament d’Empress España SA (maig de 1987) deixà rere seu un expedient de regularització d’ocupació que afectà 120 treballadors... I tot, en un context històric poc favorable. Per a les centrals sindicals UGT i CCOO l’atur era a les Balears un fet que preocupava. La xifra de persones aturades havia sobrepassat els 50.000 (1986), i el calçat es trobava capficat en el que el senador socialista Antoni Villalonga qualificava de crisi estructural. Al llarg d’aquells 5 anys de desindustralització ningú deixà de parlar de crisi. Un mot que va unit a la indústria menorquina de manera intrínseca. L’etapa dels anys vuitanta no era l’única, però sí que tenia un perfil diferent, ja que es deixaren de crear empreses noves encomanades a substituir les que tancaven. Empress España S.A. té molt de símbol d’una època d’expansió. A principis dels vuitanta era la primera gran fàbrica menorquina del sector. És clar que quan hom llig el llibre “La Via Menorquina de Creixement” dels tres historiadors catalans, Farré, Surís i Marimón (1977) s’adona de lo frívols que resulten quan afirmen que a Menorca no hi havia grans empreses perquè cap d’aquelles comptava amb més de 200 treballadors. Frívols perquè aplicaren una teoria estructural sobre una realitat històrica, i és que Empress España S.A., Novus S.A. o DENIX –en la seva millor època- com ara la Jaume Mascaró o la Pons Quintana són –i van ser les dues primeres- grans empreses en el context de la indústria insular.

El símbol d’un final. Un paràgraf que trenca, irremeiablement, amb l’anterior. Després de 1985-1987 es posava un punt i apart a un model de creixement econòmic basat en els paràmetres d’una idea evocada pel ministre López Bravo a finals dels seixanta. Després del procés de desindustrialització –sempre trobarem aquell historiador oficial que ho qualifiqui de reestructuració o reconversió- ni la societat menorquina ni la seva economia ni el seu equilibri sectorial han estat els mateixos. És evident que el mot desindustrialització l’empr en contraposició a la paraula que Gaspar Oliver, llavors conseller d’Indústria i Comerç, va fer cèlebre aquell any de 1987: “reindustrialització”.

El símbol doncs, Empress España SA, va néixer a Ciutadella el 1972 de la fusió de dues personalitats empresarials capficades en el món del calçat: l’holandès Charles Portocarrero i el ciutadellenc Martí León. Després d’una forta crisi de mercat, l’empresa de Nimega Empress passà a comptar a Menorca amb una sucursal que produïa pels mercats belga i holandès. Es tractava d’un negoci rodó. Per una banda els socis holandesos aconseguien una producció de qualitat i preus de cost més baixos, i per altre pels León aquella aventura era necessària, ja que els consolidava en un mercat alternatiu al canal d’exportació que dominava a finals dels seixanta i principis dels setanta: els EUA. Amb els ulls de la suïssa Bally International posats en el producte de Calçats Roseta, Menorca treballà per a dissenyadors famosos com Sergio Rossi, Pierre Cardin, Aldrovandi, Pertegaz o Adra Pfister... Cap el 1977 el tàndem Portoccarero i León comptaven amb una de les fàbriques més modernes d’Espanya. La seva expansió va ser fulgurant cap els mercats del BENELUX, Regne Unit i els EUA, aquest últim sota el trade mark, Botelli. El desenvolupament d’Empress España SA és el mateix d’altres grans fàbriques que configuren i centren la investigació i la història de la indústria menorquina. Un gegant illenc que el maig de 1987 presentà l’expedient de regulació d’ocupació.

El caràcter internacional d’Empress España SA es pot conèixer a través dels articles de premsa. Potser el que més ens crida l’atenció és un escrit en holandès signat per Jan Naaijkens i que es titulava, “Empress-España: een proeve van moed, ondernemingsgeest en doorzettingsvermogen”, o sigui i després d’una mà d’ajuda en la traducció, podem acabar aquest recordatori als 120 treballadors amb aquell lema: “Empress España una prova de coratge, esperit empresarial i lluita”. Sens dubte, aquestes són les altres històries, les que costa contar, les més petites, les que afecten a col·lectius determinats, però, al cap i a la fi: història.

(Publicat a Ultima Hora, 12 de febrer de 2008)

Secrets d'una paret

Açò són parets!!! I no les que es fan avui endia, fines, de guix o estuc. Aquesta paret ronyosa guarda zelosament molts de secrets. Una dia va ser la paret de Calçats Florit, ara és la meua, la nostra paret, la que guarda en les seves pelades de pintura capvespres de crema catala, de xibeques eternes, de llaunes de birra d'importació, o Yllera o fondues de formatges... Per açò, estimada paret, si un dia et tiren, almenys aquest tub que et talla en dos restarà online fins que un dia aquest bloc me'l censurin o s'esgoti el seu disc dur.

Gràcies pels teus silencis!!!

Cos femení no acabat