La demanda del PSOE-Ciutadella per a posar en marxa l'Institut Municipal de la Cultura (l'IMC) obeeix a una de les promeses dels socialistes en la passada campanya electoral. La necessitat de planificar la política cultural així com de prioritzar els projectes a desenvolupar és part d'aquesta iniciativa. Una sala multifuncional no és una mala idea, tot i que no és la solució a llarg termini, i açò ho sabem i ens ho imaginem tots els que seguim els actes culturals a la nostra ciutat. I és en aquest sentit on les declaracions de la regidora Antonia Salord prenen un cert color de canvi, "ni renuncia a l'observatori ni a l'auditori". Però, quina és la prioritat? Aquesta és la pregunta que s'han de fer al PP, centrar el problema i deixar-se de filigranes i arabescs.
La passada legislatura Avel·lí Casasnovas absort en els afers urbanístics abandonà la cultura a la seva sort, i clar, allí tenim les infrastructures de les Escoles Municipals, i allí tenim l'Arxiu Municipal dividit en dos -l'històric i l'administratiu-, i allí tenim el Teatre des Born i tota la xarxa de teatres de les primeries del s.XX en un estat, en alguns casos, deplorable, i no oblidem el Museu Municipal...
El principal problema del PSOE i PSM a l'hora de negociar o criticar qualsevol tema relacionat en cultura es troba en el fet de no forçar una regidoria compartida, un pacte per a la cultura que no es produí, ja sigui per qüestions polítiques, per incapacitat política o per aquella "coherència ideològica" de la que van voler fer gala els PSM. Governar des de l'oposició és una entel·lèquia, és a dir, la tàctica del voltor tot i que pot semblar suggestiva no és millor que la del lleó. Uns esperen la rapinya i els altres mengen a gust.
I... mentrestant, Ciutadella continua com estava, tot i el mar de crítiques. Sense Teatre, sense Cinema, sense Auditori, un munt de peltret que serà el futur dic, sense Institut de Cultura, i un llarg etcètera de senses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada