Un estat sobria en el caucàs, dues zones, regions, entitats autònomes (auto proclamades independents i no reconegudes pel seu aliat rus) que lluiten per separar-se de l’administració T’bilisi: Abkhasia i Ossètia del Sud. Un president jove, impetuós, Mijail Saakashvili, un estat imperialista que desprecia les normes internacionals en el que encara considera jardí propi per a fer i desfer, la Rússia de Putin i el seu titella Dmitri Medvedev...i tot açò esclata el 7 i 8 d’agost quan tropes georgianes irrompen en l’esquifida geografia osseta i es planten a les portes de Samachlabo (Tsjinval).
La decisió de Mijail Saakashvili de retornar Ossètia a la disciplina de T’bilisi va ser errònia i ha provocat, de ipso facto, la ruptura dels equilibris en la zona. De fet, tota la zona del Caucàs i ex republiques soviètiques és plena d’irregularitats politiques i administratives, començant per Ossètia del Sud, Abkhasia, Nagorno Karabakh Transnitria, Txetxènia, Inguxètia... un trencaclosques nodrit per odis ètnics, i una política molts cops desproporcionada per part de Moscou.
Saakashvili és impetuós, encara que aquest ímpetu és el que el portà a encapçalar la Revolta de les Roses (novembre de 2003), un moviment democràtic que posà fi als anys de presidència d’Eduard Sheverdandze i al record del primer president, Zviad Gamsajurdia. En les eleccions de 2003 tenyides de frau electoral la coalició del Bloc Presidencial i el partit de Renovació d’Adiaria aconseguiren el 40% dels vots. Fins a la Revolució de les Roses aquell sistema fraudulent i corrupte, que és el que domina en moltes ex republiques, era el que imperava. Saakasvili i el seu Moviment Nacional recolzat en les forces democràtiques de Nino Burdjanadze canviaren la tendència. La por de Moscou era que el moviment s’estengués a la resta del Caucàs on a Armènia i a Azerbaiyán hi havia tendències clares de canvi.
Els separatismes ossetis i abkhasis són la porta russa a la intervenció directa a una zona estratégica que també es disputen amb els EUA.
A un dia d’haver signat la pau, Georgia seguéix enviada per les tropes russes i els seus aliats txetxens, paramilitars de tota mena d’encurnia i cosacs allistats per fer el que estimula la política russa, la neteja étnica en terres de la Còlquida.
La decisió de Mijail Saakashvili de retornar Ossètia a la disciplina de T’bilisi va ser errònia i ha provocat, de ipso facto, la ruptura dels equilibris en la zona. De fet, tota la zona del Caucàs i ex republiques soviètiques és plena d’irregularitats politiques i administratives, començant per Ossètia del Sud, Abkhasia, Nagorno Karabakh Transnitria, Txetxènia, Inguxètia... un trencaclosques nodrit per odis ètnics, i una política molts cops desproporcionada per part de Moscou.
Saakashvili és impetuós, encara que aquest ímpetu és el que el portà a encapçalar la Revolta de les Roses (novembre de 2003), un moviment democràtic que posà fi als anys de presidència d’Eduard Sheverdandze i al record del primer president, Zviad Gamsajurdia. En les eleccions de 2003 tenyides de frau electoral la coalició del Bloc Presidencial i el partit de Renovació d’Adiaria aconseguiren el 40% dels vots. Fins a la Revolució de les Roses aquell sistema fraudulent i corrupte, que és el que domina en moltes ex republiques, era el que imperava. Saakasvili i el seu Moviment Nacional recolzat en les forces democràtiques de Nino Burdjanadze canviaren la tendència. La por de Moscou era que el moviment s’estengués a la resta del Caucàs on a Armènia i a Azerbaiyán hi havia tendències clares de canvi.
Els separatismes ossetis i abkhasis són la porta russa a la intervenció directa a una zona estratégica que també es disputen amb els EUA.
A un dia d’haver signat la pau, Georgia seguéix enviada per les tropes russes i els seus aliats txetxens, paramilitars de tota mena d’encurnia i cosacs allistats per fer el que estimula la política russa, la neteja étnica en terres de la Còlquida.
