dijous, 31 de maig del 2007

MAÓ GUANYA; CIUTADELLA PERD

Ciutadella és un ciutat monumental que any rere any perd part del seu patrimoni. Fa poc més de dos anys era la fàbrica de sabates de Domingo Moll en el carrer Marquès d'Albranca. Ara és la Farmàcia Llabrès la que viatja a Maó i deixa d'existir en el cor de Ciutadella. En el passat i en el present els nostre ajuntaments (ja siguin populars, socialistes o pactistes) han fet oïdes sordes a la conservació del nostre patrimoni històric-monumental, un cas molt flagrant ocurria aquest darrer any quan desapareixia per sempre una de les villes històriques situades a la primera zona d'estiueig de Sa Farola. En el cap d'una persona civilitzada no hi hauria dubtes de conservar les facanes historicistes d'aquelles villes que són i que han de ser patrimoni del nostre municipi. No esperem, doncs, que la defensa d'aquests vells edificis, testimonis muts de la nostra història, surti de cap partit polític... Ara per ara l'amenaça de perdre el que resta del nostre patrimoni industrial és tan clara que a penes s'han aixecades veus en la seva defensa. Som conservadors només a l'hora de dipositar el vot, no per a conservar la nostra memòria.
I és que l'atractiu d'una ciutat es concentra en l'oferta monumental i cultural...
També resulta curiós quan ens parlen d'un casc històric protegit. Açò no és així. De primeres una part del casc antic és un petit centre comercial, i de l'altra, el casc històric s'ha d'entendre com quelcom més ample que encercle carrers com el de Príncep i la primera fase del Camí de Maó on trobem la primera fàbrica de calçat construïda a l'illa. La Triay i Avinyó de 1864. Sense anar molt lluny la Casa de Joan Trémol -n'hi ha que li diuen Casa Pons- del carrer de Sant Cristòfol és l'exemple de l'abandonament d'un edifici senyorial propietat en el passat del líder dels conservadors ciutadellencs i diputat a Corts pel mateix partit. Un home oblidat, però tingué un paper polític cabdal a finals del s.XIX.
Ciutadella té en el present un munt de possibilitats, trobar-les en el futur, és qüestió que en el present no ens les llevin.