PATRIMONI INDUSTRIAL 3: LA PONS MENÉNDEZ (1926)

S'alçava encara com un vestigi del passat. Va ser construïda el 1926i enderrocada en dues fases 1989 i 2001. Arquitectura racionalista, com la Casa Anglada devorada aquests dies pels depredadors d'edificis. En aquella època de la batlia socialista d'Antoni Salvador allò es podia perdonar. No és fins l'any 2000 que la legislació espanyola de patrimoni inclou aquests edificis com a part intrínseca de la memòria historica i social de les ciutats.

La Pons Menéndez és l'exemple d'un edifici classicista, esbelt, racionalista en tota la seva conceptualització. Les obres s'iniciaren el 1926 i el seu promotor va ser Josep Teodor Canet i Menéndez qui a partir de 1927-1928 va figurar com a propietari de la societat Canet per a la fabricació de calçat. Segons la matrícula industrial aquesta era una de les grans fàbriques del moment. La seva planta resultava curiosa. Una H. Al llarg de les obres no hi faltaren les anècdotes, entre les quals la mort d'un dels manobres, la desaparació dels plànols, la interrupció del tercer cos de la construcció que hauria donat a la Pons Menéndez un acabat més racional, segurament en una H-I. Però en aquelles circumstàncies la demora costava doblers. A més, per a Josep Teodor Canet el fet que la fàbrica estés envoltada d'assolls de porcs ja li era un problema prou higiènic, així que entre compres d'hortalets i la demanda a l'ajuntament d'una plaça va passar el primer any de vida.

Va ser batiada com a The Fashionable. Aquell nom global va ser l'aportació d'un Pere Josep capficat en les seves amistats a París, artistes i alguna costura de sastre que li procurava el substent. És obvi que aquest és un tema més privat que no pas històric, però sí que té relació amb el fet que aquella faràndula dels happy twenties es vingués a Ciutadella.

Però la fàbrica seguí el seu periple. Als anys trenta produí més que mai. Quan la resta de la classe industrial es lamentava de la crisi la Pons Menéndez exportava a Berlin, Londres, París, Brusel·les, Copenhague, Nova York... Entre les parets d'aquella fàbrica es fundà el PSOE de Ciutadella (1929-1930), passejà la primera bandera republicana de la ciutat, i el 1933 veia la llum el Radio Comunista (PCE). Era la resposta a un empresari socialista de part d'un sindicalista com Miquel Casasnovas Riera, la biografia més significativa de l'esquerra menorquina del moment.

I arribem a l'incendi: provocat pel mateix fabricant per a cobrar de l'assegurança les partides que la Bata Ltd. li havia tornat. Pere Josep i Marçal Moles iniciaren el foc, però quan veieren que els seus operaris arribaven per apagar-lo, el fabricant es posà davant la porta i els pregà que marxessin per evitar més desgràcies. (...).

Com veiem parlar de Pere Josep Pons podria ser un tema per una novel·la, rosa, vermella, negra i de tots els colors que hom hi vulgui ficar. El que més m'interessa d'aquest home singular era la seva amistat amb artistes estrangers. Un d'ells visità Ciutadella el 1926 i el 1933. S'hospedà a la casa de Josep Teodor Canet, i pel que sembla es deixà caure per l'obra. Alguns testimonis parlen d'un tal Hans, Cans, o Jans... Els registres dels vaixells ens parlen de Hans Hartung (1904-1989). El seu art abstracte no va cridar molt l'atenció als menorquins, però Pere Josep Pons sí que s'hi sentí atret.

_______________________________
La Pallicer Bonet i Cia.. més tard Domingo Moll i Cia. Enderrocada el 2004

_____________________________
La Joan Mercadal i Cia. (1878), no és la decana de les que tenim empeus, però quasi.