“Si véns, Cafè”, un bon dijous, 25 de gener; açò de les 22:00 i poc més d’una nit molt freda d’hivern. Aquella era la presentació en societat de Jazz do It, l’enèssim experiment d’un Shanti Gordi & Co. submisos a les versions dels clàssics de Natalie Cole, Jaime Cullum, Billy Joel o Dizzie Gillespie... Un àpat musical molt en la línia d’aquest grup format per Sergi Martí (guitarra), Jesús Vàzquez (bateria), Nito Llorens (contrabaix) i Shanti al teclat i a la veu. Sabíem d’aquest concert per un cartell gens ni mica engrescador, d’aquells que just s’assaboreixen entre glop i glop de cervesa rància, de la que és tan fàcil farcir-se a Espanya. Un cartell en color negre, i les paraules "jazz do it" a l'anglesa del "just do it" de Niké. Al final, la música i el públic cobriren les expectatives. Un concert típic d’un Shanti Gordi adobat en les mil i una nits musicals ciutadellenques. 
En canvi, la setmana passada sí que vàrem comprovar la força del grup Puretones, pura dinamita maonesa que brodaren poc més d'una hora i mitja de vibracions i intenses notes.
Per un moment deixam la música de costat; a tres passes de qualsevol lloc del centre de la ciutat, a la Sala d'exposicions del Roser, l’hiperrealisme o el suprarrealisme -si hom ho prefereix- té el seu lloc en la pintura actual. Josep Moncada amb l'acrílic "À la recherche" i Miquel Bosch (1969) amb "Dues joies i un Capell", guardonada amb el Premi de Pintura Sant Antoni 2007. Entre els paisatgistes acurats, cas de Jaume Bagur, Juan Elorduy, Gabriel Camps... els treballs exposats en la sala s'inscriuen entre les apostes abstractes, expressionistes, naïfs o impressionistes...
En canvi, la setmana passada sí que vàrem comprovar la força del grup Puretones, pura dinamita maonesa que brodaren poc més d'una hora i mitja de vibracions i intenses notes. Per un moment deixam la música de costat; a tres passes de qualsevol lloc del centre de la ciutat, a la Sala d'exposicions del Roser, l’hiperrealisme o el suprarrealisme -si hom ho prefereix- té el seu lloc en la pintura actual. Josep Moncada amb l'acrílic "À la recherche" i Miquel Bosch (1969) amb "Dues joies i un Capell", guardonada amb el Premi de Pintura Sant Antoni 2007. Entre els paisatgistes acurats, cas de Jaume Bagur, Juan Elorduy, Gabriel Camps... els treballs exposats en la sala s'inscriuen entre les apostes abstractes, expressionistes, naïfs o impressionistes...
Malgrat que el premi ha recaigut en Miquel Bosch, ja destacaria algunes obres atrevides, de temàtica variada i estils diversos. Un primer cop d’ull ens porta potser a tres pintores, Marialena Gallardo amb “Al Pie del Balance”, Maria Pujol “Intentant aconseguir la llibertat”, un acrílic agosarat i “expressionista” i l'abstracta “So en el Desert” de Carmen Arroyo.
La pintura menorquina viu sens dubte un bon moment, i l’exemple n’és Miquel Bosch, format a l’escola municipal de pintura; però també podem referir-nos com fa alguns dies a estrangers residents a l’illa que aporten la seva obra a les galeries de l’illa, cas d’Alfred Hutchison, o Klaus Netzle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada