la nit del 7-J

En unes eleccions tots els resultats són positius. Miri per on es miri, tothom triomfa.

La lliçó de les europees no és extrapol·lable a nivell local o insular, però a nivell nacional marca una tendència molt clara: el desgast del partit en el poder "segons opinió de Leire Pajín", de fet, de tots els partits en el poder (llevat del cas d'Itàlia, França, Alemanya...), i l'ascens del PP. Una diferència de 3,72% punts respecte del PSOE, gairebé un ascens del 6% si el comparem amb les dades de les legislatives de l'any passat.

El PSOE entra per tant en retrocés a nivell nacional.

A Catalunya CiU es fa amb majories a Lleida i Girona i assoleix 2 diputats amb la seva coalició nacionalista, mentre que la nova Izquierda Unida de Cayo Lara salva la primera prova de foc mantenint els seus 2 eurodiputats. Entren en escena UPyD amb 1 escó i es manté la coalició d'Esquerra amb 1.

A Menorca i Ciutadella. Tot i que els resultats, deiem, no són extrapol·lables en quan al vot de l'esquerra (amb un PSM que en les municipals sí que treu millors resultats), en quan a la dreta sí.
El 2004 el PP va obtenir el 45,2% dels vots (10152 escrutinis), mentre que el PSOE es situava en el 42,2% (9481). El 2009 el PP tendria el 44% del vots (9156) i el PSOE el 43% (8928). Un resultat molt semblant, i amb les mateixes victòries electorals als feus tradicionals de Mao i es Castell (PSOE) i Ciutadella (PP).

A Ciutadella on la dreta s'havia dividit i on UPCM havia apostat per donar el seu suport a una escissió del PSOE, UPyD, el PP s'ha trobat amb un nou retrocés. Passa del 52,20% (3608) de 2004 al 46% del 7-J (2802 vots), mentre que el PSOE assoleix a costa dels votants pessimistes 2552 escrutunis, passant del 35,9% al 42%. Un resultat molt bo i treballat.

De la resta de partits destacaria Esquerra Unida que guanya 160 vots amb el 3%; i la desfeta electoral d'Esquerra-Entesa de 1051 votants el 2004 a 533 el 2009.

Amb tot, el PP és el gran guanyador d'aquesta nit electoral, ja que si açò era una moció de confiança cap el seu líder, s'ha quedat amb la primera victòria camí de La Moncloa.

7-J : la macro enquesta d'avui

Passat el dia de reflexió toca anar a votar. I sobretot, votar, encara que sigui per deixar el sobre en blanc o no votar res.

Les Eleccions Europees enguany s'han presentat, encara que no es refereixin així el PP i el PSOE, com una macro enquesta extrapol·lable a un hipotètic resultat a Espanya. Encara que no ho diguin, i diguin que el que importa és Europa, la campanya s'ha centrat en la crisi social espanyola i la crítica de partits.

En cap moment, o en algun moment d'aquells que hom ni se n'adona, s'han parlat de les coalicions de partits europeus, i de com o amb qui s'asseuen a Brussel·les.

La bipolarització de la vida política espanyola no és bona, ni per la democràcia, ni pel sistema. I encara s'ha d'afegir la dificultat dels dos grans partits de trobar alternatives als seus dos número 1. José Luís Rodríguez Zapatero no té substitut a la vista, la seva segona legislatura ha de ser la darrera si el PSOE no vol una sequera electoral com la que patí després de González, i Mariano Rajoy, que no és el líder polític alternatiu que enimora, no té l'alçada política d'Alberto Ruiz-Gallardon.

EUROPA, EUROPA

Les eleccions europees arriben amb un interès ciutadà gairebé nul. Són pocs els que els interessa saber qui mana a Brussel·les, i com s'organitza la Unió Europea. Vivim a Europa, i en canvi, aquest és un concepte encara abstracte.
Europa es construeix pels límits geogràfics, encara que és ben cert que hi ha moltes velles Europes dins el nostre continent. La de la Mediterrània, el bressol de la civilització que inclou nord d'Africa i les franges de Síris, Israel, Líban, Turquia... La del centre, la de l'Est i el Bàltic i les Illes Britàniques.
El gran problema és la construcció europea, i la cessió de poder per part dels estats que la composen... Un tema com el nacionalisme, i les llengües minoritàries tindrien cabuda dins una Europa unida i sense fronteres. Exemples de convivència no falten, però exemples d'intolerància en sobren.
Europa no és, doncs, un mot qualsevol, és el futur.

soldats otomans a la Pl. dels Pins

Curiós, ben curiós... extremadament curiós i xistós. Descobreixen dos soldats otomans morts el juliol de 1558 prop d'un kebab. Curiós... No hi ha dubte que són turcs, no cal ni fer autòpsia.

miratges polítics

Llegia en el bloc d'en Francesc Sintes que el cadiram transforma les persones que l'ocupen. Hem de partir que el poder és abstracte, però algunes que les decisions que aquest "power" disposen són nítides, reals i es toquen amb els dits. Del nou ajuntament de Ciutadella hi ha poques coses a dir. Arriba condicionat per una situació creada pel PP-Ciutadella, i per uns personatges de còmic, el tàndem dels Casasnovas. Amb tot, el PP no va perdre les eleccions, el PSOE va ser el gran derrotat després de crear un grupúscul lliurepensador, Ciutadella Canvia, que no aconseguir el seu objectiu: remoure la consciència del poble.
Ciutadella és un lloc certament complex. Si alguna queixa s'alça aquesta és el descosit creat pels carrils bicis que ara proliferen per tot arreu. El dia que vagin a votar alguns pensaran amb aquests carrils, si entre el 10%-20% de la població va en bici, ja tenim l'enquesta realitzada. No més interpretacions.

A nivell de la política nacional mai en la història espanyola recent havia trobat un exemple de la desintegració d'un partit polític. En menys d'1 any de les eleccions el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero passa a ser un partit amb poques espectatives de futur. Procur passar bastant de la política nacional i local, ja que ni de l'una ni de l'altre el ciutadà en treurà res de bo, però quan seguia el debat de l'altre dia vaig percebre l'olor a cadàver polític de l'actual primer ministre espanyol. Sense propostes, capficat en les pissarres digitals, sense ficar el dit en la llaga de les hipoteques, i mecenes de la banca: la culpable primera i última de la situació econòmica de l'Espanya actual.

El desencís és total! La classe política menorquina està molt aferrada a les cadires del poder, serà el vellut, si algú hi deixès xinxetes segur que no hi seuen tan a gust.

I un últim encís, enhorabona als treballadors de El Caserio. Nueva RUMASA sembla una bona opció, però aquí resulta curiós com la història dóna voltes estranyes. Els socialistes menorquins i balears aplaudeixen que la familia Ruiz Mateos salvi una empresa senyera del sector. Algú recorda que li passà a aquesta família durant el primer govern González?

4,010,700 aturats i n'hi ha que xerren d'himnes

És una xifra que convida a una reflexió, però una reflexió real, no teòrica. La crisi que tenim al davant no és nova, però té tota una sèrie d'ingredients totalment nous. Quan hom estudia les crisis sempre troba variables. El 1959-1960 ja es va donar una situació d'aquesta. El govern franquista sense saber ben bé com sortir-se'n va trobar la llum amb un govern tecnòcrata i amb la casualitat del boom europeu i l'emigració següent.
Ara la situació pels treballadors de les empreses privades és difícil. Més difícil. S'acosta la temporada d'estiu més complicada. Els ERO s'han fet i es fan per salvar empreses, i és clar, que hi entra la picaresca dels empresaris. Kraft ha estat l'exemple més gran que hem viscut a Menorca, Buades a Binissalem... BIC, PcCity...
La veritat és que una part dels nostres polítics més valdria que posés els peus a terra. Quan el senador Pere Sampol va fer aquella pregunta sobre l'himne de les Nacions Unides, més li val a aquest senyor pensar en el present. Em sembla que n'hi ha que cobren massa pel que fan i diuen. Aquestes xorrades només surten d'algun funcionariet o alguna persona certament -com li agradava de dir a Sebastià Serra- que passa poca pena pel seu entorn social.

Valkiria : es lebe das heilige Deustchland

Valkiria ha despertat de cop un dels episodis finals de l'Alemanya de Hitler. Fa anys afirmar que Alemanya havia estat la víctima del dictador era sinònim de "nazi", hem hagut d'esperar a una pel·lícula perquè els alemanys que van donar la seva vida per acabar amb un règim totalitari sortin a la llum.
A més de Claus von Stauffenberg i tota la trama sempre he destacat el paper dels alemanys ficats en les Brigades Internacionals. És un cas com el dels italians, d'apàtrides, que no un cop acaba la guerra espanyola no tenen on anar.
La trama Valkiria és un dels pocs exemples de reconstrucció històrica que es cenyeix als fets. I és que la X Panzer africana té molt a veure amb tot el rebuig de la Wehrmacht contra les SS Waffen i el sistema totalitari. Un dels noms més il·lustres, el del mariscal Erwin von Rommel van estat ficats en l'oposició a Hitler i Himmler.
Un treball el de Bryan Singer molt recomanable a qui agradi la reconstrucció històrica, i a qui no, doncs, que no hi vagi.

Ciutadella i el caos polític

O jo vaig errat o prest haurem de parlar de "política local ciutadellenca" com un exemple del caos més absolut en la gestió municipal. Potser no sigui prest i algun analista polític es posi les mans al cap si llig un per els articles de premsa que parlen de tot el que ha succeït a Ciutadella des d'agost de 2008. Des que el Clan del Casasnovas o Grup Díscol va començar el seu govern de banda del PP.
Hem de tenir en compte que el 80% llarg dels que es fiquen en política ho fan per algun interés. L'altruisme és quelcom que es deixa en l'armari, o s'utilitza quan es fa un donatiu misericordiós a alguna ONG. Són coses del nostre món globalitzat!

L'altruisme polític, doncs, és quelcom pels romàntics, pels que somnien desperts en móns millors. Total, per gent desfasada!
El mateix analista polític convertit en historiador es seguirà posant les mans al cap quan comprovi que des de l'agost de 2008 al febrer de 2009 cap de les forces polítiques opositores va ser capaç d'organitzar un front comú per a presentar una moció contra el batlle Brondo. No va ser possible fins el febrer, i l'efecte dominó de la decisió implica entrar en una espiral lúdica en el si del "Grup Mixte".
La trama és histriònica. El PSOE tenia la iniciativa, el PSM la va adormir en un principi, i l'única força que no s'ha mogut del seu lloc ha estat UPCM.
A dos anys vista d'unes eleccions la batlia és una trampa. Ho sap el PP que va crear el monstre que es diu "Grup Mixte", "Grup dels Díscols" o la Camarilla o Clan del Casasnovas, o transfugues ocasionals... Sigui el que sigui, el joc és damunt la taula. Sense batle no hi ha moció, i amb la recuperació de regidors, el PP passa a ser una formació més forta.
La poltrona de la batllia té a sobre l'espasa de Damocles.
Qui la vol?