Aquest podria ser el diari d'un interventor de mesa del PSOE. Podria ser ta
mbé el diari de l'únic objecte perdut en el col·legi electoral de la Casa de Cultura, un rosari. Tot un presagi!!! Entre les 9 i les 10 vam assistir al desembarcament de la gent de missa, d'aquella que fa olor a ciri pasqual, i sí, en certa manera allò s'assemblava a una processó de Maria Auxiliadora, açò sí, molt grisa, tan grisa que prest va començar a ploure a poalades! Hom es va imaginar un abans i un després d'aquella pluja que queia de les teulades del carrer del Sant Crist. Aquell seguici de monges, capellans, feligresos de pro eren els primers votants, i també van ser, com és lògic, els darrers en esser comptats i, clar, allò sí que va ser un recompte quasi monocolor.
mbé el diari de l'únic objecte perdut en el col·legi electoral de la Casa de Cultura, un rosari. Tot un presagi!!! Entre les 9 i les 10 vam assistir al desembarcament de la gent de missa, d'aquella que fa olor a ciri pasqual, i sí, en certa manera allò s'assemblava a una processó de Maria Auxiliadora, açò sí, molt grisa, tan grisa que prest va començar a ploure a poalades! Hom es va imaginar un abans i un després d'aquella pluja que queia de les teulades del carrer del Sant Crist. Aquell seguici de monges, capellans, feligresos de pro eren els primers votants, i també van ser, com és lògic, els darrers en esser comptats i, clar, allò sí que va ser un recompte quasi monocolor. Si exceptuem el servei d'acompanyament personalitzat que els populars posen a disposició dels discapacitats i retrassats mentals -compte, que ho deim amb tot el respecte cap a ells!- (total: just bescanvien un cafenet per un vot i a més si cal t'aguanten el canet perquè no orini allà on li doni la gana) i d'alguna incidència indigne de comentar, açò de les deu del vespre, el PP-Ciutadella havia assolit els 10 regidors, el PSOE 6, el PSM 4 i, finalment, la UPCM 1. És clar que en aquell moment, assegut en aquella taula, els comptes per a futures aliances resultaven impossibles. Els interventors del partit d'en Joan Triay, l'home del 
cementeri, tenien les coses clares, "cap pacte anti natura" i "no involucrar-se en el govern municipal". Açò significa que Llorenç Brondo seguirà de batlle, però en minoria, i si la UPCM és el que diu que és, aquests seran quatre anys de govern de "seny", amb un tarannà molt diferent que ha de començar en la reducció de les retribucions dels regidors en un 20% (segons es llig en el seu programa) i en la capacitat d'influir en una Ciutadella que necessita d'una nova imatge després de quatre anys caravaggians. Amb tot, Joan Triay té motius per estar content, ja que a sobre d'ell recau la responsabilitat per a que no es torni a reproduir una situació de corrupció com la que hem viscut aquests anys.
cementeri, tenien les coses clares, "cap pacte anti natura" i "no involucrar-se en el govern municipal". Açò significa que Llorenç Brondo seguirà de batlle, però en minoria, i si la UPCM és el que diu que és, aquests seran quatre anys de govern de "seny", amb un tarannà molt diferent que ha de començar en la reducció de les retribucions dels regidors en un 20% (segons es llig en el seu programa) i en la capacitat d'influir en una Ciutadella que necessita d'una nova imatge després de quatre anys caravaggians. Amb tot, Joan Triay té motius per estar content, ja que a sobre d'ell recau la responsabilitat per a que no es torni a reproduir una situació de corrupció com la que hem viscut aquests anys.La lectura dels resultats és clara: El PP tot i quatre anys de desgovern ha aguantat i la davallada de vots és quasi imperceptible, poc més de 120 que han anat directes a la senalla d'UPCM i del PSOE. El PSM ha guanyat vots, fins a 419 (tot un èxit pírric!!!) i ara caldrà més cintura política de la pugui oferir la seva finalista al Premi Sant Jordi. Es miri com es miri, à droite ou à gauche, el PSOE és el gran derrotat tot i que supera els 3000 sufragis i en guanya 313. I a la fi podem comptar una gran notícia: la desaparició del PMQ la qual cosa significa una gran victòria per a tota Ciutadella, i una de dolenta per a la resta del món, ja que en Lorenzo Casasnovas se'n va de volta al món, i ja sabem que en diuen dels atilas i els seus cavalls... La UCM i el Fòrum són la cara trista de la derrota ja que perden la representació que tenien. La clau d'aquest collage de partits, com hem dit, la té en les seves mans la UPCM que s'ha fet amb els vots perduts del PP i, sobretot del PMQ, o sigui, que no li hem de buscar cap mena d'ideologia a un partit que compta en el seu si tot un "pupurri" d'idees i gent.
Un dibuix molt clar i inapel·lable: PP: 10; PSOE: 6; PSM: 4 i UPCM: 1.
En un anterior comentari ja havia anunciat que el PP aconseguiria reconcentrar el vot dissonant. Fa poc més d'una setmana vaig adelantar un sondeig via "radio calle", a base d'escoltar el que es diu i es comenta. Resulta curiós com el resultat, per desgràcia, s'ha assemblat, PP: 10; PSOE, 7; PSM: 2/3, UPCM: 1 i EU-EV: 0-1. Ahir diumenge, en aquelles hores d'espera tensa parlava amb gent del PP i m'explicaven que el que més els havia beneficiat era la presència d'aquells grupets "d'opinió paral·lela i no definida" centrats "en el canvi". Malauradament també ho havia anunciat. La història no engana, aquests grups es mouen per interessos, i la gent a Ciutadella no es deixa manipular tan fàcilment. És més, la participació ha estat inferior, passem del 58,64% el 2003 al 56,50% aquest 27 de maig. La motivació pel canvi no ha estat la clau d'aquestes eleccions; encara que sempre ens quedarà donar la culpa a la cincogema; i per a futures eleccions caldrà llegir-se molta història i sociologia històrica i política. Ciutadella no és conservadora perquè sí, és conservadora perquè té establerta una xarxa social que davant d'uns comicis funciona com una màquina perfecta que és capaç d'arrossegar vots del centre i de la joventut, cosa que evidentment crida l'atenció ja que és un error pensar que la gent jove és inconformista, ara per ara, els joves de Ciutadella, els que voten, són percentualment conservadors.
Per últim direm que el futur del PSOE està en fidelitzar el vot que té assolit i créixer cap el centre polític del PP amb projectes -sempre amb projectes reals-... aquesta és la clau...
(Foto: Cartells del PSOE amb la ferratina del Canvi, (c) Joan Martínez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada