El PP-Ciutadella i el seu camí enlloc

La puja de l’IBI a Ciutadella era quelcom que estava cantat. El PP-Ciutadella ha optat pel camí de la lògica amb l’abstenció de la UPCM. Però a més a més el PP ha comès l’errada més greu de la nova etapa, i ha estat el vot a favor de la proposta de Joan Triay i presentar al Congrés i al Senat un escrit contrari a la “Ley de la Memoria Histórica”. Cap partit sencer, amb els problemes que arrossega Ciutadella, hauria de dedicar ni un sol esforç a temes de pura teoria històrica. Mesurar avam quins morts pesen més o menys, calcular si les fosses de Paracuellos equivalen a un holocaust, o si les fosses comunes que sembren Espanya són o no són comparables als assassinats comesos els 3 anys de guerra en el ban de la República.

La pèrdua imparable de la imatge del Casc Històric de Ciutadella (prest caurà la casa d’Antoni Leon, la casa Arguimbau, l’altre dia li tocà el torn a Ca sa Viuda Anglada, a les dues villes de sa Farola, a la fàbrica de Domingo Moll, a la pons Menéndez...). Qui vulgui turisme cultural haurà de ser molt dur contra l’espoli dels immobiliaris, sens dubte la pela és la pela, però és una pela que ens condueix cap a l’abisme. El cas Llanera no és el primer ni serà el darrer.

I Ciutadella, mentrestant xerra de “caudillos y latrocinios” no té ni en la cartera el projecte d’un auditori, l’escola de música sembla que viatja al Polígon Industrial, però les escoles municipals segueixen com estaven i no hi ha, pel que sembla, res pensat a curt termini. I mentrestant, “que si Paracuellos” “que si Carrillo”, “Que si Lenin”..., però que Menorca perdi comunicacions aèries i es quedi amb una temporada turística de 4 ó 5 mesos no sembla prou perquè es faci un escrit i s’enviï al Congrés, com en aquell temps que la “mare quinca” era el joc oficial de la població.