dimecres, 14 de març del 2007

UN AGUAIT A REINHOLD BEGAS (1831-1911)

Tornem a Berlin, però a l'urbs que evolucionà entre 1870 i 1914 en una ciutat imperial de la mà dels Hohenzollern, després de tot, el Berlin que tot aquell que el visita voldria que s'hagués conservat. A finals del S.XIX Reinhold Begas era un dels escultors més interessants del panorama oficial alemany. El concepte mitològic dels grups escultòrics el trobem en la influència dels grans clàssics italians, Miquel Àngel i Bernini, i dels pintors alemanys Lenbach, Böchlin o Feuerbach.
A aquest autor de l'escola de Rauch i Schadow li devem la font de Neptú a Berlin (Neptun-Brunnen), un grup escultòric on queden representats els quatre rius alemanys en les seves quatre figures femenines; i el grup dedicat al canceller Bismarck (1897-1901) que originàriament, allà pel 1901 es va col·locar ben davant del Reichstag. Ja sigui per sort o per la megalomania d'un Hitler investit en la redefinició de la capitat prussiana el grup es va traslladar el 1938 a la confluència de la Siegessäule (lloc del seu emplaçament actual), i que va significar la seva salvació de la destrucció dels bombardejos aliats i els combats a les darreries dels nazisme.

Evidentment no es tracta d'una obra d'una estètica sublim, com si ho és la Neptun-Brunnen, però en ell trobem tot l'arsenal de la mitologia prussiana: el Sigfrid i la forja de l'espasa, l'Amazona, la Sabiesa, l'Atlas amb el globus terraqui a la seua esquena i tota la simbologia que implica la glòria i la sabiesa. Com a últim detall direm que en la mà endreta el canceller porta el document de la constitució del II Reich i que a l'altra porta una espasa, res estrany per qui un dia va dir que la unificació d'Alemanya només s'assoliria amb "sang i foc".