MAÓ GUANYA; CIUTADELLA PERD

Ciutadella és un ciutat monumental que any rere any perd part del seu patrimoni. Fa poc més de dos anys era la fàbrica de sabates de Domingo Moll en el carrer Marquès d'Albranca. Ara és la Farmàcia Llabrès la que viatja a Maó i deixa d'existir en el cor de Ciutadella. En el passat i en el present els nostre ajuntaments (ja siguin populars, socialistes o pactistes) han fet oïdes sordes a la conservació del nostre patrimoni històric-monumental, un cas molt flagrant ocurria aquest darrer any quan desapareixia per sempre una de les villes històriques situades a la primera zona d'estiueig de Sa Farola. En el cap d'una persona civilitzada no hi hauria dubtes de conservar les facanes historicistes d'aquelles villes que són i que han de ser patrimoni del nostre municipi. No esperem, doncs, que la defensa d'aquests vells edificis, testimonis muts de la nostra història, surti de cap partit polític... Ara per ara l'amenaça de perdre el que resta del nostre patrimoni industrial és tan clara que a penes s'han aixecades veus en la seva defensa. Som conservadors només a l'hora de dipositar el vot, no per a conservar la nostra memòria.

I és que l'atractiu d'una ciutat es concentra en l'oferta monumental i cultural...

També resulta curiós quan ens parlen d'un casc històric protegit. Açò no és així. De primeres una part del casc antic és un petit centre comercial, i de l'altra, el casc històric s'ha d'entendre com quelcom més ample que encercle carrers com el de Príncep i la primera fase del Camí de Maó on trobem la primera fàbrica de calçat construïda a l'illa. La Triay i Avinyó de 1864. Sense anar molt lluny la Casa de Joan Trémol -n'hi ha que li diuen Casa Pons- del carrer de Sant Cristòfol és l'exemple de l'abandonament d'un edifici senyorial propietat en el passat del líder dels conservadors ciutadellencs i diputat a Corts pel mateix partit. Un home oblidat, però tingué un paper polític cabdal a finals del s.XIX.

Ciutadella té en el present un munt de possibilitats, trobar-les en el futur, és qüestió que en el present no ens les llevin.

JOAN TRIAY: L'HOME MÉS DESITJAT

Si aquestes eleccions municipals han deixat res clar és que la UPCM és el partit clau de la política ciutadellenca. Aquest partit conservador, compte, en canvi, amb gent de totes les tendències de l’esquerra a la dreta. La lluita per la propietat privada en el cementeri col·locà a Joan Triay en el centre de l’escena social de la capital de Ponent. El seu lema no era el més senzill, “es teus drets, sa nostra feina”, però ha convençut una part de l’electorat tant de l’esquerra com de la dreta com del centre. UPCM i Joan Triay –autodefinit de la dreta social- al capdavant han de treballar ara perquè Ciutadella millori, tant la hisenda, com l’urbanisme, terrenys aquests malesos durant aquests quatre anys... En canvi, en el desert cultural, caldrà d’un acord responsable amb els partits que més han treballat per a treure endavant projectes reals, és el cas de PSOE… La cultura quan de veres és cultura no enten de partidismes, enten només de lògica i de feina, i en aquest aspecte en Joan Triay i els seus han d’estalonar el que ell pregona, “la serietat, l’honredesa i el seny”... i a nivell polític caldrà d’alguna maniobra per a diferenciar-se del PP, ja que UPCM es juga la seva existència cara als propers comicis de 2011.

(Foto: propietat de Diari Menorca, http://www.menorca.info)

MENORCA ÉS SOCIALISTA: 7 A 6

La fortalesa política de Joana Barceló es va confirmar ja de matinada quan per uns minuts corria la veu que el PP de Seguí s'havia fet amb 7 dels 13 consellers. Després de la decepció de Ciutadella allò era la pitjor notícia, però minuts més tard de la mitja nit arribava la confirmació que el PSOE (amb un 40,47%) s'assegurava a nivell insular els 6 + 1 del PSM (9,02%) que donaven la victòria a l'esquerra.
Amb la proclama que "Menorca és socialista" na Joana Barceló certificava la seva reelecció com a presidenta del Consell Insular.
En les eleccions al Parlament trobem el mateix resultat, però percentualment diferent. 6+6+1. El PSOE amb el 38,31% i el PP amb el 42,99.

CIUTADELLA: 11 a 10, ALTRA VEGADA ELS CONSERVADORS

Aquest podria ser el diari d'un interventor de mesa del PSOE. Podria ser també el diari de l'únic objecte perdut en el col·legi electoral de la Casa de Cultura, un rosari. Tot un presagi!!! Entre les 9 i les 10 vam assistir al desembarcament de la gent de missa, d'aquella que fa olor a ciri pasqual, i sí, en certa manera allò s'assemblava a una processó de Maria Auxiliadora, açò sí, molt grisa, tan grisa que prest va començar a ploure a poalades! Hom es va imaginar un abans i un després d'aquella pluja que queia de les teulades del carrer del Sant Crist. Aquell seguici de monges, capellans, feligresos de pro eren els primers votants, i també van ser, com és lògic, els darrers en esser comptats i, clar, allò sí que va ser un recompte quasi monocolor.

Si exceptuem el servei d'acompanyament personalitzat que els populars posen a disposició dels discapacitats i retrassats mentals -compte, que ho deim amb tot el respecte cap a ells!- (total: just bescanvien un cafenet per un vot i a més si cal t'aguanten el canet perquè no orini allà on li doni la gana) i d'alguna incidència indigne de comentar, açò de les deu del vespre, el PP-Ciutadella havia assolit els 10 regidors, el PSOE 6, el PSM 4 i, finalment, la UPCM 1. És clar que en aquell moment, assegut en aquella taula, els comptes per a futures aliances resultaven impossibles. Els interventors del partit d'en Joan Triay, l'home del cementeri, tenien les coses clares, "cap pacte anti natura" i "no involucrar-se en el govern municipal". Açò significa que Llorenç Brondo seguirà de batlle, però en minoria, i si la UPCM és el que diu que és, aquests seran quatre anys de govern de "seny", amb un tarannà molt diferent que ha de començar en la reducció de les retribucions dels regidors en un 20% (segons es llig en el seu programa) i en la capacitat d'influir en una Ciutadella que necessita d'una nova imatge després de quatre anys caravaggians. Amb tot, Joan Triay té motius per estar content, ja que a sobre d'ell recau la responsabilitat per a que no es torni a reproduir una situació de corrupció com la que hem viscut aquests anys.

La lectura dels resultats és clara: El PP tot i quatre anys de desgovern ha aguantat i la davallada de vots és quasi imperceptible, poc més de 120 que han anat directes a la senalla d'UPCM i del PSOE. El PSM ha guanyat vots, fins a 419 (tot un èxit pírric!!!) i ara caldrà més cintura política de la pugui oferir la seva finalista al Premi Sant Jordi. Es miri com es miri, à droite ou à gauche, el PSOE és el gran derrotat tot i que supera els 3000 sufragis i en guanya 313. I a la fi podem comptar una gran notícia: la desaparició del PMQ la qual cosa significa una gran victòria per a tota Ciutadella, i una de dolenta per a la resta del món, ja que en Lorenzo Casasnovas se'n va de volta al món, i ja sabem que en diuen dels atilas i els seus cavalls... La UCM i el Fòrum són la cara trista de la derrota ja que perden la representació que tenien. La clau d'aquest collage de partits, com hem dit, la té en les seves mans la UPCM que s'ha fet amb els vots perduts del PP i, sobretot del PMQ, o sigui, que no li hem de buscar cap mena d'ideologia a un partit que compta en el seu si tot un "pupurri" d'idees i gent.

Un dibuix molt clar i inapel·lable: PP: 10; PSOE: 6; PSM: 4 i UPCM: 1.

En un anterior comentari ja havia anunciat que el PP aconseguiria reconcentrar el vot dissonant. Fa poc més d'una setmana vaig adelantar un sondeig via "radio calle", a base d'escoltar el que es diu i es comenta. Resulta curiós com el resultat, per desgràcia, s'ha assemblat, PP: 10; PSOE, 7; PSM: 2/3, UPCM: 1 i EU-EV: 0-1. Ahir diumenge, en aquelles hores d'espera tensa parlava amb gent del PP i m'explicaven que el que més els havia beneficiat era la presència d'aquells grupets "d'opinió paral·lela i no definida" centrats "en el canvi". Malauradament també ho havia anunciat. La història no engana, aquests grups es mouen per interessos, i la gent a Ciutadella no es deixa manipular tan fàcilment. És més, la participació ha estat inferior, passem del 58,64% el 2003 al 56,50% aquest 27 de maig. La motivació pel canvi no ha estat la clau d'aquestes eleccions; encara que sempre ens quedarà donar la culpa a la cincogema; i per a futures eleccions caldrà llegir-se molta història i sociologia històrica i política. Ciutadella no és conservadora perquè sí, és conservadora perquè té establerta una xarxa social que davant d'uns comicis funciona com una màquina perfecta que és capaç d'arrossegar vots del centre i de la joventut, cosa que evidentment crida l'atenció ja que és un error pensar que la gent jove és inconformista, ara per ara, els joves de Ciutadella, els que voten, són percentualment conservadors.

Per últim direm que el futur del PSOE està en fidelitzar el vot que té assolit i créixer cap el centre polític del PP amb projectes -sempre amb projectes reals-... aquesta és la clau...

(Foto: Cartells del PSOE amb la ferratina del Canvi, (c) Joan Martínez)

EL TRIST FINAL DE "MI DIARIO DE CAMPAÑA"

Avui matí, serien allò de les vuit i mitja, el moment del berenar, el moment del tallat i la banya de xocolata, he llegit el darrer "mi diario" de Toñi Gener. Aquelles "gracias infinitas por su paciencia" és el final d'uns escrits diaris que ens donen a conèixer el dia a dia de la candidata popular al Parlament Balear.
Per bé que el seu diari era un poc massa cursi -una mena de Corín Tellado ficada en política-, ha estat una novetat interessant, fins i tot amb aquells matisos roses que han entendrit els cors més sensibles de la nostra societat conservadora...
Si en quelcom no s'equivoca la candidata és que és una persona elegant, pròxima a la gent, i d'un tarannà democràtic i que té una gran vàlua en el seu partit. Si bé és cert que a molts ens interessaria el diari dels Casasnovas de com han portat Ciutadella a una situació tal que avui per avui ens posa en quan a cultura a la cua de Menorca.Gràcies doncs, a Toñi Gener i al seu grup al parlament per no ser l'equip gris tirant a fosc que representen en Pepe Seguí i l'home de les llàgrimes de cocodril, Llorenç Brondo, un batlle trist, sense personalitat i que no ha sabut aturar les sospitoses endemeses del seu soci i el "radio calle" insistent que parla de les "possibles" corrupcions dels seus tinents d'alcalde.

VOLS QUATRE ANYS MÉS D'IMPROVISACIÓ?

La veritat és que un període electoral dóna per molt. Hem pogut llegir totes les cartes que no s'escriuen en quatre anys, hem pogut fruir amb la lectura del diari de campanya de na Toñi Gener, i com a resposta a aquest un futur regidor del PSM ens va escriure el seu somni, i a tot açò, als partits tradicionals a Ciutadella els apareixen grupets a la dreta i a l'esquerra, que aposten "pel canvi". Si el 1789 el lema era la "Liberté, Fraternité, Egalité" ara el lema és l'"Honestedat", l'"Honradesa" i un mot molt ciutadellenc amb denominació d'origen, el "Seny".

Ahir vespre, a l'hora de les bruixes, vaig descobrir gent de CiutadellaCanvia.org que repartien paperets que convidaven a la participació i poc després gent del PMQ que col.locava en els parabrises dels cotxes la seva invitació a TOTHOM a una festa amb l'actuació dels Pepe King i Shanti Gordi. La generositat en aquestes dates és encomiable!!!

No és la primera vegada que dic i escric que la millor notícia del dia 27 seria la desaparició del PMQ de l'escena política; és ara per ara un mal record del passat, del que un grupet d'arreplegats pot fer per a dinamitar la política local.

Aquest 27 de maig el panorama es presenta diferent. Els grupets s'amaguen rere consignes, n'hi ha fins i tot d'anacrònics com el cas dels anarquistes, i el partit de l'obelisc, la UPCM, preocupat per la resistència -un record potser de l'Alcàzar de Toledo?- i no tant per a la rehabilitació de la cara sud del seu símbol; i en una altra esfera, gairebé de titelles del gir a l'esquerra, trobem els ciutadellacanvia qui un dia em varen escriure que el seu foro no era un lloc per a defensar una empresa privada. Se'ls suposa un grupuscle de funcionaris, no crec pas que siguin molt socialistes perquè aquella resposta no és d'un socialisme molt actual, potser si apuram seria d'un stalinisme "trasnochado" i tots sabem on va acabar aquest corrent de pensament. La darrera cosa que ens podiem trobar és que un grup d'aquesta naturalesa sorti al carrer a demanar el vot, açò sí, sense identificar els seu partit.

Com veiem, Ciutadella és diferent! L'historiador que es dediqui a investigar la nostra època amb els ulls del futur s'emportarà una imatge de"camarillas", d'intrigues, de sospites urbanístiques, de ressurreccions feixistes, i d'anarquistes que pinten d'insults les parets i els carrers de la ciutat.

El que és cert és que el diumenge Ciutadella votarà un canvi, i que aquest estarà encapçalat per en Joan Gorrias com a batle de la ciutat, d'una Ciutadella Socialista amb nous projectes i "amb seny".

ON FICAR UN PARADOR NACIONAL?

Era ahir, açò de les cinc i poc més del capvespre quan vaig sorprendre dues candidates del PP que repartien propaganda pel carrer Tres Alqueries. No ho feien amb gran convicció, després de quatre anys de no sortir al carrer es mostraven com a dues moixetes assustades davant la possibilitat que algú les veiés, seria per açò que es vestiren rere unes bones ulleres de sol i ocultaren la seva càrrega electoral dins unes bosses de camuflatge que ara ben bé no record de quina tenda eren. Però la sorpresa va ser majúscula quan les vaig demanar un exemplar de "populares", una publicació informativa amb la foto dels tres candidats, del televisiu Jaume Matas, del Pepe Seguí, i de la que hauria de ser la candidata al Consell Insular de Menorca, Antònia Gener.

De les "promeses" que es lligen al sumari n'hi ha de bones i n'hi ha de no tan bones, n'hi ha com la del Parador Nacional que són "amaonesades". Res a Menorca put tant com afavorir aquell municipi, i resulta estrany que el PP que no ha governat mai Maó/Mahó/Mahón es preocupi de portar-hi un Parador Nacional, vertader eix de la desestacionalització del sector turístic, juntament amb el manteniment d'unes connexions aèries competitives amb Madrid, Barcelona i Londres. La veritat és que a Menorca només hi ha una ciutat monumental i aquesta, mal que pesi als maonesos/mahónesos/mahonesos, és Ciutadella, amb un Born peatonal la millor opció és Ca's Comte que a més és un gran palau que cal d'unes obres de rehabilitació.

"EL VOT DEL CANVI"

"El vot del canvi" així i en aquesta frase es podria resumir la intervenció del candidat a la batlia pel partit socialista. Joan Gorrias va comptar el dissabte 19 amb el recolzament de tot el partit i dels simpatitzants en un acte central que serví per presentar a Ciutadella les tres candidatures. El missatge de Joana Barceló va ser també contundent: "Menorca"; fer que Menorca compti en el parlament amb veu pròpia i que el Govern de les Illes Balears deixi de ser una extensió maximalista del Consell Insular de Mallorca.

A una setmana vista de les eleccions i amb el regust de l'enquesta del diari Menorca, Ciutadella inicia el compte enrere per a decidir el que vol ser els propers 4 anys. El que està molt clar és que el PP no es pot plantejar reeditar un pacte salvatge amb el PMQ cas que aquest aconsegueixi la cadira de Casasnovas, i el que està més clar és que Ciutadella cal d'un govern fort i decidit, en el que el PSOE ha de ser la força política que porti nous aires i projectes a una ciutat que camina pel s.XXI sense infrastructures culturals i amb una política local dominada per la sospita de corrupció.

UNA ENQUESTA A UNA SETMANA DE l'EXAMEN ELECTORAL

L'enquesta publicada avui al diari Menorca situa al PP-Ciutadella en la majoria absoluta. Segons les dades d'Opina 11 de les vint-i-una cadires de Dalt la Sala serien ocupades pels conservadors, cosa que vindria a demostrar que Ciutadella, en efecte, és el feu de la dreta menorquina i que la corrupció política i la ineficàcia d'un batle ploraner no és suficient per què els partits de centre esquerra, cas del PSOE, endrecin els resultats electorals aconseguits abans de 1991 abans del divorci electoral amb la classe obrera. Diumenge 27 sortirem de dubtes i comprovarem si aquestes aproximacions al vot són o no vàlides, i comprovarem també si l'UPCM compte o no amb el recolzament de la família de l'extrema dreta, fet que posaria un resultat més ajustat, i més real segons els bufs d'opinió del carrer. Un PP:10; PSOE: 7; PSM: 2-3; UPCM: 1; EM: 0-1. I si açò fos així, l'èxit més gros seria la desaparició del PMQ que usa un lema molt adient als seus interessos: "SI QUIERES QUE EL AYUNTAMIENTO TRABAJE PARA TI vota Partit Menorquí".

M-CLAN A CIUTADELLA

Ho esperàvem i així va ser. Un gran concert, un gran directe, encara que sempre ens quedarà el dubte perquè van poder disfrutar d'un concert així després de 4 anys en el desert de la cultura municipal. La resposta la podem trobar en una frase publicada avui en l'Ultima Hora: "la presencia de numerosos políticos en la rueda de prensa incomodó al vocalista del grupo". I en la foto de la pàgina 43 veiem a Antònia Gener.

QUè ESTRANY!!!

(Foto: SRA)

EREN ALTRES TEMPS...

Eren altres temps, els de la Rissaga Alcohòlica, ahir en plena elegia orgiàstica d'aferrada de cartells, i en plena, també, festa conservadora al Passeig de Sant Nicolau amb vistes al dic exterior, hom em va comentar que seria interessant tornar a llegir quelcom d'aquella rissaga de fa temps.

I no ho veia tan clar fins que avui de matí m'he trobat al parabrises del meu cotxe una invitació on llegia "Illes Balears: FUNCIONA; festa inici de campanya eleccions 2007. Amb Jaume Matas i tots els nostres candidats". sÍ, l'estrella, l'starlette de tota aquesta festa va ser en Jaume Matas. Un mallorquí que es desplaça com ho feia el governador provincial de Ciutat "temps fa", en definitiva un colonialista, d'aquells que quan arriba el final de la temporada turística recol·loquen les restes de les reserves per Menorca a Mallorca, i així avancen el final dels sis mesos de feina turística. Ei, que en Francesc Antich tampoc ho deixa de ser un colonialista envoltat d'oportunites que esperen ansiosos encetar un nou galimaties o pacte "a la mallorquina"... Lo d'en Matas és curiós, a la seva aliada política, M.Antònia Munar, sempre li va sobrar allò de Menorca... Ella somniava amb unes Mallorques propera al comentari d'una professora de la facultat d'història: "Jo quan dic Balears vull dir Mallorca, quan dic Mallorca vull dir Palma" i així podríem rebaixar l'escala fins els excusats del Parlament del Regne de Mallorques o al vestidor personal de la senyora de la Unió Mallorquina.

Deixam açò de banda. És a dir Mallorques. És a dir Palma. És a dir la barriada que envolta el Parlament. L'excusat, el vestidor, el mallorquinisme hiperbòlic que té la mala llengua de dir que a "Baleàs es parla es mallòrkí" i que entre en equip d'ACB i un equip de volei femení de segona prefereix retransmetre el volei, ja que Alaró és un gran poble i Menorca és aquell accident geogràfic més enllà de Cala Ratjada.

Divendres 10 de maig, Ciutadella s'ha despert amb la campanya electoral en plena efervescència. Es tracta de la mateixa reacció d'una aspirina efervescent en aigua, però sense efectes anti coagulants. Part de la Contramurada ha aparegut ornada amb la propaganda del PMQ, partit unipersonal de Lorenzo Casasnovas, del Molí a Calós i sa vorera dolenta l'UPCM i el posat d'un Triay molt convençut de la seva utilitat a Dalt la Sala. I enmig d'en Lorenzo i en Triay, els cartells del PSOE retransmesos ahir, a l'hora de les bruixes, i en directe per la tele d'en Matas IB3.

Serien allò de les 9 i més del matí quan una furgona del Castillo Menorca aparcava al lloc reservat als regidors. En la seva part de darrere dues grans fotos del candidat Casasnovas, i assegut a es Bornet el candidat i regidor. La seva campanya electoral consisteix en aquestes escenes vistossíssimes, i en la possibilitat de captar vots innocents que el nodreixin uns quants anys més. I clar sempre trobem aquell senyor etílic que no té cap complexe i li diu "jo a tu te votaré". I açò en es Bornet, a sa terrassa, lloc d'encontre de l'altre partit ultraconservador, l'UPCM.

A l'altra banda de la dreta, en una dimensió desconeguda, -serà a la quarta?- ens trobem amb el PSM. En una altra època, el de la Rissaga Alcohòlica, hauríem fet un comentari jocós de la foto de campanya dels pessimistes. Quatre candidats a sobre d'una arena blanquíssima d'una platja verge. No eren ells els que defensaven amb els verds, tot i la mala olor, la presència de les algues a les voreres de les nostres platges? Per què la seva honestat no arriba al punt de fer-se la foto amb els peus dedins d'unes sucoses basses d'algues? Per què?

A tot açò, la campanya ha començat!!!

ELECCIONS A LA VISTA!!!!

Avui anava pel carrer de ses Verdures -avui endia li diuen de Ses Voltes- i m'he sorprès del gran número de paradetes que hi havia. A les tradicionals del Fórum s'hi sumaven també les del PSM i el PP i a la Plaça de la Catedral, la del PSOE. Es nota que l'ambient electoral està més encès que mai. Es percep un CANVI POLÍTIC, però quin i cap a on, és la incògnita que el 27 de maig desvetllaran els vots dels ciutadellencs/ques.

El cert és que després de 100 carrers asfaltats, d'un increïble "feim cultura" als cristalls del Saura Morell i d'alguns estira-i-arronsa epistolars (llegir la sucosa carta publicada al Menorca avui 5 de maig) entre en Lorenzo Casasnovas del PMQ i en Triay de la UPCM, hom nota la necessitat de canviar d'actors en la primera fila dels polítics locals. I ben mirat, els partits més preparats a Ciutadella, avui per avui, són el PSOE i el PSM. Un pacte a dos seria beneficiós, a tres ja tindria els meus dubtes, a quatre seria reviure Poltergeist... i una victòria PP-PMQ + UPCM caldria del guió d'Stanley Kubrik per a la Taronja Mecànica.

Sempre he pensat que quan algú nota que ha arribat l'hora d'anar-se'n d'un lloc no cal que li diguin, motu propio, ha de partir. En la llista del PP n'hi ha un falcat, cas de n'Antonia Salord, que s'haurien d'haver donar compte des del moment que decidiren participar en aquestes eleccions. El PP-Ciutadella cal d'una metamorfosi, i potser aquesta crisàl.lide la trobin algun dia en la llista que han presentat en les eleccions autonòmiques.

TORO, UNA MIRADA DES D'UN CAMP DE GIRASOLS

L'ELECTÒGRAF: "COMPLIT"

Anit era el vespre de la Walpurgis, per alguns les vespres del primer estiu, per altres l'entrada a un mes decissiu en la vida política de Menorca i els seus municipis.

"COMPLIT", aquest és el lema que el PP Balears farà servir en la campanya electoral del mes de maig. Se suposa que en algun lloc quelcom hauran fet quan amb un llapis de color vermell ens anuncien els prodigis dels quatre anys de mandat. A Ciutadella, l'exercici es torna abstracte, ja que si no fos pels quatre carrers arrenjats i els ornaments de les places d'Artrutx (un insult a la Ciutadella històrica!!!!) i l'encertada Plaça del Rellotge, l'equip actual de govern a penes es podria mirar en el mirall amb dignitat. "L'hem complit" és un treball propagandístic típic de la política actual; es parla de les meravelles i s'obvien les mancances. L'honestat no consisteix en presumir de lo bo, sinó en acceptar el que no es té.

De la sèrie de punts realitzats n'hi ha que provoquen varis calfreds, com és el cas que Ciutadella sigui més segura perquè hi ha 23 nous policies. És obvi que quan s'incrementa el número és perquè hi ha un problema, i problema és que si la policia és de butxaca o està embutxacada i no se la veu poca efectivitat tindrà el seu augment.

Un altre dels punts calents és el del dic, el qual és un projecte consensuat, i més concretament el que s'ha aprovat que va ser presentat pel Consell Insular de Menorca després de les llàgrimes cocodrilesques del batle Brondo en presència d'un colonialista mallorquí, Jaume Matas.

Que Ciutadella compti amb més places d'estacionament és la falàcia més gran que hom pot llegir. Que aquestes places es crein als afores, en tanques on abans pasturaven vaques, no és la solució que el PP Ciutadella presentà en el seu programa de fa quatre anys.

"Tenim un nou pavelló" prega l'escrit. El fet és que aquest no és un èxit de l'ajuntament, ja que en la seva construcció hi participaren altres institucions...

Notem a faltar els èxits de la vida cultural, com el tancament del Teatre des Born, el projecte d'observatori (g)astronòmic!!!, la construcció d'un teatre grec, el projecte d'Auditori o trenca-ones del PMQ... I notem a faltar un dels encerts que es postul·la, "Ciutadella compta ara amb el centre antic totalment renovat i embellit". La veritat és que s'han embellit alguns carrers, però el problema del Casc Històric és que no hi ha un criteri. L'eliminació de les voreretes dels carrers de la Puríssima o Curniola, per posar alguns exemples, havia de ser un exercici prioritari, així com l'ordenació del carrer de sa Muradeta, una autèntica via perimetral per accedir al Born i que ben bé podria passar a ser peatonal i obligar als vehicles a transitar per l'avinguda central...

Com deiem: s'han de reconèixer les mancances abans d'escriure un text d'autolloances, perquè pel que podem llegir el PP-Ciutadella té un problema molt greu de narcisssisme.

Aquest és l'accés al a pàgina web del PP-Menorca: http://www.ppmenorca.com/es/portada/