EREN ALTRES TEMPS...

Eren altres temps, els de la Rissaga Alcohòlica, ahir en plena elegia orgiàstica d'aferrada de cartells, i en plena, també, festa conservadora al Passeig de Sant Nicolau amb vistes al dic exterior, hom em va comentar que seria interessant tornar a llegir quelcom d'aquella rissaga de fa temps.

I no ho veia tan clar fins que avui de matí m'he trobat al parabrises del meu cotxe una invitació on llegia "Illes Balears: FUNCIONA; festa inici de campanya eleccions 2007. Amb Jaume Matas i tots els nostres candidats". sÍ, l'estrella, l'starlette de tota aquesta festa va ser en Jaume Matas. Un mallorquí que es desplaça com ho feia el governador provincial de Ciutat "temps fa", en definitiva un colonialista, d'aquells que quan arriba el final de la temporada turística recol·loquen les restes de les reserves per Menorca a Mallorca, i així avancen el final dels sis mesos de feina turística. Ei, que en Francesc Antich tampoc ho deixa de ser un colonialista envoltat d'oportunites que esperen ansiosos encetar un nou galimaties o pacte "a la mallorquina"... Lo d'en Matas és curiós, a la seva aliada política, M.Antònia Munar, sempre li va sobrar allò de Menorca... Ella somniava amb unes Mallorques propera al comentari d'una professora de la facultat d'història: "Jo quan dic Balears vull dir Mallorca, quan dic Mallorca vull dir Palma" i així podríem rebaixar l'escala fins els excusats del Parlament del Regne de Mallorques o al vestidor personal de la senyora de la Unió Mallorquina.

Deixam açò de banda. És a dir Mallorques. És a dir Palma. És a dir la barriada que envolta el Parlament. L'excusat, el vestidor, el mallorquinisme hiperbòlic que té la mala llengua de dir que a "Baleàs es parla es mallòrkí" i que entre en equip d'ACB i un equip de volei femení de segona prefereix retransmetre el volei, ja que Alaró és un gran poble i Menorca és aquell accident geogràfic més enllà de Cala Ratjada.

Divendres 10 de maig, Ciutadella s'ha despert amb la campanya electoral en plena efervescència. Es tracta de la mateixa reacció d'una aspirina efervescent en aigua, però sense efectes anti coagulants. Part de la Contramurada ha aparegut ornada amb la propaganda del PMQ, partit unipersonal de Lorenzo Casasnovas, del Molí a Calós i sa vorera dolenta l'UPCM i el posat d'un Triay molt convençut de la seva utilitat a Dalt la Sala. I enmig d'en Lorenzo i en Triay, els cartells del PSOE retransmesos ahir, a l'hora de les bruixes, i en directe per la tele d'en Matas IB3.

Serien allò de les 9 i més del matí quan una furgona del Castillo Menorca aparcava al lloc reservat als regidors. En la seva part de darrere dues grans fotos del candidat Casasnovas, i assegut a es Bornet el candidat i regidor. La seva campanya electoral consisteix en aquestes escenes vistossíssimes, i en la possibilitat de captar vots innocents que el nodreixin uns quants anys més. I clar sempre trobem aquell senyor etílic que no té cap complexe i li diu "jo a tu te votaré". I açò en es Bornet, a sa terrassa, lloc d'encontre de l'altre partit ultraconservador, l'UPCM.

A l'altra banda de la dreta, en una dimensió desconeguda, -serà a la quarta?- ens trobem amb el PSM. En una altra època, el de la Rissaga Alcohòlica, hauríem fet un comentari jocós de la foto de campanya dels pessimistes. Quatre candidats a sobre d'una arena blanquíssima d'una platja verge. No eren ells els que defensaven amb els verds, tot i la mala olor, la presència de les algues a les voreres de les nostres platges? Per què la seva honestat no arriba al punt de fer-se la foto amb els peus dedins d'unes sucoses basses d'algues? Per què?

A tot açò, la campanya ha començat!!!