La nit anterior una nímia pluja de floquets de neu cobrí el cel de Praga. Viatjar a Bohèmia en ple hivern té aquest, jo en diria, encís en descobrir el Karlov Most a sobre d’un Moldava cobert d’una finíssima capa de neu, o en assaborir una xocolata calenta a zero graus en les entranyes del Hřad de la capital txeca.
La meua il·lusió, entre cometes, era visitar la ciutat d’Zlin. Prendre un tren a l’envellida Hlavní Nadraži i predre’m cap a l’est, en la recerca d’aquella ciutat sabatera que a principis dels anys trenta conduí Menorca cap a una de les crisis històriques més importants i que més radicalitzà a les portes de la Guerra Civil el conflicte social a la nostra ciutat.
Sí, perquè després de tot, entre Menorca i Zlín i Praga hi ha una relació històrica que s’escapa dels turistes de la Čedok que ens visiten aquests últims estius. Aquesta relació té un nom en lletres vermelles: Bat’a. A pocs metres de l’estàtua de Sant Wenceslau, a la dreta, així com ens hi acostem a plaça del mateix nom, llegim en un dels nombrosos rètols el nom de “Bat’a”. Ara és una gran tenda de calçat amb dissenys no molt cridaners per a qui s’acostuma als dissenys espanyols.
Bat’a no és sols una tenda bell mig de Praga, és una xarxa comercial que abraça gairebé tot el món. Als anys trenta la seua projecció cap els mercats de l’Europa Occidental afectà, com hem dit abans, el desenvolupament de la nostra indústria sabatera. L’èxit i la recepta d’aquella companyia consistí en una campanya de descomptes molt agressiva i a la innovació dels seus dissenys. Premises que, sens dubte, eren més valorades que la qualitat i el disseny de luxe que venien els nostres dissenyadors a través de la revista ciutadellenca “Moda y Calzado”.
En plena crisi econòmica, el 1933, Menorca reclamà de l’estat republicà mesures proteccionistes contra les exportacions txeques que amenaçaven el mercat canari. Al llarg dels feliços vint les Illes Canàries havien possibilitat una vàlvula de salvació i de recuperació pels industrials menorquins. Menorca que tot just comptava amb l’alternativa d’una incipient bijuteria depenent de les seues vendes nacionals i internacionals veia en el producte Bat’a un nou fantasma pel seu futur.
Ni vell ni nou, la Bat’a Ltd. no era sinó un fantasma en plena edat adulta. Pels productors alemanys de Pirmasens els txecs eren una mena de gangrena que s’estenia per tot arreu obrint i inaugurant tendes i filials a Alemanya, Àustria, Romania, Hongria, Itàlia, Singapur, Indonèsia...
La gran fàbrica d’Zlín la fundà Thomas Bat’a amb els seus germans el 1894 i en només vint anys havia passat del no-res a produir el 1917 més de 2 milions de parells. Si Menorca facturà calçat per a França i Anglaterra durant la Gran Guerra (1914-1918), la Bat’a ho va fer pels imperis centrals, però la seua gran expansió internacional arribaria als anys vint.
Setanta anys després, Guangzhou a la Xina Oriental,és un nou Zlín, un altra fantasma pel calçat espanyol i francès, situat a la costa xinesa i lloc on les mirades dels industrials balears s’hi han posat. La firma mallorquina Lottuse anuncià que pel 2004 la seua aposta pel mercat xinès valorada en més de 100 d’euros i en sis tendes passaria el 2006 a comptar amb una cinquantena d’establiments, situats en la costa del Mar de la Xina, des de Beijing a Hong Kong. Tot açò és pòssible gràcies a l’enlairament econòmic del gegant asiàtic i a les seues Zones Econòmiques Especials (ZEE) que han possibilitat en pocs anys un gran desenvolupament en quan a les indústries lleugeres. Guangzhou que aprofita les seues connexions amb Hong Kong ha esdevingut en la capdavantera dels prop de 7.000 milions de parells anuals que es facturen a la Xina (2005)... Nom tan exòtic com molest pels empresaris sabaters del cluster Elda-Elx, al Baix Vinalopó. Aquests darrers mesos s’han intensificat les queixes dels obrers i industrials vers la importació de parells xinesos. El setembre de 2004 una manifestació en protesta acabà amb l’incendi d’un magatzem de calçat al polígon del Carrús a Elx.
Les esperances del sector sabater espanyol resten pendents de la política que adopti Brussel·les respecte de la Xina Popular i l’Índia. Com llegim, tornem a parlar de crisi, però jo, i per si de cas, torn a la meua investigació del s.XIX; anys en blanc i negre, on encara és possible trobar-nos en alè de prosperitat.
La meua il·lusió, entre cometes, era visitar la ciutat d’Zlin. Prendre un tren a l’envellida Hlavní Nadraži i predre’m cap a l’est, en la recerca d’aquella ciutat sabatera que a principis dels anys trenta conduí Menorca cap a una de les crisis històriques més importants i que més radicalitzà a les portes de la Guerra Civil el conflicte social a la nostra ciutat.
Sí, perquè després de tot, entre Menorca i Zlín i Praga hi ha una relació històrica que s’escapa dels turistes de la Čedok que ens visiten aquests últims estius. Aquesta relació té un nom en lletres vermelles: Bat’a. A pocs metres de l’estàtua de Sant Wenceslau, a la dreta, així com ens hi acostem a plaça del mateix nom, llegim en un dels nombrosos rètols el nom de “Bat’a”. Ara és una gran tenda de calçat amb dissenys no molt cridaners per a qui s’acostuma als dissenys espanyols.
Bat’a no és sols una tenda bell mig de Praga, és una xarxa comercial que abraça gairebé tot el món. Als anys trenta la seua projecció cap els mercats de l’Europa Occidental afectà, com hem dit abans, el desenvolupament de la nostra indústria sabatera. L’èxit i la recepta d’aquella companyia consistí en una campanya de descomptes molt agressiva i a la innovació dels seus dissenys. Premises que, sens dubte, eren més valorades que la qualitat i el disseny de luxe que venien els nostres dissenyadors a través de la revista ciutadellenca “Moda y Calzado”.
En plena crisi econòmica, el 1933, Menorca reclamà de l’estat republicà mesures proteccionistes contra les exportacions txeques que amenaçaven el mercat canari. Al llarg dels feliços vint les Illes Canàries havien possibilitat una vàlvula de salvació i de recuperació pels industrials menorquins. Menorca que tot just comptava amb l’alternativa d’una incipient bijuteria depenent de les seues vendes nacionals i internacionals veia en el producte Bat’a un nou fantasma pel seu futur.
Ni vell ni nou, la Bat’a Ltd. no era sinó un fantasma en plena edat adulta. Pels productors alemanys de Pirmasens els txecs eren una mena de gangrena que s’estenia per tot arreu obrint i inaugurant tendes i filials a Alemanya, Àustria, Romania, Hongria, Itàlia, Singapur, Indonèsia...
La gran fàbrica d’Zlín la fundà Thomas Bat’a amb els seus germans el 1894 i en només vint anys havia passat del no-res a produir el 1917 més de 2 milions de parells. Si Menorca facturà calçat per a França i Anglaterra durant la Gran Guerra (1914-1918), la Bat’a ho va fer pels imperis centrals, però la seua gran expansió internacional arribaria als anys vint.
Setanta anys després, Guangzhou a la Xina Oriental,és un nou Zlín, un altra fantasma pel calçat espanyol i francès, situat a la costa xinesa i lloc on les mirades dels industrials balears s’hi han posat. La firma mallorquina Lottuse anuncià que pel 2004 la seua aposta pel mercat xinès valorada en més de 100 d’euros i en sis tendes passaria el 2006 a comptar amb una cinquantena d’establiments, situats en la costa del Mar de la Xina, des de Beijing a Hong Kong. Tot açò és pòssible gràcies a l’enlairament econòmic del gegant asiàtic i a les seues Zones Econòmiques Especials (ZEE) que han possibilitat en pocs anys un gran desenvolupament en quan a les indústries lleugeres. Guangzhou que aprofita les seues connexions amb Hong Kong ha esdevingut en la capdavantera dels prop de 7.000 milions de parells anuals que es facturen a la Xina (2005)... Nom tan exòtic com molest pels empresaris sabaters del cluster Elda-Elx, al Baix Vinalopó. Aquests darrers mesos s’han intensificat les queixes dels obrers i industrials vers la importació de parells xinesos. El setembre de 2004 una manifestació en protesta acabà amb l’incendi d’un magatzem de calçat al polígon del Carrús a Elx.
Les esperances del sector sabater espanyol resten pendents de la política que adopti Brussel·les respecte de la Xina Popular i l’Índia. Com llegim, tornem a parlar de crisi, però jo, i per si de cas, torn a la meua investigació del s.XIX; anys en blanc i negre, on encara és possible trobar-nos en alè de prosperitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada