Aquests dies s'ha parlat i escrit molt sobre la presència de na Maria de la Pau Janer en les llistes del PP-Balears en les properes eleccions autonòmiques. Els uns la feien nacionalista, serà per allò que escriu en català i que a vegades ha defensat el nacionalisme cultural , els altres la feien socialista, serà per allò de l'esperit de canvi a les vespres electorals de 1999. Aquells eren els temps del pre Pacte de Progrès, una passa enrera pel govern de les Illes que només deixà clara una cosa, l'entrada dels tecnòcrates de la UIB i funcionaris públics en les decisions d'un govern autonòmic. Crasso error! La manca d'un govern fort i la teoria de "pa per a tots" a totes les coalicions polítiques definiren per a la història de les Illes el fracàs d'una gran oportunitat, que quedarà sintetitzada en l'ecotaxa, un impost just, però mal pensat... Autora d'una obra tan personal com interessant entre les que destacaria abans que la seva discutidíssima "Pasiones Romanas" (premi Planeta 2005), "Màrmara" (1994) o "Orient, Occident. Dues històries d'amor" (1998)... Maria de la Pau és pels que en alguna ocasió n'hem tingut un contacte una il.lusa possibilista, decebuda per aquells temps del pacte que ens va il.lusionar, i que pensa en un canvi radical en el si d'un partit centralista que compta amb una vella guàrdia que no oblida que ella per començar és la néta d'un republicà repressaliat i l'autora d'uns comentaris de tall nacionalista.
(Foto pertany a BBCMundo.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada