Ca sa Viuda Anglada obre un precedent molt perillós. L’enderroc d’un casal bell mig de la Contramurada significa en altres paraules que s’ha obert la veda per a derruir el que resta d’arquitectura contemporània. El precedent és doncs molt perillós, ja que en el seu lloc no s’alçaran façanes monumentals, sinó “más de lo mismo”, promocions a dojo. Un dia xerrant amb un d’aquests especuladors d’habitatges en microcàpsules em deia: “ara és propietat meua i jo en faig el que vull”. Clar, i qui l’ha d’aturar? Qui li atura els peus quan el que deixa són un grapat d’euros enverinats! El diumenge vaig parlar amb un altre propietari molt diferent a l’especulador: “jo sé el que vaig comprar i haig de respectar-lo en la seva fesomia original, no per mi sinó pels que venguin rere meu”.... Serà que els especuladors es senten immortals... O serà que tenen un encefalograma molt pla o unes visceres molt malaltisses.
L’arquitectura industrial i indiana és la gran desconeguda de la nostra història. En molts casos es tracta d’edificis que passen desapercebuts o que han estat oblidats de les guies de la ciutat, però el fet de ser un conjunt únic en el seu temps els converteix en part de la llegenda que envolta aquella època daurada i que complementen l’embolcall monumental de Ciutadella. En aquest article recollim alguns dels exemples més interessants de l’arquitectura industrial, ja sigui en la vessant de la fàbrica, la casa o la villa d’estiueig.
La Casa Piris és el punt de partida. És un dels quatre casalots ciutadellencs estil indià que es varen alçar a Ciutadella. Cap el 1884-1887 i sota la idea d’un palau renaixentista italià. La seva façana i la seva situació no és atzarosa. El fabricant volia demostrar al poble com un jove de família humil es podia permetre el luxe de plantar una sumptuosa façana davant el palau ducal. Bartomeu Piris és l’exemple més clar d’una classe social emergent que tenia els ulls posats en els seus negocis i en el seu estatus social. Per açò la seva principal dedicació a part de produir botines va ser el foment de les activitats culturals (teatre, sarsuela, òpera, balls...), la política local, la beneficència, els viatges i la compra de patrimoni, llocs, cases, terrenys urbans... La teranyina social de la indústria sabatera
Grosso modo l’arquitectura industrial contempla varis estils, el renaixement (Casa Piris, Villa Miramar, Villa Bonaire...), l’historicisme amb reminiscències de l’urbanisme català (Gornes, Fiol i Cia./Bartomeu Pons i Cia./Lluís Esteban i Cia.; Casa Florit, La Sexagenaria (l’actual seu del Consell Insular de Menorca a Ciutadella...), l’arquitectura colonial cubana (Joan Mercadal i Cia. (1878), Casa de Ferro/Cabrisas Sastre, Hospital Municipal (1894), Casa Pons (finals s.XIX), Casa Cabrisas (1869-1872), Plaça des Peix –amb dues actuacions: les voltes de 1870-1872 i el 1894 amb les estructures de ferro de la Maquinista Naval...), el nou-centisme català (l’únic cas el de la Casa Mercadal Ribot), el racionalisme (Pons Menéndez,1926; Xalet Salord Menéndez-Arango, 1935) i el funcionalisme (Joan Pallicer Bonet/Domingo Moll i Sebastià Seguí i Cia). Un resum que podria ser més ample, més complex, i que incorpora aquestes construccions al conjunt de la Ciutadella neoclàssica.
L’arquitectura industrial i indiana és la gran desconeguda de la nostra història. En molts casos es tracta d’edificis que passen desapercebuts o que han estat oblidats de les guies de la ciutat, però el fet de ser un conjunt únic en el seu temps els converteix en part de la llegenda que envolta aquella època daurada i que complementen l’embolcall monumental de Ciutadella. En aquest article recollim alguns dels exemples més interessants de l’arquitectura industrial, ja sigui en la vessant de la fàbrica, la casa o la villa d’estiueig.
La Casa Piris és el punt de partida. És un dels quatre casalots ciutadellencs estil indià que es varen alçar a Ciutadella. Cap el 1884-1887 i sota la idea d’un palau renaixentista italià. La seva façana i la seva situació no és atzarosa. El fabricant volia demostrar al poble com un jove de família humil es podia permetre el luxe de plantar una sumptuosa façana davant el palau ducal. Bartomeu Piris és l’exemple més clar d’una classe social emergent que tenia els ulls posats en els seus negocis i en el seu estatus social. Per açò la seva principal dedicació a part de produir botines va ser el foment de les activitats culturals (teatre, sarsuela, òpera, balls...), la política local, la beneficència, els viatges i la compra de patrimoni, llocs, cases, terrenys urbans... La teranyina social de la indústria sabatera
Grosso modo l’arquitectura industrial contempla varis estils, el renaixement (Casa Piris, Villa Miramar, Villa Bonaire...), l’historicisme amb reminiscències de l’urbanisme català (Gornes, Fiol i Cia./Bartomeu Pons i Cia./Lluís Esteban i Cia.; Casa Florit, La Sexagenaria (l’actual seu del Consell Insular de Menorca a Ciutadella...), l’arquitectura colonial cubana (Joan Mercadal i Cia. (1878), Casa de Ferro/Cabrisas Sastre, Hospital Municipal (1894), Casa Pons (finals s.XIX), Casa Cabrisas (1869-1872), Plaça des Peix –amb dues actuacions: les voltes de 1870-1872 i el 1894 amb les estructures de ferro de la Maquinista Naval...), el nou-centisme català (l’únic cas el de la Casa Mercadal Ribot), el racionalisme (Pons Menéndez,1926; Xalet Salord Menéndez-Arango, 1935) i el funcionalisme (Joan Pallicer Bonet/Domingo Moll i Sebastià Seguí i Cia). Un resum que podria ser més ample, més complex, i que incorpora aquestes construccions al conjunt de la Ciutadella neoclàssica.
(Publicat a Ultima Hora, 20 de novembre de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada