¡Qui ho havia de dir que en Xanti, en Cris Juanico i la resta de Mags de Binigall arribarien a l'orgasme musical una nit de vetlla des Be i que el matí següent es passejarien pels carrers més cèntrics de Ciutadella amb una ensiamada menorquina dalt el cap! I qui ho havia de dir que en Xanti agafaria el seu teclat i l'abraçaria com a una fembra i després d'unes quantes fregues ens deixaria extasiats del seu gran gust musical, encara que segur que es va quedar amb les ganes de cantar "Ain't no Sunshine" tema que l'identifica plenament, sobretot perquè és un himne de les nits d'estiu, allà, a la costa de baixamar. "Es bombonet fa gust a dolça", va dir d'ell en Cris. Total que la nit era màgica i carregada de gin amb llimonada sense el qual no hi hauria rissagues alcohòliques què contar ni curves perilloses que esquivar amb la mirada. I del concert que en podem dir! Música esperada, la d'en Cris, l'actuació notable d'un Pepe King en el seu millor moment, un Gunya incombustible, i la interpretació d'un Xanti fantàstic, sobretot quan animava al públic perquè aquell és ell. Alegre, potent i ple de recursos apresos en aquells racons secrets de la nostra Ciutadella.
(SRA)
1 comentari:
Ei, posa la lletra més grossa que m'hi estic deixant la vista en llegir els teus comentaris en lletra menuda.../...
Publica un comentari a l'entrada