Una frase molt hortalana diu que "si sembres prunes no colliràs melons" i un refrany molt més proper al gust del mass media diu que "si sembres vents recolliràs tempestes". Necessàriament si una cosa es fa sense criteri és fa malament ab initio. L'últim govern Matas ha estat marcat per la prepotència del seu partit, per l'aparició d'IB3 com a instrument de propaganda política i, finalment, pel cas Andratx que ha fet trontollar els ciments del mateix govern balear. L'aposta mediàtica per na Maria de la Pau Janer a Mallorca i Antònia Gener a Menorca no ha donat els resultats abellits, tot i que la candidatura Matas arribà al 46,08% dels sufragis. És més que evident que un govern forçat com el que es posarà en marxa amb Francesc Antich no serà ben rebut per la meitat de la població balear, i a la resta se li haurà d'explicar el per què de moltes coses. Per començar què se li ha promès a M.A. Munar i a UM, ja que les exigències d'aquest partit bisàgric són prou conegudes, i en segon lloc, als ciutadellencs, ens quedarà el dubte de que hauria passat si... si el PP-Ciutadella hagués anat a l'oposició des del començament. A escasses hores d'un nou Sant Joan la desaparició de Matas no ens deixa indiferents, ja que aquest home, es vulgui o no es vulgui, ha tingut en les seues mans les decisions més elevades en la política autonòmica.
Envoltat de la corrupció política, casos "Tunel de Sóller" (judici que finí amb l'absolució in extremis de G. Canyelles el 1997), "Brokerval-Interbroker" (1994). "Cas Bon Sossec" (1990-1997) -durant l'epoca del seu paladí, Gabriel Canyelles-, "cas Formentera" (suposada corrupció electoral que consistí en la compra de vots d'immigrants a Amèrica, 1999), "Cas Rasputín" (relacionat amb una d'aquelles nits salvatges que acabaren amb alguns càrrecs del nostre govern autonòmic en un prostíbul, 2004), "Bitel" (2004), "Andratx" (2006), "Cas del solar de ses rates a Ciutadella" (2006), Matas afirmà que "Andratx no és Marbella" després de reunir-se amb el fiscal general d'anti corrupció, però el cert és que la corrupció de les institucionals esquitxa de ben a prop tota la classe política. A l'esquerra i a la dreta trobaríem casos per il·lustrar un diccionari de com trair uns ideals -en el cas que els tinguessin-, però també és ver que el currículum vitae de Matas és tan interessant com la compra de la seva llar al centre de Palma: 725 metres quadrats constrüïts i 160 metres quadrats de patí valorats en 4,9 milions d'euros. I és que en la política es fan vertaders miracles com el de convertir grans d'arena en billets de 500 euros!!! Llàstima que no tots els mortals tinguem la fórmula màgica!!! No és estrany doncs que em permeti de comparar a Matas amb un alquimista!!!
L'adéu polític de Matas obre una esquerda en el PP-Balears. 600 càrrecs de confiança -segons El País sortiran del govern-... L'experiència del "Pacte 2 : segones parts mai no foren bones" començarà amb un pollastre sense cap en l'oposició, i amb la necessitat de no caure en els mateixos errors del primer govern Antich.
El Govern Balear quedarà així constituït per 5 partits de centre-esquerra+regionalistes mallorquins: PSOE (16), PSOE-Eivissa pel Canvi (6), Bloc (4), UM (3) i PSMenorca-Els Verds (1). Situacións així calen de molta til·la i de polítics amb molta personalitat i un equip de treball amb els peus a terra, o sigui, allunyat dels tecnòcrates de l'anterior experiència.
_____________________________________________
25 de juny. Dies després de Matas ha estat na Maria de la Pau Janer la que ha anunciat que no formarà part de l'oposició del PP-Balears en el Parlament. Era lògic. Com independent estava compromesa al projecte de Matas, sense ell, la seva posició estratègica en el PP era més que discutible, i més encara si tenim en compte les crítiques duríssimes que ha rebut, des de la dreta a l'esquerra.
5 comentaris:
només una coseta, company: gabriel cañellas va ser absolt, tot i que a la sentència es considera provada l'existència de suborn. el van absoldre pel petit detall que el delicte havia prescrit. Només uns mesos o uns anys abans, l'haurien condemnat. d'acord?
Així és. Record el judici amb situacions bufes dignes d'un llibre de Tom Sharpe, aquell alzheimer circumstancial de Gabriel Cañellas, aquell desconeixement dels càrrecs seus companys... Gràcies per la puntualització.
No és només que la majoria de mortals no tinguem la fórmula màgica: és que no la volem! No es tracta de fer que la equitat pugi el llistó fins al nivell d'aquests individus, sino de fer-lis baixar el seu nivell fins al del poble.
Per definició, la gent sense ambicions ni ànsies de poder no es dedica a la política. Què podem esperar si les coses són així?
Dena Dragunov, a quines hores i quin dia de descans ciutadellenc t'has posat a fer aquest comentari! La idea de l'alquimista no és la de corrumpir-nos... la societat en petita escala esta corrumpida... S'altre dia ja vaig denunciar la pressa a l'ajuntament de fer funcinaris a dojo a familiars directes... I pel que sembla ningú ho ha protestat.
Bé, els polítics tenen la tendència a corrumpir-se i açò és així perquè el que s'hi fica ja ho fa amb aquesta idea i no compta tampoc amb la força d'uns ideals.
I si no sempre ens quedarà el "Panem et circenses".
Pensa que alguns ens mirem les festes anant ben clars i no des de la boira dels ginets amb llimonada. Així és possible estudiar el comportament de la gent quan es mostren tal com són, sense les màscares que duen la resta de l'any.
Publica un comentari a l'entrada