DE FESTES DE POBLE

Diuen que són tradicionals, que són ancestrals i immemorials, com les festes de Cala'n Porter, aquest estiu ens hem dedicat a recórrer els indrets més rancis del gin-amb-llimonada, un homenatge, un monument, sens dubte, a la gatera en estat pur i sobretot a gent que es transforma en imatges de lo més goiesques.

La nostra segona destinació ha estat es Migjorn on a la fi un Jaleo Bus ens ha portat bell mig de les sensacions etíliques. A Sa Rissaga Alcohòlica no som d’aquells que vagin a festes Barcardí, allò re-piju i orquestat per cases comercials exhiliades de Cuba, ni som dels que vagin a concerts repimpis de barítons, sopranos i tenor i que acaben en polèmiques sobre protocol, tan típiques de Ciutadella. Allà on hi ha oceans de suor, brutícia, alcohol del barat, arena i empentes, allà ens trobaran. Així és com després de l’experiència es mercadalenca ens vam acostar a es Migjorn Gran, poble immens on és possible compartir-ho tot amb l’única excusa de la gatera. Allà, pujat a la barra del Peris, com qualsevol estriper indecent d’un tuguri ranci, em vaig trobar amb un des-conegut de sa feina, un espectre si el comparem a l’aspecte jovial que ofereix quan treballa. Què tindrà l'alcohol que ens barata la gent? Cantussejava no sé què mentre aquest corresponsal i un santlluïser –molt bona gent, per cert- estiràvem el cambrer perquè ens sanciés una vegada més d’aquell gin-amb-llimonada aspre. Una hora abans i sense cap intenció d’entrar havia penetrat a pressió fins la meitat d’aquell bar. Gernació, suor, empentes, crits, algun cop i sobretot el millor del vespre, veure gent que comprava gins i els perdia absorbits en les camisetes i les esquenes nues d’aquella onada humana. O sigui, i passi el que passi, hi ha que anar al Bar Peris i deixar-se emportar per l’onada encara que pel camí es perdin les avarques, les bragues! i els capells i molts de cabells i tot el que faci falta; fins i tot s’hauran perdut algunes relacions i moltes llàgrimes.
Es Migjorn és un bon lloc per perdre coses, i sinó que ho digui qui va perdre el seu carnet de pesca, la seva amiga, la seva bossa i la seva cartera. En plena orgia alcohòlica i en un poble que no té costa aquest és, i no ho dubtem en absolut, el millor indret per perdre la canya, l’ham i l’esquer i untar-se els dits amb la xocolata fusa d’un xurru encara que la brutícia la portem tota la nit en els pantalons. Ummm! Açò és, i un sopar inoblidable a la llum d’una fira diminuta i amb el gust únic d’uns pinxitos picants amb un rosegó de pa pansit. Repetesc, "inosblidable" i el glamour que se’l quedin els glamourosos! I no oblidem les millor imatges de la festa migjornera, aquestes sens dubte les hauria captades magistralment bé un Robert Capa en forma, però bé, ja les descric jo perquè són, sobretot, coses estranyes i repel·lents. Perquè coi no ens fixem en les al·lotes més guapes, les anques més suggestives i els pits més suggerents? Doncs no, a mí, personalment, em crida més l’atenció un paio fastigós assegut a la barra del Bar de Ca’n Riki gitant gin-amb-llimonada com si d’un aspersor es tractés. I clar, en aquell antre de mala mort, folrat de frisso marró, un lloc molt recomanat per cert, hom navegava en la suor i en les coses més irreals. Em contava una persona molt entesa en lo bizarre d'aquells indrets que lo millor que havia vist allí era un tiu que amb la garnereta del vater regava a la resta d’ànimes suoses. Jo diria que açò sí que és una estampa que ens hauria agradat comprovar in situ, així com les restes inertes d’alguns bons ciutadellencs que havien intentat arribat a l’excusat i s’havien quedat en el camí, estiragassats com paneres esclafades en la nit i cantussejant entre xiu xius de veu, “davallada de la Mola...” . Açò sí que és poètic.

Però com que el món dóna mil voltes i no ens havíem de perdre cap detall el passat 12 d'asgost érem a Alaior -o si ho preferiu Lô-, cau de gent alaorenca, i açò sempre és un segell de qualitat per a disfrutar d'algunes imatges inesborrables, com aquella del seu "pregonero" Villacampa bevent gins a dojo amb un grup de gent que es passaven un molt més que degustat gin-amb-llimonada de boca a boca...