L'altre dia en una classe d'alemany va sortir de manera ocasional el mot "Wahlrede", promesa electoral, i la pregunta gens ni mica capciosa era si allò era "seriös" o "umseriös"; és evident que per un menorquí/espanyol aquell mot és "umseriös", comparable, si cal, a la paraula "fabula", "mentida"... El desprestigi de la classe política és notori, siguin quins siguin els colors -ja que les ideologies han mort-, i ho és més encara si parlem de la política local, tot i que a ella s'hi dediquin persones vàlides, il·lusionades... Ara que és temps de promeses i d'inauguracions al límit del temps, a la gent del carrer només li preocuparan els projectes més clars i la pressió fiscal que d'un conavi de govern se'n derivi.
Què li passa a la política espanyola perquè un partit obertament de centre dreta i democràtic, com la CiU reparteixi en premsa milers de devedés per a desprestigiar els seus rivals socialistes, o que els representants del PP-Catalunya siguin insultats, vexats en les seves visites a ciutats de l'anell industrial de Barcerlona? Sens dubte, açò és el fruit de la radicalització inteessada i dirigida. Supòs que un alemany o anglès d'açò en diria "democràcia a l'estil mediterrani, tan genuí com la paella o la caldereta".
Després de tot, la política és gairebé l'únic camí per a fer possibles les coses impossibles. Una frase ornava al s.XIX el Reichstag de Berlin, "erst das Vaterland, dann die Partei", primer el poble, després el partit. Una expresió que ara resulta fins i tot demagògica i presa a riure. El cert, però, és que a llocs tan concrets com Ciutadella hem arribat en quan a la cultura a una situació realment preocupant: ni teatres ni cinemes en condicions, i açò sí, una trista biblioteca com ha estat batejada aquesta darrera setmana per quatre al·lotes del nostre poble. El panorama editorial és encara més angoixant. No és el fet que sempre veiem obres dels mateixos autors, és el fet que a Menorca llevat d'editors ocasionals, hi ha tan sols dues editorials. La que edita el Menorca i l'IME que treballa en la línia del Consell Insular i que fa uns anys, en l'era Mateu Martínez, ens van sorprendre amb una edició en alemany de les vivències del kaiser Wilhem II en el seu viatge per la Mediterrània i aturada al port de Maó. O sigui, "das ist sehr interessant für unsere Geschichte, aber in Menorca am meisten Leute kann nicht es lesen. Danke schöne, Mateu Martínez, und Lebewohl".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada